Riad i els seus aliats aïllen Qatar

El recent augment de les tensions entre Qatar i l’Aràbia Saudita va experimentar ahir un salt qualitatiu. A més de Riad, cinc dels seus més estrets aliats, Emirats Àrabs Units (EAU), Egipte, Bahrein, Maldives i el govern oficial del Iemen, van trencar les seves relacions diplomàtiques amb Doha al·legant que dóna suport al “terrorisme”. Les represàlies contra la petita i pròspera monarquia no són només polítiques, sinó també económiques: Riad ha sellat la frontera comuna, única connexió terrestre de la península de Qatar, i la resta han limitat les seves connexions aèrees i bancàries amb el país àrab. Aquesta és la crisi més greu al si del Consell de Cooperació del Golf (CCG), fundat l’any 1981 i que reuneix els països àrabs del Golf Pèrsic.

Des de l’esclat de l’anomenada “Primavera Àrab”, les turbulències diplomàtiques a la regió s’havien agravat a causa del suport de Qatar als partits islamistes i la seva política independent envers Teheran, acèrrim enemic de Riad. El conflicte amenaça de provocar un sotrac ecònomic -la Borsa de Qatar va caure ahir un 7%-, ja que les economies d’aquests països estan estretament vinculades. Per exemple, la prohibició de Riad i El Caire a Qatar Airways d’utitlitzar el seu espai aeri, així com l’interrupció de les connexions aèrees amb els EAU, pot afectar tota la regió, atesa la condició de hub internacional de Doha. A més, uns 200.000 egipcis treballen a Qatar, i les seves remeses són molt valuoses en l’actual context de crisi.

El Govern qatarí ha respost amb un comunicat públic del seu Ministeri d’Afers Estrangers en el que assegura que les mesures són “injustificades i basades en al·legacions i suposicions falses”. “Qatar respecta la sobirania d’altres nacions i no interfereix en els seus assumptes interns, i ha compert amb el seu rol en la lluitra contra l’extremisme i el terrorisme”, s’ha defensat l’opulent emirat.

La gravetat de les possibles repercussions del conflicte han forçat les grans potències a manifestar-se. El secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson, ha resaltat la “importància que el CCG permaneixi unit”. “Espero que no tingui un impacte significatiu, si en té algun, en la lluita comuna contra el terrorisme”, ha afegit. Qatar és la seu de la principal base naval nord-americana al sensible Golf Pèrsic. Mentre la Turquia d’Erdogan s’oferia per mediar, l’Iran dels mullahs instava els protagonistes de la querella a negociar, i es mostrava disposat a exportar aliments a Qatar, on el tancament de la frontera saudita ha suscitat una reacció de pànic entre alguns ciutadans, que han buidat les estanteries dels supermercats.

L’actual escalada va iniciar-se fa un parell de setmanes amb la suposada filtració d’un discurs de l’emir de Qatar, Tamim Ben Hamad al-Thani, en el que criticava durament les polítiques dels EUA i dels seus veïns. Si bé el govern qatarí va afirmar que havien estat fabricades, els mitjans saudites i dels emirats, alguns amb una audiència panàrab, no es van fer ressó d’aquestes declaracions i van llençar uns furibunds atacs contra Qatar. La cadena qatarí Al Jazeera va reaccionar difonent una filtració dels correus electrònics de l’ambaixador dels EAU a Washington que posava de manifest la seva relació amb el lobby pro-israelià.

Ara bé, les arrels del problema són més profundes. Tot arrenca a mitjans del anys noranta, quan Qatar va decidir ascendir a la primera divisió diplomàtica regional gràcies a la renovada influència adquirida a través d’Al Jazeera. Aràbia Saudita, la petromonarquia més poblada i poderosa del Golf, mai no va veure amb bons ulls la contestació qatarí a la seva hegemonia.

Tanmateix, l’hostilitat entre ambdós no es va disparar fins a l’ascens dels Germans Musulmans a Egipte, que va comptar amb el suport de Doha, com també la seva branca palestina, Hamàs. Pels Saüd, la família reial saudita, aquest moviment islamista transnacional representa una amenaça existencial, ja que podria representar una alternativa al seu govern per a la seva societat ultraconservadora. Per això, Riad es va aliar amb el general egipci Al-Sissi per derrocar la confraria.

“L’objectiu real de l’Aràbia Saudita és la submissió total de Qatar”, sosté l’analista Ali Ahmed, del Institue for Gulf Affairs, a Washington, que considera una excusa les acusacions de suport al terrorisme per part de Riad. De fet, al igual que Doha, el govern saudita també ha finançat milícies islamistes a Síria per desfer-se de Baixar al Assad.

Les desavinences entre ambdues petromonarquies ja va portar a un trencament de relacions l’any 2014, però no a un setge econòmic com l’actual. Amb l’ascens al tro de Salman Ibn Saüd, hi va haver una reconciliació i el nou monarca fins i tot va va visitar Doha el passat desembre. Amb el suport qatarí a l’aventura militar saudita al Iemen, la crisi semblava resolta … fins que Donald Trump va arribar a l’Orient Mitjà dies abans de l’esclat de la crisi. “El reforçament de les relacions entre Washington i Riad, així com l’hostilitat de Trump envers Hamàs i l’Iran ha envalentont els saudites”, comenta Michael Stephen, un investigador del think tank britànic RUSI especialitzat en el Golf Pèrsic. “Qatar està en una posició molt feble. Crec que haurà de fer unes concessions considerables per a resoldre això”, afegeix.

Article publicat el dia 6-6-2017  al diari ARA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s