Al-Sissi deixa sense premi els cristians coptes d’Egipte

Tunis-Mentre el llavors ministre de Defensa Abdelfattah al-Sissi llegia el comunicat en el que anunciava el derrocament de l’islamista Mohamed Mursi, primer president elegit a les urnes en la història d’Egipte, el flanquejava, entre altredins-kefren-12s, Tawadros II, patriarca de l’Església ortodoxe copta. Era el 3 de juliol del 2013. Tres anys i escaix després, la lleialtat envers al-Sissi per part de la minoria copta, que representa aproximadament el 10% de la població egípcia, no s’ha vist recompensava amb un canvi substancial del seu estatus legal i polític. A Egipte, els coptes es continuen sentint ciutadans de segona.

El suport explícit i notori del papa Tawadros II al cop d’Estat va ser aplaudit de forma unànime pels coptes, que havien viscut amb gran ansietat l’ascens al poder dels islamistes. Si bé els Germans Musulmans no van aplicar durant el seu any de govern cap mesura discriminatòria envers els cristians, l’actitud envalentonada del salafisme -una branca ultraconservadora de l’islam- els va fer témer per la seva seguretat futura. De fet, van ser escollits com boc expiatori quan al-Sissi va desfermar la repressió dels islamistes. Hores després del sagnant desallotjament del campament de protesta islamista de Rabaa al-Awdauia, en el que van morir més de 800 persones, als feus islamistes es van assaltar i cremar unes 40 esglésies.

De la seva llista de greuges, pels cristians era una prioritat reformar la referida a la construcció d’esglésies. Basada en un decret del 1856 estableix un procés farragós que inclou la signatura del president. A la pràctica, això ha bloquejat durant dècades l’edificació de nous temples o la renovació d’antics, provocant que n’apareixessin uns 2.000 d’il·legals. Sovint els fidels es veuen obligats a celebrar les misses en edificis clandestins o en ruïna.

Després de mesos d’una complicada negociació, el règim d’Al-Sissi va presentar una proposta de llei. En un primer moment, l’Església ortodoxa s’hi va oposar. Tanmateix, després d’una última reunió amb el Govern va donar el seu braç a tórcer. La nova norma agilitza el procés de construcció de temples cristians, però manté un ampli marge de discrecionalitat en mans dels governadors provincials, que podran denegar la petició per “preservar la seguretat i l’ordre públic”. És a dir, com fins ara, l’agitació i pressió dels salafistes podria frenar el procés.

El Parlament va aprovar la nova llei a finals d’agost amb una majoria aclaparadora, però amb els vots en contra dels salafistes i diversos diputats cristians. “Aquesta llei representa un pas endavant. Alguns volien una norma més ambiciosa, però la gent no està preparada. Cal abans canviar les mentalitats”, sosté Antoine Greiche, portantveu de l’Església catòlica a Egipte.

El debat arriba després d’un estiu farcit de tensions sectàries, sobretot a la província meridional de Mínia. En alguns casos d’enfrontaments entre comunitats, el detonant ha estat precisament la construcció il·legal d’una església. El fet que les agressions per part de exaltats musulmans no siguin sovint castigades per l’Estat, que prefereix solucionar-ho amb sessions de “reconciliació”, solivianta els coptes. En molts àmbits, també el de la gestió de la diversitat religiosa del país, al-Sissi es limita a aplicar les velles fòrmules de l’ex dictador Hosni Mubarak.

“Els atacs contra els coptes han arribat aquest any un nivell més gran que en anys anteriors. Per aquesta raó, els cristians creuen que al-Sissi no ha fet prou per millorar la seva situació”, explica Bishoy Tamrin, un activista de l’associació cristiana Joves Maspero. El fet que el mariscal acudís aquest any a la missa de Nadal a la catedral d’El Caire, primer president egipci en fer-ho, ja no sembla suficient. Entre d’altres àmbits, els coptes consideren que estan discriminats en l’accés a alts càrrecs polítics i de l’administració pública, i que la seva identitat i història és ignorada en el currículum escolar. Ara bé, són conscients que la situació es pitjor en altres països de la regió, com Iraq o Síria, on les poblacions cristianes s’han vist delmades els últims anys.

One thought on “Al-Sissi deixa sense premi els cristians coptes d’Egipte

  1. Els cristians a l’Orient Mitjà són heroics, perquè en molts llocs són perseguits, empresonats i fins hi tot martiritzats. No és exactament el cas d’Egipte, encara que cremar 40 esglésies és fort, però de l’article es desprén la discriminació que pateixen i que tots coneixem també d’altres indrets del món. Falta molt diàleg i sobra radicalitat en els que no accepten el cristianisme, i això al món islàmic és molt palès, com també unir religió i política, que és un greu error.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s