Futbol, passió i xixa a El Caire

Aficionats en el bar Mazika

Aficionats en el bar Mazika

El Caire.-Prop d’una hora abans de la gran final de la Champions, al bar Mazika ja hi ha una desena de rengleres de cadires perfectament alineades devant una gran pantalla, com en les grans ocasions. La “graderia” informal ocupa l’asfalt un carrer adjacent a la Bolsa d’El Caire, deixant només un estret corredor pel pas dels cotxes. Els conductors hauran de tenir paciència. Avui hi ha final de la Champions en un país boig pel futbol. A cada cantonada d’El Caire hi ha un petit cafè, i tots estan pràcticament plans.

Poc a poc, els aficionats van arribant. Hi ha diverses samarretes del Barça, però cap de la Juve. En aquest aspecte, l’equip català guanya per golejada. Entre el quasi centenar d’espectadors, n’hi ha tres de catalans. Un d’ells és en Jorge Snej, un badaloní de 36 anys que fa mesos que treballa a la capital cairota. “No soc un fanàtic del futbol. Però un partit com aquest s’ha de veure, I espero veure una victòria del Barça”, comenta en Jorge.

A diferència d’altres ciutats, La comunitat catalana d’El Caire, formada sobretot per estudiants d’àrab i algun professional, no se sol reunir per presenciar els partits del Barça. Per començar no hi ha una penya del Barça operativa a la ciutat, més enllà d’una pàgina de Facebook fantasma. L’ARA l’ha intentat contactar en repetides ocasions per conéixer les seves activitats, però sense cap resposta. Per no tenir, no té ni una seu declarada. “Aquí no cal tenir una penya. El futbol europeu se segueix tant a Egipte, que no costa gens trobar un cafè per veure els partits”, afegeix en Joan Roisse, un estudiant d’àrab.

Quan encara el públic estava demanant al cambrer, ha arribat el primer gol. Una desena de persones s’aixequen eufòrics per celebrar-lo. La resta no reacciona. Potser hi ha més juventí camuflat del que sembla. Bona part dels espectadors fumen xixa, com és coneix aquí les típiques pipes d’aigua típiques de l’Orient Mitjà. El Mazika està situat al costat d’un barri del centre d’El Caire conegut pels seus abigarrats carrers peatonals, plens de petits cafes. Els dies de grans partit, una marea humana ocupava els carrers, i era possible caminar per tot el barri seguint el partit cafè a cafè. Tanmateix, ara és un barri fantasma. El govern els ha clausurat tots. Tem les concentracions de joves. Les dictadures, a vegades, ni tan sols respecten el futbol.

Amb el gol de la Juventus, a la segona part, la clientela s’anima. Ara ja és evident que hi ha una majoria de seguidors del club italià. Entre ells, es compten diversos merengues camuflats. Un d’ell és Ahmed Ayesh, un comptable originari del Sinaí. “Per una banda, vull que guanyi la Juve, però per l’altra el Barça, per en Xavi. És el millor”, comenta l’Ayesh, un seguidor que trenca estereotips, ja que es confessa un ferm defensor de la independència de Catalunya. De fet, no tots els merengues donen suport als italians. “Jo soc més del Madrid, però en general m’agraden els equips espanyols. Així que avui vaig amb el Barça”, rebla en Mohamed Abdal·là, que celebra amb plena alegria el gol de Suárez. I és que a Egipte, hi ha passions de tots els colors.

2 thoughts on “Futbol, passió i xixa a El Caire

  1. Greetings from Ohio! I’m bored at work so I decided to check out your blog on my iphone
    during lunch break. I enjoy the knowledge you provide here and can’t wait to take
    a look when I get home. I’m shocked at how quick your blog loaded on my mobile ..
    I’m not even using WIFI, just 3G .. Anyhow, awesome site!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s