El Premi Nobel de la Pau posa com a model la societat tunisiana

IMG_8530

Seu de la UGTT al centre de Tunis

Tunis.-El Premi Nobel de la Pau ha volgut reconéixer aquest any l’èxit del procés de transició democràtica a Tunísia, i molt especialment, la tasca desenvolupada per la seva societat civil, representada per l’anomenat Quartet Nacional pel Diàleg. I és que Tunísia, el bressol de les Primaveres Àrabs, és l’únic exemple positiu d’unes revolucions que van suscitar grans esperances de justícia i llibertat però que han acabat desembocant en cops d’Estat i cruentes guerres civils.

El comitè del Nobel ha justificat la decisió d’atorgar el guardó al Quartet per la seva “contribució decisiva a la construcció d’una democràcia pluralista”. “[El Quartet] va preparar el terreny per a un diàleg pacífic entre ciutadans, partits polítics i les autoritats en la busca de solucions basades en el consens per a un ampli conjunt de desafiaments en un ambient de divisió política i religiosa”, va declarar Kaci Kullman, la presidenta del jurat, que va expressar el seu desig que Tunísia “serveixi d’exemple a seguir per altres països”.

La seva elecció ha estat una sorpresa majúscula, ja que els tunisians no figuraven entre els favorits en cap de les quinieles dels analistes, que apuntaven apuntaven més aviat vers la cancillera alemanaya Angela Merkel i el Papa Francesc. “L’any passat sí que teníem esperances de guanyar-lo, però aquest, ni tan sols estàvem pendents”, ha reconegut Samir Shaafi, secretari general adjunt de la Unió General dels Treballadors Tunisians (UGTT), l’entitat d’on va sorgir la idea de formar el Quartet.

El grup, format també per UTICA, la patronal tunisiana, la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, i l’Ordre dels Advocats, va proposar-se la missió de rescatar la transició tunisiana en el seu moment més crític, l’estiu del 2013. Llavors, el país havia experimentat l’assassinat del seu segon líder polític, Mohamed Brahmi, pressuntament a mans d’un grup jihadista. L’oposició laïca en va responsabilitzar el Govern liderat pel partit islamsita Ennahda, i va iniciar una mobilització al carrer per forçar la seva caiguda. La tensió va arribar fins a tal punt, que es va témer que el país s’aboqués a una guerra civil, seguint els passos de Síria.

Tanmateix, un cop trencats tots els els ponts de diàleg entre Govern i oposició, el Quartet es va erigir en mediador i va ser capaç convéncer a uns partits enrocats que fessin. Finalment, el Govern va admetre cedir el poder a un Executiu tecnocràtic i, a canvi, l’oposició va desbloquejar els treballas de l’Assemblea Constituent. Uns mesos després, s’aprovava la Constitució democràtica del país, que consagra les llibertats individuals i la igualtat entre l’home i la dona, i se celebraven amb tota normalitat unes noves eleccions legislatives i presidencials. Actualment, els antics adversaris formen part d’un govern de coalició.

El guardó arriba en un moment delicat pel país àrab, que encara s’està recupeant del duríssim cop que van suposar els dos brutals atemptats terroristes dels mesos de febrer i juliol, que es van saldar amb la mort de 59 persones, la majoria turistes de nacionalitat estrangera. Els atacs van situar en el seu punt de mira el sector turístic, un dels puntals econòmics del país, i que atravessa ara una situació de greu crisi. En la seva edició digital, el diari La Presse definia el Nobel com “un pa beneït per a un país amb un problema d’imatge, que estava esperant un miracle”. La pròpia presidenta del Comité no va amagar que entre les raons de la seva decisió figurava esperonar la societat tunisiana a continuar en el camí iniciat el 2011 amb la revola contra el dictador Ben Ali.

La notícia va ser rebuda amb alegria per part no només de les entitats premiades, sinó per tots els estaments de la societat tunisiana. “Aquest premi és un motiu d’orgull i joia per tots, ja que considero que és una recompensa per a tota la societat civil tunisiana i un homenatge als màrtits de la revolució”, va explicar Lina Ben Mheni, una jove activista i bloguera que també va sonar com a aspirant al Nobel en edicions anteriors. “Ara bé, el galardó no ens ha de fer oblidar que molts dels objectius de la revolució no s’han complert. La lluita antiterrorista s’utilitza encara per retallar llibertats individuals, i encara esperem que es facin realitat les promeses de justícia social”, va reblar.

Aquesta realitat ambivalent es va fer palès fins ahir i tot dins la seu de la UGTT, on ressonaven els crits d’uns 30 treballadors de la Junta Electoral que protestaven per la terminació dels seus contractes. “L’organ que ha de velar per la transparència recluta els seus treballadors de forma obscura, i en base al nepotisme. La revolució no ha acabat amb les pràctiques corruptes”, espetava Rizky Khaula. Tot un recordatori que als activistes tunisians encara els queda molta feina per fer.

Article publicat al diari ARA el dia 10-10-2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s