El dissabte a la nit, una suor freda va apoderar-se de milions de persones a Orient Mitjà i de moltes cancelleries del món sencer. Les informacions de diverses fonts apuntaven a un atac iranià contra Israel amb desenes o centenars de drons i míssils balístics. L’escenari d’una imminent guerra regional, o fins i tot mundial, va deixar de ser una simple hipòtesis teòrica. Tanmateix, de moment, les previsions més funestes no s’ha materialitzat sobretot gràcies a l’èxit rotund del sistemes de defensa antiaeris israelians, que amb el suport dels seus aliats, sobretot els EUA i el Regne Unit, van interceptar un 99% dels drons i míssils iranians.
La defensa antiaèria israeliana està formada per diverses capes, cadascuna dedicada a interceptar un tipus d’amenaça diferent. Probablement, el més conegut dels sistemes de defensa antiaeris és l’anomenat Cúpula de Ferro, que s’activa cada cop que esclaten les hostilitats amb Hamàs o Hizbul·là. Ara bé, aquest no és l’únic que va intervenir dissabte a la nit. L’altre sistema principal, que fins ara no s’havia provat mai en un conflicte real, és l’Arrow 3. Tots dos sistemes actuen de forma semblant, però el seu abast és diferent. Mentre que la Cúpula de Ferro té com a objectiu interceptar els projectils de curt abast, normalment llençats a una distància de desenes de kilòmetres, l’Arrow 3 s’encarrega d’abatre els míssils balístics, d’una major potència i disparats a centenars o milers de kilòmetres.