Tunísia deixa al marge el jihadisme, i els turistes comencen a tornar

Des de fa unes setmanes, els carrerons de la medina (“el casc antic”) de Tunis estan més animants. I no es només per l’arribada de la primavera, sinó per l’aparició de brots verds del sector turístic. Tímidament, els creuers es van deixant veure al port de la capital, i els grans touroperadors internacionals reescriuen les seves ofertes d’estiu per incloure Tunísia, país proscrit al turisme occidental després de dos atemptats el 2015 que van provocar la mort de 59 viatgers. Mentre els atacs terroristes se succeeixen inexorablement en altres països de la regió, ja fa més d’un any que el país magribí no pateix cap atemptat d’envergadura. Tot i això, l’amenaça jihadista no ha estat completament erradicada.

Aquesta sensació de renovada seguretat és compartida pel govern tunisià, l’opinió pública i les ambaixades estrangeres, ja que moltes d’elles han retirat el consell als seus compatriotes de no viatjar al país. “La millora de les capacitats de les forces de seguretats tunisianes és evident, i en part, és fruit de la cooperació amb diversos països occidentals”, sostè un diplomàtic europeu destinat a Tunísia. Per aquesta raó, quan el primer ministre Yusuf Xahed va assumir el seu càrrec a l’estiu, va mantenir els responsables de les carteres de Justícia, Defensa i Interior.

La policia tunisiana va rebre unes fortes crítiques després dels atacs terroristes del Museu del Bardo, en el que van morir 22 persones, i sobretot el de la platja de Sussa, amb un total de 38 víctimes mortals, la majoria turistes britànics. El mes passat, sis agents van ser processats per “no assistir a persones en perill” aquell malaurat matí. Segons l’informe judicial, el retard en la seva reacció, que va permetre al jihadista disparar contra els turistes durant uns 30 minuts, fou “deliberat i no justificat”, i apunta que la principal causa va ser “la simple cobardia”. Un greu problema per un país que té en el turisme un dels puntals de la seva economia.

Tanmateix, el mes de març de l’any passat, les forces de seguretat van recuperar la seva credibilitat. Desenes de militants de l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) van efectuar un atac sorpresa a Ben Guerdane, ciutat limítrof amb Líbia. Tanmateix, la resposta fou ràpida i eficaç: 55 milicians van ser abatuts per només 13 policies i soldats. El grup jihadista, excel·lent en les tasques de marketing, ni tan sols va poder presumir de la victòria propagandística que hauria representant fer-se durant unes hores amb el control de la ciutat.

Mentre, recentment, l’EI ha expandit els seus tentacles terroristes a Europa, Turquia o Egipte per contrarrestar les desfetes del seu “califat”, a Tunísia només s’han registrat alguns atacs a les zones muntanyoses i remotes de la frontera amb Algèria. Aquesta realitat ha sorprès als analistes, ja que el país magribí està considerat un planter de milicians jihadistes: amb un total 5.500, és el primer exportador de combatents a Síria i l’Iraq. A més, segons un Centre Tunisià de Rercerques i Estudis del Terrorisme (CTRET), uns 6.000 tunisians es troben investigats, processats o condemnats per terrorisme, i el ministeri de l’Interior afirma haver desarticulat més de 160 cèl·lules només durant 2016.

Malgrat això, aquestes xifres són enganyoses. “Com la definició de terrorista en la darrera llei [de 2015] és molt ampla, s’han imputat persones per simples missatges favorables a l’EI a les xarxes socials. Però aixó no significa que siguin terroristes preparats per atentar”, explica Ridha Yahyaoui, director del CTRET. D’altra banda, no està clar que tots els milers de joves que van emprendre el viatge a Síria o l’Iraq s’adhereixin fidelment als postulats de l’EI i estiguin disposats a atemptar contra els seus compatriotes. Precisament, el seu retorn suposa un dels principals reptes per a la seguretat del país.

Les autoritats han adoptat una política preventiva que ha desembocat sovint en excessos, com l’arrest de persones pel seu aspecte o unes creences religioses ultraconservadores o el recurs als abussos per extreure confessions, segons advertia en un recent informe d’Amnistia Internacional. Un excès de zel pot ser tant garantia de la pau avui, com risc de més violència per a demà.

Article publicat al diari ARA el 17-04-2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s