Ennahda, el nou model per a l’islamisme polític?

IMG_9294

“Junts podem”, resa una pancarta desplegada al congrés d’inspiració obamiana

Després de la deriva autoritària del president turc, Recep Tayip Erdogan, el seu partit, l’AKP, ha perdut la seva condició de model per a l’evolució dels partits democràtics envers l’acceptació dels valors democràtics. Aquesta posició la pot ocupar en endavant Ennahda, l‘històric partit islamista tunisià Ennahda que va escenificar la setmana passada la seva transformació ideològica durant la celebració del seu desé Congrés Nacional. Davant més de 10.000 militants, el seu carismàtic líder, Raxid Gannuxi, es va desfer l’etiqueta “islamista”, convertida en tòxica a l’era de l’autodenominat Estat Islàmic”, per definir-se com “islamo-demòcrata”.

Després d’haver passat la major part de les seves tres dècades d’història a la clandestinitat o l’exili, el partit forma part de la coalició que governa Tunísia. Ennahda ja es va imposar en les primeres eleccions democràtiques celebrades després de la Revolució de 2010. Tanmateix, a causa de la profunda polarització que es va generar entre islamistes i laïcs, va optar per entregar el poder a un Executiu d’unitat nacional, un gest que salvà la transició democràtica.

El congrés tenia per objectiu oficialitzar l’aposta per la moderació feta els últims anys. La principal reforma adoptada ha estat el cessament de tota activitat religiosa o cultural, de forma que es convertirà en una organització estrictament política. Segons Gannuxi, de 74 anys, que va ser reelegit com a president del partit, els canvis a Ennahda responen al fet que ha passat de ser un moviment de protesta a un partit amb vocació de govern. “Hem de separar la religió de les lluites polítiques”, afirmar el veterà líder.

Actualment, Ennahda és el primer partit del Parlament i compta amb un ministre en un Executiu liderat pel seu gran adversari, el conservador i anti-islamista Nidá Tunis. “La lluita per la defensa de la identitat està superada. Ara, la nostra prioritat és garantir la seguretat de la població davant l’amenaça terrorista i promoure el desenvolupament econòmic “, va explicar en un acte previ al congrés Ali Laraid, primer ministre el 2013. Durant la sessió inaugural, el públic va desplegar una gran pancarta que rezava “No al terrorisme”, un rècord per a les víctimes dels brutals atemptats jihadistes dels últims anys.

Segons l’analista Nadia Marzouki, el congrés no representa realment una ruptura amb el passat, malgrat les declaracions grandiloqüents dels seus dirigents. “Fa mesos i fins i tot anys que debaten donar aquest pas”, opina. De fet, les activitats religioses al si d’Ennahda eren ja marginals. “El seu objectiu és aconseguir la normalització dins l’escena política del país”, afegeix, tot lamentant que l’entrada dins l’establishment hagi significat allunyar-se dels ideals revolucionaris.

Ennahda encara genera una forta hostilitat entre una bona part de la societat civil, la que s’aferra amb més força als ideals laïcs de l’Estat que va construir el pare de la pàtria, Habib Bourguiba. Segons una recent enquesta, tan sols un 23% dels tunisians dóna suport a la preeminència xaria, o llei islàmica, en l’ordenament jurídic, enfront d’un 60% dels egipcis o un 77% dels libis. Per això, si els islamistes tunisians volen tornar al poder al país àrab més secularitzat, els cal continuar donant més passos en el llarg viatge al centre que van iniciar ja fa més de dues dècades.

Article publicat al diari ARA el dia 01-06-201

IMG_9294

“Junts podem”, resa una pancarta desplegada al congrés d’inspiració obamiana

6

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s