L’apatia marca l’inici d’una llarga una llarga votació a Egipte

El perfil dels candidats, els col·legis electorals buits, la presència de la policia … Per moltes raons, les eleccions legislatives que es van iniciar ahir a Egipte, i que es perllogaran fins el desembre, provoquen una sensació de dejà vu. Els comicis representen l’última etapa de la fulla de ruta de la transició elaborada per les autoritats militars després del cop d’Estat del 2013. Davant la ferotge onada de repressió de l’Estat, pocs egipcis es creuen la retòrica sobre la democratització del país, més aviat destinada al consum extern.

Segons nombrosos observadors, els col·legis electorals de la majoria del país van estar pràcticament buits durant tota la jornada. Segons la premsa local, els col·legis electorals de la majoria del país van estar pràcticament buits durant tota la jornada. Els experts apuntaven a una participació d’entre el 15% i el 20%. Fa quatre anys va ascendir a prop del 65%. Un robust dispositiu de seguretat va protegir de possibles atemptats els centres de votació, en els que es van registrar diverses irregularitats i algunes baralles entre els representants de diversos candidats.

La constitució del Parlament posarà fi a més de tres anys sense poder legislatiu al país àrab. L’Assemblea Popular fou dissolta el juny del 2012 pel Tribunal Constitucional per considerar inconstitucional la llei electoral que va regir les primeres eleccions lliures després de la caiguda de la dictadura de Hosni Mubarak. Llavors, els diversos partits islamistes van aconseguir una victòria aclaparadora, obtenint prop del 70% dels vots. D’aquelles formacions, només els salafistes ultraconservadors del Partit Nur, els únics que van donar suport al cop del raïs Abdelfattà al-Sissi, participen enguany. Els vencedors, els Germans Musulmans, són considerats una “organització terrorista”, i bona part dels seus líders, inclòs l’ex president Mohamed Mursi, es troben al corredor de la mort.

Els islamistes sí seran presents al Parlament, a través de Nur i de candidats independents, sense afiliació partidista. Ara bé, ho seran de forma modesta”, sostè Mohamed Fahmi, professor de la Universitat Americana d’El Caire. Tampoc els partits laïcs de l’oposició compten amb unes perspectives gaire optimistes. Afeblits per les lluites intestines, alguns han optat per boicotejar el procès, mentre que altres es presenten en un reduït nombre de circunscripcions. “Els intents de fer un bloc progressista van fracassar. Entre altres coses, perquè alguns partits no van poder sufragar els elevats costos establerts per la llei electoral”, lamenta Hussein Gohar, responsable del Partit Socialdemòcrata, que va ocupar responsabilitats de govern després del derrocament de Mursi.

En part, la débil posició dels partits polítics és fruit d’una estratègia dissenyada pel règim d’al-Sissi, que els considera un enuig. Pels militars, la deliberació parlamentària mina la unitat de la pàtria. La llei electoral afavoreix l’elecció de cacics i rics homes de negocis. Dels 596 escons en joc, només un 20% seran escollits a partir de les llistes de partits. Els altres es sortiran de la pugna entre candidats independents, entre els que destaquen els membres de la vella guàrdia del PND, el partit de Mubàrak. Segons el diari Al Ahram, un 40% dels aspirants pertanyien al partit únic que dominaba l’Assemblea abans del 2011.

La coalició favorita per endur-se la victòria reuneix un heterogeni grup de famosos, oficials retirats i cacics locals sota el curiós nom de “Per l’amor d’Egipte”. L’única cosa que semblen tenir en comú els integrants de la llista és el seu suport a al-Sissi i la seva ambició per fer-se amb un escó. De fet, ni tan sols disposen d’un programa polític!

D’acord amb la nova Constitució, el nou Parlament comptarà amb amplis poders, inclòs el de vetar l’elecció del primer ministre. Tanmateix, ningú no preveu que s’erigeixi en un centre d’oposició a un raïs acostumat a governar a cop de decret-llei. “El Parlament serà dòcil, no crec que s’hi pugui formar cap bloc ideològic sòlid i coherent”, afirma Fahmi. Més que no pas un forum per a la competició ideològica, la càmara sera l’escenari d’una lluita entre xarxes clientelars per fer-se amb els recursos públics. Exactament igual que abans de la Revolució del 2011.

Article publicat a l’ARA el dia 19-10-2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s