“Erdogan no està compromès amb el procés de pau

Entrevista amb Samil Altan

Samil Altan es un dels líders a Estambul del partit pro-kurd HDP. Veterà militant progressista, Altan ha consagrat la seva vida a la política. La seva oficina es troba al bulliciós carrer Istiklal, el més comercial de la capital econòmica de Turquia. Allà comenta la situació del procés de pau entre l’Estat turc i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), immersos en un conflicte desde fa més de tres dècades en les que han mort almenys 40.000 persones.

-Quina és la situació del procés de pau entre Turquia I el PKK?

Està encallat. Des del març de l’any passat el PKK va declarar una treva, però encara no han començat les negociacions oficials entre les parts. El govern turc, amb Erdogan al capdavant, diuen voler resoldre el conflicte. Però no hi estan realment compromès. Per això cal que el pressionem.

-El govern diu que el PKK ha d’entregar les armes …

Això el PKK no ho farà mai. L’acord per declarar la treva establia que havien de retirar-se de Turquia. I ho han fet. Els líders del PKK estan a les muntanyes del Kandil. El PKK només entregarà les armes al final del procés, no a l’inici. Continua llegint

La Hermandad intenta adaptarse a la clandestinidad

El Cairo.-A pesar de ser un simple militante de base de los Hermanos Musulmanes, Mohamed duerme cada noche en una casa diferente y nunca en la suya. Teme sobre todo que lo delaten sus vecinos, acérrimos partidarios del presidente de Egipto, Abdelfatá al Sisi. “Todos intentamos ocultar nuestra pertenencia a la Hermandad. Para despistar, algunos compañeros fuman en público o lucen ostentosos collares, algo que tenemos prohibido”, explica Mohamed, que utiliza un nombre falso pues el suyo revela la estrecha relación de su familia con los Hermanos Musulmanes, el movimiento islamista que fue desalojado del poder después de un golpe de Estado el 3 de julio del 2013.

Desde entonces, la cofradía ha padecido la más dura campaña represiva de las últimas seis décadas. Ilegal pero tolerada durante la era Mubarak, el pasado diciembre fue declarada “organización terrorista” por el Gobierno, por lo que la simple pertenencia al grupo se castiga con cinco años de cárcel. Prácticamente toda la cúpula de la organización se encuentra entre rejas, además de miles de sus cuadros medios. El guía supremo, Mohamed Badie, intocable durante el régimen anterior, ha recibido una condena a muerte, dos cadenas perpetuas, y aún tiene procesos pendientes.

Continua llegint

L’EI refà el mapa d’aliances a l’Orient Mitjà

El Caire.-La fulgurant irrupció de l’Estat Islàmic (EI), el grup jihadista que controla una àmplia franja de territori a Síria i l’Iraq, ha sacsejat el mapa d’aliances al Pròxim Orient. Fins i tot alguns dels actors que durant dècades han mantingut una relació obertament hostil, com els Estats Units i l’Iran, estan col·laborant en la lluita contra un grup que, per diferents motius, representa una amenaça per a pràcticament tots els països i grups ètnics i religiosos de la regió.

Segons informava ahir la BBC citant fonts anònimes del govern iranià, l’aiatol·là Khamenei, el líder suprem del règim, ha autoritzat la cúpula de l’exèrcit a coordinar les seves operacions militars contra l’EI amb els EUA i els peixmergues, els combatents de la regió autònoma del Kurdistan iraquià.

La notícia, que va confirmar també l’agència Efe, suposa un gir copernicà en la posició de Teheran, que sempre havia rebutjat categòricament qualsevol intervenció dels Estats Units en els afers interns de l’Iraq. Des de la invasió nord-americana del 2003, els dos països han competit intensament per exercir la màxima influència sobre l’Iraq.

Atesa la condició de “gran Satan” de Washington -segons la propaganda oficial del règim dels aiatol·làs-, cap membre del govern iranià ha confirmat públicament la informació. De fet, el mateix president iranià, Hassan Rouhani, ha negat aquesta setmana en una roda de premsa que el seu país “estigui col·laborant o coordinant-se” amb els Estats Units. Tanmateix, diverses filtracions apunten que ja s’haurien celebrat diverses reunions entre els responsables militars dels dos països presents al nord de l’Iraq. Continua llegint

Gaza, a war without a winner

Even before bombs fell silent in Gaza due to the permanent ceasefire, politicians and pundits started to look for a winner. There was not any kind of consent. Some argued that the victory belonged to Hamas, others that Israel was the real winner. And there were even some, especially in Egypt, who pointed to raïs al Sisi. I suspect some of these assessments were rather the result of wishes than analysis.  From my point of view, this was a war without a winner. And this is why:

-Hamas: A few minutes after the announcement of the ceasefire, one of Hamas negotiators, Ezzat el-Rasheq sent a tweet with a single word “victorious”. But it is hard to agree. It is true that Hamas resisted the offensive of Israel, and that it never seemed to be running out of rockets or fighters. In addition, it was able to disrupt the functioning of Tel Aviv’s airport. However, it has not achieved (yet?) its alleged main objective: the complete lifting of the embargo against Gaza. And what is more, it had to accept that the guards from the Palestinian National Authority, under the control of Mahmud Abbas, are the ones monitoring the crossings with Israel and Egypt. Continua llegint

Egipte i Emirats es fiquen al vesper libi

El Caire.-El Pròxim Orient s’ha convertit en una regió en plena ebullició, on els vells paràmetres estan sent redissenyats a un ritme vertiginós. Per exemple, la relació entre els Estats Units i els seus tradicionals aliats, com Egipte i els Emirats Àrabs Units. Els dos països van col·laborar per dur a terme bombadejos aeris contra posicions de milícies islamistes a Líbia la setmana passada sense ni tan sols avisar Washington, una informació revelada pel diari The New York Times i confirmada per diverses fonts del govern nord-americà. L’endemà de la filtració Egipte va desmentir la notícia, que va qualificar de “rumor”, i els Emirats van guardar silenci.

Els atacs aeris, que van tenir lloc en dues tandes durant la setmana passada, van colpejar posicions de l’aliança proislamistaoperació Alba prop de Trípoli, on fa un mes que milícies rivals lliuren una dura batalla, la més sagnant des del final de la guerra civil, l’octubre del 2011. De seguida, la coalició, liderada pels combatents de Misurata, va acusar Egipte i els Emirats de ser darrere dels bombardejos. Però Egipte va negar la participació de cap avió egipci en els misteriosos atacs. Un portaveu de les tropes del general Khalifa Haftar, ferotgement antiislamistes, es va atribuir el bombardeig, cosa que va suscitar els recels d’experts militars que dubten que el grup tingui tecnologia prou sofisticada.

Continua llegint

La guerra de milícies enfonsa Líbia en el caos

El Caire.-La tasca de construir un estat a Líbia s’està revelant una missió impossible. Quasi tres anys després de la caiguda del règim del coronel Gaddafi, el país àrab continua sense tenir un govern i un exèrcit efectius, convertit en una mena de regne de taifes controlat per desenes de milícies. Periòdicament esclaten conflictes violents entre aquests grups per la delimitació de les seves àrees d’influència. L’última tanda de combats pel control de Trípoli, que va començar fa uns 40 dies, ha sigut la més sagnant des de la fi de la guerra civil, i ha provocat dotzenes de morts i l’evacuació del personal de l’ONU i de les ambaixades estrangeres.

Les dues principals milícies que hi ha al darrere d’aquests enfrontaments són l’originària de la ciutat de Misurata i la de Zintan. L’arrel del seu conflicte és la lluita pel control dels recursos d’un estat ric en jaciments petrolífers. Malgrat això, la seva política d’aliances ha donat un vernís ideològic als combats. Mentre que els milicians de Misurata s’han associat amb diversos partits i milícies islamistes, les brigades de Zintan col·laboren amb partits laics i amb les tropes del general Khalifa Haftar. Aquest exoficial de l’exèrcit de Gaddafi va iniciar al maig una campanya militar a l’est del país, a la regió de Bengasi, per expulsar-ne les milícies islamistes.

Continua llegint

Vuelven las obras faraónicas en el Egipto de al Sisi

El Cairo.-Nadie puede acusar al mariscal Abdelfatá al Sisi de falta de ambición. Unos meses después de ejecutar un golpe de Estado contra el islamista Mohamed Morsi, primer presidente electo de Egipto, presentó su candidatura a los comicios presidenciales, en los que venció con claridad a principios del pasado mayo. En sus primeros pasos como jefe de Estado, Al Sisi ha demostrado que piensa a lo grande. La semana pasada inauguró la construcción de un nuevo canal de Suez, la primera de varias obras faraónicas en fase embrionaria. A pesar de la cobertura positiva de los medios de comunicación egipcios, algunos expertos expresan sus dudas sobre su viabilidad.

Sin duda, el nuevo canal de Suez es el proyecto estrella del Gobierno: serán 72 kilómetros en paralelo al canal original, uno de los centros neurálgicos del comercio mundial al conectar el océano Índico con el mar Mediterráneo. El coste aproximado de la obra sería de unos 3.000 millones de euros, y su construcción la realizará un consorcio de 37 empresas bajo el liderazgo del Ejército egipcio. El canal de Suez se completó en 1869 tras 10 años de obras durante las que fallecieron miles de trabajadores, muchos de ellos en un régimen de semiesclavitud.

Este nuevo proyecto forma parte de un ambicioso plan para dinamizar la economía de la región del canal, con tres puertos, una zona franca industrial y un parque tecnológico.Solo con el canal se espera crear un millón de empleos y atraer a miles de familias para relajar la presión demográfica sobre El Cairo, con más de 20 millones de almas. Asimismo, el Ejecutivo de Al Sisi planea ampliar un 10% la superficie agrícola del país ganando terreno al desierto y edificar su primera central nuclear. Continua llegint