Washington també colpeja L’Estat Islàmic a Líbia

 

Islamic-Libia-Nureddin-que-del_1526257495_26982517_651x366

Mentre van creixent els rumors d’una intervenció estrangera per expulsar l’autodenominat Estat Islàmic de Líbia, l’Exèrcit nord-americà va conduir ahir un bombardeig aeri contra un pressumpte camp d’entrenament pertanyent a aquesta milícia jihadista a la localitat líbia de Sabrata. L’atac es va saldar amb la mort d’almenys 43 persones de diverses nacionalitats, la majoria tunisians, segons van informar en un comunicat públic les autoritats municipals de Sabrata, situada a uns 100 kilòmetres de la frontera amb Tunísia.

L’objectiu de més alt rang en l’operació era Nureddin Xuxan, un tunisià de 36 anys a qui s’atribueix la preparació dels dos atemptats contra interessos turístics a Tunísia de l’any passat que van segar la vida de 60 persones. En l’atac van morir dos diplomàtics serbis que havien estat segrestats per l’Estat Islàmic.

L’Estat Islàmic, també conegut com a Daesh pel seu acrònim en àrab, ha aprofitat el caos en el que es va sumir Líbia després de la caiguda del règim del coronel Muamar al-Gaddafi per fer-se amb el control d’una franja costanera del país magribí, i d’altres petits enclaus. Segons les estimacions del Pentàgon, el grup jihadista comptaria actualment amb uns 5.000 combatents a Líbia, un país fragmentat en dues grans coalicions que compten amb un exèrcit propi, un govern i un parlament i que lluiten fa més d’un any per assolir el poder. L’operació d’ahir no es va produir en un dels bastions de l’Estat Islàmic, sinó en una zona controlada per la coalició al-Fajr.

D’acord amb l’ajuntament de Sabrata, el bombardeig, efectuat al voltant de les 3,30 de la matinada hora local, va destruir un edifici llogat a un grup d’estrangers i emplaçat a les afores de la ciutat. Les fotografies fetes públiques pel consistori mostren un gran cràter i diversos homes ferits. Entre les runes, es va trobar armament de tipus divers, com metralletes i llançagranades. El govern tunisià ha denunciat en reiterades ocasions l’existència de cèl·lules jihadistes que a Líbia per infiltrar-se a través de la frontera comuna entre ambdós països i cometre atemptats a Tunísia. Aquest hauria estat el cas dels atemptats contra el Museu Nacional del Bardo, fa tot just un any, i el d’una platja a Susa el passat estiu. En tots dos casos, Nureddin Xuxan hauria jugat un paper clau.

“Hem dut a terme aquesta acció contra l’objectiu [Nureddin Xuxan] i el camp d’entrenament després d’haver estat informats que tant ell com els combatents de l’Estat Islàmic que hi eren presents preparaven atacs contra interessos nord-americans i d’altres països occidentals a la regió”, va declarar ahir Peter Cook, portantveu del Pentàgon. Per la seva banda, el govern britànic ha informat que va donar la seva autoritatzació als avions nord-americans implicats a l’acció per a què utilitzessin les seves bases. Aquest és el segon atac nord-americà contra instal·lacions de la milícia jihadista a Líbia durant els últims mesos. L’anterior, al mes de novembre, es va produir a la localitat de Derna, a l’est del país, molt propera a la frontera egípcia.

El bombardeig s’inscriu en un context de creixent preocupació per part dels països occidentals respecte a l’amenaça que pot representar la branca de l’Estat Islàmic a Líbia. Alguns informes de la intel·ligència nord-americana filtrats a la premsa apunten que el grup jihadista ha incrementat la seva presència al país magribí, potser amb la finalitat d’instal·lar-s’hi en cas de ser expulsat del territori que controla a Síria i l’Iraq. Per això, a Washington i a diverses capitals europees s’està sospesant una intervenció militar en el país àrab, que podria limitar-se a una onada de bombardetjos o bé fins i tot incloure l’enviament de tropes terrestres. “Estem treballant amb els socis de la nostra coalició per garantir que aprofitarem les oportunitats que se’ns presentin per evitar que l’Estat Islàmic s’atrinxeri a Líbia”, va afirmar el president Barack Obama el passat dimarts.

Per a què la intervenció militar sigui més efectiva i legítima, la comunitat internacional desitjaria la formació d’un govern d’unitat nacional entre les dues coalicions polítiques i militars enfrontades a Líbia. Els mediadors de Nacions Unides fa mesos que treballen per facilitar un acord de pau. A finals de l’any passat, membres d’ambdós bàndols van signar un principi d’acord que, entre altres provisions, recull el nomenament de Faiez Serraj com a primer ministre. Tanmateix, el polític libi encara no ha aconseguit un suport suficient pel seu gabinet per part de cap de les dues faccions, molt dividides internament, i encara no ha pogut instal·lar-se a Trípoli.

Després de la guerra civil del 2011, Líbia va esdevenir un regne de taifes, trossejat entre centenars de milícies tribals i locals. Cap dels diversos governs que ha assumit les regnes del país des de llavors ha estat capaç desarmar les milícies i construir unes institucions nacionals sòl·lides.

Article publicat al diari ARA el 20-02-2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s