2016, any clau en la lluita contra l’Estat Islàmic

La irrupció fulgurant de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) el 2014 va agafar per sopresa tots els serveis secrets occidentals. Davant un Orient Mitjà en estat d’implosió, uns confusos governs occidentals van reaccionar tímidament. Tanmateix, els brutals atemptats de París han servit de punt d’inflexió, i ara sí que s’observa una voluntat política ferma de fer caure el “califat” creat en una franja de Síria i l’Iraq. L’evolució dels esdeveniments l’any 2016 serà clau per saber si els Estats implicats en la lluita contra l’EI són capaços de dissenyar un pla d’acció conjunt i aplicar-lo.

El grup jihadista va començar l’any 2015 en una posició de fortalesa. Els bombardejos de la coalició liderada pels EUA no semblaven haver debilitat les seves institucions, i el mes de maig encara es va expandir capturant la ciutat de Ramadi, capital de la província de l’Anbar. Ara bé, darrerament, la sort de la guerra sembla haver fet un gir. Finalment, el suport als peshmergues kurds i els esforços en formar l’Exèrcit iraquià comencen a donar els seus fruits. Aquesta va ser l’estratègia per fer front al EI de Barack Obama, sempre reticent a tornar a enviar unitats de combat a l’Irak. A l’estiu, els peshmergues van recuperar l’estratègic Mont Sinjar, i a finals de desembre, l’Exèrcit reocupava Ramadi.

Les derrotes al front de batalla han coincidit amb un increment de les operacions terroristes fora de Síria i l’Irak, sent la massacre de París la més espectacular. Segons l’analista francès Olivier Roy, la coincidència d’ambdues tendències no és casualitat. L’EI hauria volgut contrarrestar la pèrdua de pistonada militar del seu “califat” amb una exhibició de múscul més enllà de les seves fronteres. Si té Roy raó, l’amenaça de nous atemptats terroristes a Occident és la més seriosa que presenta l’organització jihadista de cara al 2016, un cop frenada la seva capacitat d’expansió.

A Síria, les expectatives per l’EI no són gaire més favorables que a l’Irak. D’acord els experts, els bombardejos occidentals i russos han debilitat seriosament la seva indústria petrolera, una de les seves principals fonts de finançament. A més, el règim de Baixar al-Assad i l’oposició no han estat mai tan aprop d’iniciar unes converses de pau serioses per posar fi al conflicte bèl·lic iniciat el 2011. La distància que separa les posicions d’ambdues parts, sobretot quant al futur d’al-Assad, continua sent enorme. Però Washington i Moscou empenyeran de valent per a què els uns i els altres facin les paus i redirigeixen les seves energies a combatre l’EI. Si ho aconseguissin, el final del “califat” seria qüestió de temps.

El tercer escenari en importància per l’EI és Líbia, un país submergit en un caos absolut des de la caiguda de Gaddafi. El grup jihadista, que s’hi ha anat implantat poc a poc, preten convertir el país magribí en el seu bastió si s’enfonsa el seu Estat al Llevant. Per evitar-ho, la comunitat internacional està pressionant les parts en conflicte per aconseguir un govern d’unitat nacional que es converteixi en un soci fiable en la lluita contra els jihadistes. Ara bé, com a Síria, encara no està clar que el pla funcioni.

Article publicat a l’ARA el 1-1-2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s