Five quick takes on the Tunisian elections

While the Electoral Commission keeps counting votes, we can already draw five quick conclusions about the historic elections in Tunisia last Sunday. Here they are:

1.-An Arab democracy. Despite some minor infractions, the legislative elections that took place in Tunisia last Sunday were clean, according to the thousands of national and international monitors. The country has passed with a good grade the final test to be considered a full democracy. Firstly, it elected a Constituent Assembly in late 2011. Two years later, a new democratic Constitution was approved. And finally, the recent elections have confirmed a peaceful transition of power. Tunisia has proved wrong all those who said that democracy could not take hold in an Arab country and it has set an example for other countries in the region.

2.-Low turnout shows wide dissatisfaction. On Sunday, some early reports welcomed a “heavy turnout”, while the Electoral Commission estimated that it was around 60% of registered citizens. However, the number is rather disappointing. Given that only 5,2 million voters registered to vote out of roughly 8 million, the real turnout was around 34%. That is, quite weaker than the 52% in the 2011 elections. More than one million voters were lost compared to those polls. Continua llegint

Desfeta dels islamistes a Tunísia

Tunis.-El principal partit laic de Tunísia, Nidaa Tunis, s’ha imposat clarament en les primeres eleccions legislatives celebrades al país àrab després de l’aprovació de la nova Constitució democràtica, fa prop d’un any. El resultat representa un càstig sever per als islamistes d’Ennahda, que van vèncer als comicis del 2011 per escollir l’Assemblea Constituent. Amb les eleccions presidencials del mes de novembre, culminarà el procés de transició democràtica a Tunísia, bressol de l’anomenada Primavera Àrab a principis del 2011, i l’únic país àrab que va experimentar una revolta i s’ha lliurat d’una confrontació civil.

D’acord amb els resultats parcials anunciats ahir per la Comissió Electoral, Nidaa Tunis va superar el 35% dels vots, mentre que Ennahda va quedar en segon lloc amb prop del 30%. El partit islamista ha experimentat un retrocés considerable, ja que a les primeres eleccions lliures va rebre un 37% dels sufragis. Les urnes han confirmat la bipolarització que pronosticaven els sondejos, i el partit laic que s’ha situat en un distant tercer lloc no ha arribat al 10%. Amb un panorama polític nou, molt fluid i fragmentat, una vintena de partits laics s’han repartit aproximadament prop d’un 30% dels sufragis, i tindran una representació mínima al nou Parlament. Continua llegint

Tunísia consolida la seva transició democràtica a les urnes

Les primeres eleccions legislatives celebrades a Tunísia després de l’aprovació de la nova Constitució democràtica van transcórrer ahir sense cap incident remarcable. Davant la por de nous atemptats dels grups jihadistes, el govern va desplegar més de 80.000 agents per garantir la seguretat dels comicis. El correcte desenvolupament del procés electoral, que culminarà amb les eleccions presidencials del mes vinent, és crucial per consolidar la transició a Tunísia, bressol de les revoltes àrabs i l’únic que ofereix una perspectiva esperançadora. Ahir a la nit, a l’hora de tancar l’edició, el recompte encara no havia acabat.

“Em sento molt feliç d’haver pogut votar. Aquest ha sigut el meu primer cop, gràcies a la revolució”, deia amb un gran somriure als llavis la Yosra, una estudiant de geografia de 19 anys, mentre mostrava el seu dit índex tenyit de tinta blava. Tant al col·legi electoral del seu barri, Malassin, al nord de la capital, com a la resta del país, es van formar llargues cues des de primera hora del matí, cosa que desmentia els pronòstics previs d’una feble participació. Segons la comissió electoral, al voltant d’un 60% del cens havia anat a votar, una xifra basada només en una estimació que, ahir a la nit, no es podia donar per definitiva.

D’acord amb els experts, hi ha dos partits favorits per guanyar: els laics de Nidaa Tunis i els islamistes d’Ennahda. Aquests últims es van imposar el 2011 i van liderar un govern de coalició amb dos petits partits progressistes. Va ser precisament la por a la islamització del país i a l’hegemonia política d’Ennahda el que va portar que diverses personalitats de l’esquerra tunisiana i polítics vinculats a l’antic règim del dictador Ben Ali fundessin Nidaa Tunis. Transversal ideològicament, Nidaa Tunis aspira a posar fi a la fragmentació que va propiciar la derrota de les formacions laiques. Continua llegint

Tunísia vota entre el desencant i la polarització

Túnis.-En l’últim dia de la campanya, els militants de tres partits diferents reparteixen propaganda electoral a la plaça principal del barri de Marsa, situat a l’est de la capital. Bona part dels vianants reaccionen amb indiferència, i ni tan sols agafen els tríptics. I és que les eleccions legislatives a Tunísia, que han de culminar el procés de transició a la democràcia iniciat després de la revolució del 2011, sembla que susciten més interès en els mitjans de comunicació que entre la ciutadania.

“Jo no penso votar. Tots els polítics són iguals i només pensen en els seus interessos. No n’espero res, d’ells”, etziba el Helmi, un jove que vigila els cotxes aparcats davant de la platja a canvi d’una propina. La seva apatia és representativa de l’actitud de bona part del jovent, el sector de la societat més afectat per l’atur, un problema agreujat els últims tres anys. “Sento que els polítics ens han confiscat la nostra revolució. En tots els àmbits, com la llibertat d’expressió i els drets humans, hem experimentat una regressió respecte als primers mesos de la revolució”, explica Lina Ben Mhenni, una cèlebre activista i bloguera que va ser candidata al premi Nobel de la pau.

No és estrany que els joves se sentin abismalment lluny de la política institucional. Tot i que van jugar un paper clau en la revolta que va deposar Ben Ali, Tunísia és avui una gerontocràcia. El líder del principal partit laic, Nidaa Tounes, té 87 anys, i el del seu adversari islamista, 73 anys. “La frustració dels joves és comprensible. Però hem de ser pacients. Després de tota revolució, sempre hi ha un període de turbulències tant polítiques com econòmiques”, opina Omar Mestiri, un veterà periodista. Continua llegint

Mueren 6 soldados en un nuevo atentado en el Sinai

El Cairo.-La sangrienta batalla que libra el Ejército egipcio y varios grupos insurgentes en la península del Sinaí se cobró este domingo la vida de al menos seis soldados. Según fuentes de los servicios de seguridad citadas en la prensa egipcia, un potente explosivo fue detonado por control remoto al paso de un vehículo militar cerca de la ciudad de Arish, en la zona norte del Sinaí, pegada a la frontera con Gaza. La patrulla estaba encargada de vigilar el gasoducto que conecta Egipto con Israel y Jordania. Además de la muerte de seis reclutas, el atentado, que no ha sido reivindicado, provocó heridas a otros cuatro soldados.

La península del Sinaí se ha convertido en un auténtico polvorín tras el golpe de Estado que depuso en julio del 2013 al islamista Mohamed Morsi, el primer presidente electo en la historia del país árabe. Desde entonces, los grupos extremistas islámicos, que habían convertido el norte del Sinaí en su santuario en 2011 para lanzar ataques contra Israel, han redirigido sus atentados contra las fuerzas de seguridad egipcias. Según fuentes del ministerio del Interior, en los últimos 15 meses, los ataques yihadistas han causado la muerte de más de 500 personas entre policías y soldados. Continua llegint

El último bastión de la resistencia al general al Sisi

El Cairo.-Una larga y caótica cola se forma frente a la puerta principal de la Universidad de El Cairo mientras los guardias de seguridad inspeccionan detenidamente a cada uno de los alumnos que entran al recinto de este centro público pasando bajo un detector de metales. El ambiente en el campus es tenso. Una decena de furgonetas de policía custodiadas por agentes antidisturbios rodean la entrada. “Esto parece un estado de excepción. Dicen que hay estudiantes terroristas, pero ellos son los verdaderos terroristas”, espeta Gaafar, un estudiante de Derecho. Apenas un minuto después, la conversación se interrumpe en seco por la llegada de un malhumorado policía de paisano.

Las autoridades egipcias han decidido dar una vuelta de tuerca a la represión para evitar que este curso las universidades vuelvan a ser bastión de las protestas contra el golpe de Estado. Desde que se iniciaron las clases el pasado sábado, al menos 210 estudiantes han sido detenidos, casi la mitad en manifestaciones dispersadas por la policía con gases lacrimógenos y disparos de balines. El resto fueron arrestados en sus casas de madrugada, en algún caso con la participación de miembros de las fuerzas especiales.

El Gobierno teme que se repita el escenario del año pasado. A medida que la brutalidad policial vaciaba las calles de manifestaciones, las universidades se fueron convirtiendo en el principal foco de las protestas contra el régimen surgido del golpe de Estado de julio de 2013 contra el islamista Mohamed Morsi, el primer presidente electo en unos comicios limpios. Las movilizaciones estudiantiles fueron organizadas por el grupo Estudiantes contra el Golpe, liderado por simpatizantes de losHermanos Musulmanes, el movimiento al que pertenece Morsi. Al menos 14 alumnos murieron en el transcurso de las protestas y varios centenares fueron arrestados. Unos 900 aún languidecen en prisión, muchos de ellos a la espera que se presenten cargos en su contra, según la Asociación para la Defensa de la Libertad de Expresión y Conciencia. Continua llegint

La hora de la verdad para Artur Mas

La prensa de Madrid ha acogido con satisfacción unánime el anuncio de la Generalitat de suspender la consulta soberanista del 9-N. Algunos han certificado la “derrota” del presidente Mas, y otros han echado mano del sarcasmo. Sin embargo, la partida de ajedrez entre el Estado y el bloque soberanista catalán no ha terminado. Al menos, no aún. Las próximas semanas serán decisivas, y esta vez de verdad.

En las elecciones catalanas del 2012, además de 12 diputados, CIU se dejó el liderazgo incontestable del catalanismo político. Desde entonces, en cada movimiento importante en la partida, es necesaria una negociación con los otros partidos pro-consulta: ERC, ICV, y la CUP. Además, claro, de conversas internas con Unió, pues su líder, Duran i Lleida, recela de cualquier aventura secesionista. De las negociaciones entre estos actores dependerá que se renueve el pulso con el Estado, o se inicie una lucha intestina entre ellos para señalar el culpable del fracaso del “proceso”.

Las próximas semanas serán decisivas porque no hay una hoja de ruta ya diseñada. En cambio, el guión de lo sucedido durante el último año y medio sí estaba ya escrito. En este mismo blog, fue publicado un esbozo que se ha ajustado a la realidad de forma casi milimétrica. Se sabía que el Parlament aprobaría una ley para realizar una consulta sobre la independencia, que la Generalitat la convocaría, que el Tribunal Constitucional la suspendería, y que el Govern acabaría acatando el fallo judicial. Los aspavientos de unos y otros fueron puro teatro político, y las poses habituales en toda negociación, ya sea para redefinir el sistema político de un país o comprar una alfombra en el mercado de Khan al-Khalili en El Cairo.

Continua llegint