El wahabisme saudita, font d’inspiració de l’Estat Islàmic

saudi flagTunis.-En una societat en la que s’efectuen execucions públiques per decapitació i els llibres de text qualifiquen els cristians o jueus “d’infidels”, no és d’extranyar que molts joves exhibeixin actituds intolerants. Tampoc ho és que la violència contra les dones sigui rampant quan ni tan sols tenen el dret de treballar sense el permís del pare o marit. La descripció no correspon a Raqqa, la capital de l’autoproclamat “califat” de l’Estat Islàmic o Daeix, tot i que podria perfectament ser-ho. Es tracta de l’Aràbia Saudita, un estret aliat d’Occident des de fa dècades.

La religió oficial és el wahabisme, una interpretació molt extrema de l’islam que no respecta les persones d’una una religió diferent, o fins i tot els musulmans que segueixen una altra branca de l’islam”, explica Khalid Ibrahim, director de Centre del Golf pels Drets Humans, basat a Beirut. “El règim saudita és el més repressiu de tota la regió”, afegeix, tot recordant que està prohibit fins i tot establir organitzacions de drets humans, i que els activiste en aquest àmbit, com Mohamed al-Qahtani, han rebut severes penes de presó pel sol fet de defensar la causa a les xarxes socials.

L’Estat saudita és fruit de l’aliança entre la dinastia dels Saud -que van batejar el reialme amb el seu propi nom- i els clergues del moviment wahabita, que fa una lectura literal i ultraconservadora de l’Alcorà. D’acord amb el seu pacte, els Saud es van fer del wahabisme la religió del nou país a canvi que el clergat legitimés la seva autoritat.

Després del boom del petroli dels anys setanta, que va convertir l’Aràbia Saudita en un dels països més rics del món, Riad va començar a exportar a tot el món islàmic unes idees puritanes que fins llavors eren quasi exclussives de les tribus nòmades de la península Aràbiga. De la fusió entre l’ultraconservador wahabisme i l’islamisme contestari dels Germans Musulmans a Egipte va néixer el jihadisme. Per això, sobretot en qüestions de moral social, el wahabisme és font d’inspiració de grups com Al Qaeda o l’EI.

A Arábia Saudita les dones som considerades menors d’edat tota la seva vida, i necessitem el permís d´un familiar, el pare, el marit o fins i tot el germà petit, per poder treballar, viatjar o estudiar a la universitat”, lamenta una activista de l’est del país, bastió de la minoria xiïta, que prefereix guardar l’anonimat per raons de seguretat. Sabut és que les dones saudites ni tan sols poden conduir automòbils. Només als territoris controlats per grups jihadistes la dona pateix unes discriminacions semblants. Així mateix, ambdós comparteixen l’aplicació d’execucions públiques en base a intepretacions religioses.

Les diferències ideològiques entre l’EI i el wahabisme són petites. Si el govern saudita es comporta de forma diferent és perquè, com a Estat, ha d’actuar de forma pragmàtica per defensar els seus interessos”, sostè l’investigador Ali al-Ahmed, del Institute for Golf Affairs dels EUA. Per exemple, el concepte saudita de jihad és més restrictiu.

Aquesta concomitància ideològica alimenta les sospites que el govern saudita podria haver finançat grups jihadistes, ja sigui directament o fent la vista grossa a les transferències d’homes de negocis o grups religiosos. Fins ara, no hi ha cap evidència pública d’aquesta connexió. Ara bé, en un e-mail escrit el 2014, l’ex secretària d’Estat, Hillary Clinton, al·ludia a fonts d’intel·ligència occidental per afirmar que Qatar i Aràbia Saudita “proporcionen ajuda financera i logística de forma clandestina al ISIS i altre grups sunnites radicals”. Si bé Riad persegueix les cèl·lules jihadistes al seu territori, ha ofert suport a milícies armades hostils als governs de Síria i l’Iraq.

Tot i que des de l’arribada del rei Salman, el gener del 2015, s’ha produït alguna reforma política, com la concessió del dret de vot a les dones en les eleccions municipals, l’oposició les considera mesures cosmètiques. “La repressió pels delictes d’opinió és més brutal ara que amb l’anterio monarca, Abdal·là. Un amic va rebre una condemna de sis anys per una simple piulada a twitter en defensa de les llibertats individuals i la tolerància”, apunta l’activista anónima. “Amb el nou rei han augmentat les penes de mort i fins s’han tallat els ponts de diàleg amb els xïites, que no podem ser directors d’escola, i ja no diguem càrrecs com ambaixador”, rebla.

De moment, l’única esperança de l’oposició resideix en que la caiguda del preu del barril de petroli faci créixer el descontentament popular i forci al règim a fer reformes. Tanmateix, davant l’absència d’estructures independents a l’atemorida societat civil, com partits polítics o sindicats, el malestar no troba vies de canalització. I amb els tentacles dels censors estesos a les xarxes socials, ni tan sols Facebook pot esdevenir l’alternativa que va representar pels joves de la plaça Tahrir d’El Caire el 2011.

Article publicat al diari ARA 21-05-2017

Anuncis

Un pensament sobre “El wahabisme saudita, font d’inspiració de l’Estat Islàmic

  1. Moltes gràcies per aquest article. Fa pena la situació en què es troben les persones que viuen allà i el futur no és gens esperançador. Desitjo que canviï quant abans però no sóc gens optimista i ho veig a llarg plaç

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s