Iemen, la guerra oblidada del món àrab

Londres.-Una coalició d’ONGs iemenites i internacionals van celebrar el passat cap de setmana a Londres una conferència per denunciar els catastròfics efectes de la guerra civil que des de fa un any i mig assola el país àrab, agreujada per la intervenció estrangera liderada per Araba Saudita. Tot i l’elevada xifra de víctimes mortals, el conflicte ha atret una cobertura mediàtica ínfima en comparació amb altres conflagracions de la mateixa regió, com la siriana o el líbia. Després de la recent ruptura de les converses de pau a Kuwait entre el Govern del president Mansur Hadi i l’aliança liderada per la milícia huthi -xiïtes zaidís-, ambdós s’han embrancat en una escalada bèl·lica.

“Iemen pateix la crisi humanitària més greu del planeta. Hi un problema de malnutrició infantil molt important”, va denunciar en la conferència Tasmine Sheikh, una diputada musulmana a Westminster pel Partit Nacionalista Escocés. Segons els informes de l’ONU, més de 14 milions de persones -un 60% de la població- es troba en una situació de vulnerabilitat alimentària. Les ONG estimen que a més dels 10.000 civils han mort per la guerra, unes altres 10.000, la majoria nens, han mort a causa de l’escassetat generada en un país que ja era el més pobre de l’Orient Mitjà abans de l’inici de les hostilitats.

Igual que a Tunísia, Líbia i Egipte, el brot de la Primavera Àrab va portar a la caiguda del seu longeu president, Abdul·là Saleh, al poder des de 1990. Un acord entre diversos moviments polítics i tribals iemenites apadrinat per Aràbia Saudita, l’influent veí del nord, va establir la formació d’un govern d’unitat nacional presidit Mansur Hadi. No obstant això, el pacte va constituir només un breu parèntesi en la descarnada lluita pel poder entre les diverses faccions del país.

La milícia de la comunitat huthi, un ritu religiós ancorat al nord del país i que professen el 30% de la població, va derrocar Mansur Hadi el mes de febrer del 2015. Gràcies a una aliança amb l’ex president Saleh, molt influent encara en l’Exèrcit, els huthís van ser capaços d’ocupar bona part del país. El seu cop de força va forçar Hadi a prendre el camí de l’exili a Riad, tot esperonant l’animadversió dels seus adversaris polítics i desencadenant una guerra que aviat va adquirir una dimensió internacional.

Davant el temor que l’ascens Huthi servís en safata el control del Iemen a l’Iran, el seu arxienemic regional, Aràbia Saudita va teixir una coalició internacional en suport de les milícies i tribus lleials al president Hadi. Iemen es convertia així, després del Líban, Síria i Bahrain, en l’última víctima de la Guerra Freda entre Riad i Teheran. La coalició internacional, en què participen diversos països àrabs i que compta amb el suport militar i logístic dels EUA i la Gran Bretanya, va iniciar una intensa campanya de bombardejos aeris que organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat per haver violat el Dret Internacional Humanitari.

En un dels seus informes sobre el terreny, l’ONG va recollir proves de l’ús de bombes de dispersió, prohibides pels tractats internacionals. A més, entre els blancs dels atacs aeris han figurat infraestructures civils, com plantes elèctriques i hospitals, així de mesquites, la qual cosa ha provocat la mort de milers de civils.

Amb actes com la conferència d’aquest cap de setmana, la societat civil està augmentant la pressió sobre els governs occidentals, que han preferit mantenir un perfil públic baix en aquest conflicte bèl·lic, el que ajuda a explicar la seva condició de “guerra oblidada del món àrab”. “Per interessos econòmics, Aràbia Saudita rep el suport de Gran Bretanya. Les bombes que cauen al Iemen són britàniques. El Govern ha de suspendre immediatament la venda d’armes als saudites “, ha exigit Andrew Smith, de la Campanya contra el Comerç d’Armes.

D’acord amb aquest grup pacifista, en els últims cinc anys, les vendes de Londres a la petromonarquía ascendeixen a més de 5.600 milions d’euros. Per la seva banda, a principis d’aquest mes, Washington va signar un contracte d p venda més de 130 tancs a Riad per valor de més de prop de 1.000 milions d’euros. No obstant això, la majoria d’analistes coincideix a apuntar que no és possible una sortida militar al conflicte, i que tard o d’hora, les dues parts hauran de seure de nou a la taula de negociacions, patrocinades per la ONU. De moment, el gran escull és l’ordre de la transició cap a un nou govern d’unitat nacional. Riad i els seus aliats volen els huthis entreguin les armes a l’inici del procés, mentre volen que sigui la culminació.

Articlepublicat el dia 22-08-2016 al diari ARA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s