Tunísia rep el Nobel de la Pau entre el fatalisme i l’esperança

Els mitjans de comunicació tunisians fa dies que anuncien la ceremònia d’entrega del Premi Nobel de Pau aquest dijous a Oslo a l’anomenat Quartet Nacional del Diàleg Tunisià, integrat per les quatre organitzacions més potents de la societat civil. “Viu en directe un moment històric. Un moment per sentir-se orgullós de ser tunisià”, repeteix una cunya a la Radio Mosaïque, una de les principals del país magribí, l’únic de la regió que ha culminat amb èxit el seu procés de transició a la democràcia. Tanmateix, l’estat d’ànim a Tunísia és més aviat ombrívol.

“Aquí no hi ha futur. La meva única esperança és aconseguir un visat per anar a treballar als EUA amb el meu oncle”, lamenta Essam Kitli, un aturat de 24 anys originari de Sidi Bouzid, el poble on aviat farà cinc anys es va immolar un jove venerdor ambulant engegant, involuntariàment, l’onada de revoltes coneguda com la Primavera Àrab. La juventud és el grup social més escèptic. Ells van ser els principals protagonistes de la revolució del 2011, i també són els que carreguen amb la crisis econòmica -l’atur juvenil s’apropa al 50%. La seva perspectiva desenganyada s’oposa a les lloances unànimes que rep el país a la premsa estrangera.

Aquest contrast representa la distància existent entre l’èxit de la transició política i institucional amb el fracàs de les reformes econòmiques i socials. La concessió del Nobel arriba un dia després de la jornada internacional de la lluita contra la corrupció, que va servir per recordar la vigència d’una xacra que corrou les entranyes de l’Estat, i només un parell de setmanes després d’un atemptat jihadista contra un autobús de la Guàrdia Presidencial. L’atac, que va tenir lloc al cor de la capital, a uns 150 metres del ministeri de l’Interior, va exposar de nou la vulnerabilitat d’un país que els mesos anteriors ja va havia rebut dos cops duríssims contra el seu sector turístic, saldats amb la mort de 60 persones, la majoria turistes estrangers.

Enmig d’un estat d’ànim fatalista, el FMI va publicar recentment unes previsions econòmiques força optimistes. Segons l’organisme internacional, el país magribí creixerà un 3% el 2016 i prop d’un 5% el 2020. “L’optimisme està permès?”, es preguntava avui en el seu editorial el diari La Presse, en el que recollia la signatura d’un nou préstec amb el FMI, una mostra de confiança en el país de cara als inversors internacionals.

De les eleccions de l’hivern passat va sorgir un executiu de coalició entre els dos grans partits del país, Nidà Tunis, un partit laïc que reuneix personalitats vinculades a l’antic règim, i Ennahda, el principal partit islamista. El 2013, un enfrontament entre aquests dos partits va tensar tant la corda de la transició que va estar a punt de trencar-la. Només la intervenció del Quartet va poder rescatar el procés, un paper que els ha valgut el Nobel. L’entesa entre Nidà Tunis i Ennahda, patrocinada per la comunitat internacional, ha donat estabilitat al país i sembla haver allunyat de forma definitiva l’escenari d’una confrontació civil semblant la que pateixen Líbia i Egipte.

Ara bé, amb l’esquerra tradicional obsessionada en la seva vella lluita cultural contra l’islamisme, el preu d’aquesta coalició ha estat anestesiar el debat el públic. “Ara mateix no hi ha oposició al Parlament. Cap partit polític es capaç d’encarnar un projecte alternatiu sòl·lid. L’única oposició, i l’única esperança pel país, resideix en els moviments socials”, sosté Omar Mestiri, un veterà periodista que es va implicar en la Revolució que va destronar Ben Alí el 2011.

Amb el reconeixement, el comité del Nobel va voler no només premiar l’experiència tunisiana, sinó consolidar-la. Actualment, ni els més pessimistes consideren possible un retorn a l’Estat policial pre-revolucionari. Ara bé, la lluita entre la societat civil i els poders fàctics per definir la distribució de prerrogatives en el nou ordre polític està ben oberta, com demostra el projecte de llei d’amnistia pels delictes de corrupció durante l’era Ben Alí i la resistència que ha despertat entre els moviments socials.

Publicat al diari ARA el 10-12-15

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s