El Marroc avalua a les urnes el seu govern islamista

Les urnes van prendre ahir la temperatura al sistema polític marroquí amb les primeres eleccions municipals i regionals des que el rei Mohamed VI va impulsar una reforma constitucional a finals del 2011. La iniciativa, que va atorgar més poders al Parlament, tenia com a finalitat apaivagar el contagi de les revoltes àrabs que van fer caure altres governants de la regió. I ho va aconseguir, tot i que el preu podria haver estat insuflar noves dosis d’apatia i cinisme a la societat marroquina. A les cinc de la tarda, la participació era d’un 36%, lleugerament superior respecte de la cita del 2009.

Uns 15 milions d’electors registrats -el 65% del cens- estaven convocats per escollir més de 25.000 regidors. En la pugna hi van participar més de 30 partits polítics, a més d’una constel·lació de plataformes locals. La contesa representa una nova batalla entre els dos grans partits del país: els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) i una coalició de notables afí al rei, el Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (PAM).

Segons els analistes, les eleccions constitueixen una revàlida per al PJD i el seu líder, el primer ministre Abdelilah Benkirane. En plena Primavera Àrab, els islamistes moderats van guanyar les eleccions legislatives del novembre del 2011, amb 107 escons sobre un total de 395. El seu programa prometia un canvi profund i, sobretot, posar fi a la corrupció galopant que patia el país.

Gairebé quatre anys després d’obtenir el govern, molts d’aquells problemes, inclosa la corrupció, continuen ben vigents. Ara bé, el marge de maniobra del govern islamista és limitat a causa de l’ombra que projecta el makhzen, la densa i poderosa xarxa d’interessos al voltant del rei, un autèntic poder a l’ombra. ¿Culparan els electors el PJD per la falta d’avenços o li ampliaran el marge de temps?

Crida al boicot

Més enllà dels resultats, una dada a tenir en compte serà la participació electoral, habitualment més fluixa a les eleccions locals que a les generals. El moviment islamista Justícia i Caritat, il·legal però tolerat, va fer una crida a la població a boicotejar els comicis. D’acord amb alguns observadors, aquest és el partit polític que té més simpatitzants al Marroc.

“El sistema és massa corrupte. El ministeri de l’Interior controla el mapa electoral que garanteix els interessos del règim. El Marroc és qualsevol cosa menys lliure”, va declarar a la cadena Al-Jazeera Omar Icherhane, un dels responsables del moviment a Casablanca, que va advertir que els líders del PJD “pagaran un preu alt” per haver-se deixat cooptar per Mohamed VI. La seva denúncia adquireix credibilitat després que unes imatges que mostraven la compra de vots es convertissin en virals a les xarxes socials.

Animats pels vents de revolta que bufaven des d’Egipte i Tunísia, un grup d’activistes va llançar un moviment de protestes per tot el país que va ser anomenat Vint de Febrer. Gràcies a un repertori que va incloure la repressió, la cooptació i un conjunt de reformes més aviat cosmètiques, venudes com una “reforma constitucional”, l’entorn reial va aconseguir posar punt final a les manifestacions.

Liderat per una joventut decebuda per l’atur i la corrupció, el moviment demanava la conversió del país en una monarquia constitucional, és a dir, limitar les funcions de Mohamed VI a tasques representatives, igual que passa amb la Casa Reial espanyola. Les eleccions d’ahir serviran per valorar el grau de legitimitat del sistema dissenyat pels astuts consellers reials.

Article publicat al diari ARA el dia 05-09-2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s