El dissabte a la nit, una suor freda va apoderar-se de milions de persones a Orient Mitjà i de moltes cancelleries del món sencer. Les informacions de diverses fonts apuntaven a un atac iranià contra Israel amb desenes o centenars de drons i míssils balístics. L’escenari d’una imminent guerra regional, o fins i tot mundial, va deixar de ser una simple hipòtesis teòrica. Tanmateix, de moment, les previsions més funestes no s’ha materialitzat sobretot gràcies a l’èxit rotund del sistemes de defensa antiaeris israelians, que amb el suport dels seus aliats, sobretot els EUA i el Regne Unit, van interceptar un 99% dels drons i míssils iranians.
La defensa antiaèria israeliana està formada per diverses capes, cadascuna dedicada a interceptar un tipus d’amenaça diferent. Probablement, el més conegut dels sistemes de defensa antiaeris és l’anomenat Cúpula de Ferro, que s’activa cada cop que esclaten les hostilitats amb Hamàs o Hizbul·là. Ara bé, aquest no és l’únic que va intervenir dissabte a la nit. L’altre sistema principal, que fins ara no s’havia provat mai en un conflicte real, és l’Arrow 3. Tots dos sistemes actuen de forma semblant, però el seu abast és diferent. Mentre que la Cúpula de Ferro té com a objectiu interceptar els projectils de curt abast, normalment llençats a una distància de desenes de kilòmetres, l’Arrow 3 s’encarrega d’abatre els míssils balístics, d’una major potència i disparats a centenars o milers de kilòmetres.
El sistema Cúpula de Ferro, posat en marxa l’any 2011, està pensat per fer front a projectils de sofisticació, com els Qassam de Hamàs. D’acord amb el Ministeri de Defensa israelià, durant aquests tretze anys de vida ha mostrat una eficàcia de prop del 90% a l’hora d’interceptar els projectils llençats tant per les milícies de Hamàs com Hizbul·là. En total, es calcula que la Cúpula de Ferro ha neutralitzat més de 10.000 projectils, per tant, la seva fiabilitat està garantida.
El funcionament està basat en la coordinació entre un sistema de radars i batèries mòbils de míssils. Quan els radars detecten el llançament d’un coet, fa una estimació d’on impactarà. Si es tracta d’un territori deshabitat, no intervé per estalviar costos. Ara bé, si s’estima que impactarà en algun centre urbà o una base militar, dóna una ordre a les bateries perquè llenci un míssil i l’intercepti, a ser possible, en una zona no habitada. Cada bateria disposa d’uns 20 míssils, i el seu abast és d’un màxim de 60 kilòmetres. Atesa la seva eficàcia, el que sol fer Hamàs és disparar desenes de coets Qassam al mateix temps amb l’objectiu de col·lapsar el sistema, ja que el nombre de bateries israelianes és limitat.
Quant a l’Arrow 3, el seu desenvolupament ha estat possible gràcies a una inversió de més de 1.000 milions d’euros per part dels EUA, interessat en utilitzar-lo davant una hipotètica amenaça de la Xina. En aquest cas, els míssils israelians tenen un abast d’uns 2.400 kilòmetres, i el seu objectiu és interceptar els míssils enemics quan assoleixen la seva màxima altitud i surten fora de de l’atmosfera. L’any 2012, el Ministeri de Defensa israelià va començar a provar el nou sistema, i des del 2014 estava ja a punt per a funcionar a ple rendiment. Tanmateix, no va ser fins el passat dissabte que es va estrenar amb èxit evitant l’impacte de cap míssil balístic iranià sobre territori israelià.
A banda de la Cúpula de Ferro i l’Arrow 3, Israel va fer servir altres estratègies per protegir la seva població. Per exemple, avions caçabombarders, ja fossin propis o dels seus aliats, van interceptar els drons iranians. Aquestes aeronaus viatgen a una velocitat molt més reduïda que els míssils i, sovint, la principal dificultat és detercar-les, perquè solen volar a una baixa altura per evitar els radars, Un cop detectats, abatre els drons no representa una gran dificultat tècnica. Una altra de les estratègies, per bé que vàlida només pels míssils guiats, és bloquejar el seu sistema de comunicació amb la base de comandament, la qual cosa provoca que es desorienti i en la majoria de casos caigui lluny del seu objectiu.
Article publicat al Diari Ara el 15-04-2024
Mosaic Oriental 