Perquè del bloc

.
“La veritat és un mirall trencat en mil trossets, i cadascun de nosaltres en té un pedaç”, Joan Salvat i Papasseit
.
La sàvia frase del poeta adquireix un significat especialment profund quan l’apliquem a l’Orient Mitjà, un vertader gresol d’ètnies, religions, cultures i llengües. I com a mostra, el Líban, amb les seves 17 sectes en un país de tot just 4 milions de persones, i una superfície equivalent a la del principat d’Astúries.
.
Fruit d’aquí realitat social, política i identitària, l’Orient Mitjà compta amb centenars de narratives diferents, sovint contradictòries. És a dir, els bocins del mirall de Papasseit. Un mosaic oriental descomposat. L’objectiu d’aquest bloc de notes no serà recollir-les totes, un objectiu inabastable. Sinó, simplement, fer-se ressó d’algunes d’aquestes, especialment, aquelles que són invisibles als grans mitjans de comunicació.
.
Per desgràcia, les últimes tendències en el món del periodisme, m’atreviria a dir que a nivell mundial, passen per una reducció de l’espai d’articles i reportatges, la qual cosa ens prepara malament per entendre una regió tan diversa com l’Orient Mitjà.
.
En una cultura que privilegia el consum accelerat, i la gratificació instantània, no hi ha massa espai per a les reflexiones profundes, ni per a les petites històries humanes. Almenys, en els mitjans de comunicació de masses. Les noves tecnologies només han accentuat aquesta tendència. El millor exemple és twitter, un pols a l’actualidad amb batecs de 140 caracters.
.
Davant d’aquesta limitació en l’espai i l’interès, és difícil, per no dir impossible, no caure sovint en simplificacions, i estereotips. Ja hi ha una llarga història a Occident sobre l’estereotipació de l’Orient Mitjà, com molt bé va explicar Edward Said en la seva influent obra “Orientalisme”. Simplement, avui en dia les motivacions són diferents.
.
Així doncs, recollir alguns bocinets del mirall, i desfer estereotips seran els principals objectius d’aquest quadern electrònic.
Anuncis