El nou Canal de Suez, qüestió d’orgull i divises

Imatge d'una excavadora en el nou canal de Suez

Imatge d’una excavadora en el nou canal de Suez

Ismaïlia.-“La construcció del segon canal de Suez en només un any és un autèntic miracle, i una demostració de la fortalesa de la voluntat del poble egipci”, assegura orgullós Mohab Mamish, president de l’Autoritat del Canal de Suez, un dels centres neuràlgics del comerç mundial, ja que connecta l’oceà Índic i el mar Mediterrani; Europa i l’Extrem Orient. Segons Mamish, actualment a Egipte hi treballen dia i nit el 70% de les màquines excavadores de grans dimensions que hi ha al món. “El canal de Panamà fa més de 7 anys que va començar una ampliació més modesta que la nostra, i encara no l’ha acabat”, rebla Mamish.

L’ambició de les autoritats egípcies és que el 2023 passin pel canal de Suez uns 2.000 milions de tones de productes, més del doble de la capacitat actual. “El comerç mundial es duplica aproximadament cada deu anys. El nou canal permetrà acomodar el creixement espectacular que registren la Xina i l’Índia, i abaratirà els preus que els consumidors europeus paguen pels productes d’aquests països”, sosté Khaled Taha, portaveu de l’Autoritat del Canal. És a dir, és un projecte de grans dimensions amb el qual tothom sortirà guanyant.

El canal de Suez és ara mateix la font de divises més sòlida d’Egipte, sobretot després de la caiguda en picat del turisme experimentada després de la revolució del 2011, i les repetides massacres viscudes des de llavors. Els ingressos van ascendir l’any passat a prop de 5.000 milions d’euros, un rècord des de la seva inauguració el 1869. D’acord amb les previsions de les autoritats egípcies, en una dècada aquesta xifra es multiplicarà i arribarà a prop de 13.000 milions d’euros.

Duplicar el trànsit

Actualment només la meitat dels prop de 190 quilòmetres del corredor són prou amples i profunds perquè hi passin vaixells de gran tonatge en els dos sentits. Per això s’està edificant un canal paral·lel a uns centenars de metres de l’original de 72 quilòmetres de longitud. Un cop acabat podran passar-hi naus en els dos sentits, la qual cosa permetrà incrementar de 47 a 97 el nombre de vaixells que creuen diàriament el pas marítim. A més, es reduirà el temps del trajecte de 19 a 11 hores.

Quan el passat mes de juliol es va anunciar la construcció del segon canal amb gran fanfàrria, el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, va deixar estupefactes els assistents. En el seu torn de paraula, va corregir els enginyers que l’havien precedit i que van fixar un període de tres anys per construir l’obra. “És un repte urgent i l’acabarem en un any”, va proclamar. L’empresa va aixecar dubtes entre els observadors estrangers. Tanmateix, en una visita per a periodistes organitzada aquesta setmana que va incloure la navegació per un tram del segon canal, Mamish va garantir que es complirien els terminis: “Hem passat de 17 contractistes a 84. Ja hem acabat el 85% de l’excavació en roca i el 20% del procés de drenatge”.

Per a Egipte la importància d’aquesta obra faraònica va més enllà dels ingressos que generarà. El règim d’Al-Sissi vol que es converteixi en el motor del creixement econòmic, ja que Egipte és un gegant demogràfic que aspira a entrar en el grup d’economies emergents. D’acord amb els seus plans, la zona del canal es convertirà en un gran hub logístic internacional amb set ports i una gran zona franca industrial. En total, s’espera que creï un milió de llocs de treball i relaxi la pressió demogràfica del Caire, que té més de 20 milions d’habitants.

Imant industrial

En un vídeo promocional ja es parla de la construcció de refineries, fàbriques de cotxes o drassanes. De moment no s’ha ofert cap dada concreta sobre les noves indústries que s’hi instal·laran, cosa que es farà al març en el marc d’una cimera d’inversors internacionals. D’acord amb una filtració recent, les petromonarquies del golf Pèrsic hi invertiran més de 9.000 milions d’euros.

Un dels principals components del projecte és polític. El canal de Suez és un motiu d’orgull per als egipcis, i ha jugat un paper capital en la seva història. Desenes de milers d’egipcis van morir en la seva construcció, i la seva nacionalització per part de Nasser el 1956 va desencadenar la guerra amb les potències colonials. En un intent d’excitar els sentiments patriòtics, Al-Sissi va demanar que el projecte fos finançat exclusivament amb fons egipcis. I ho va aconseguir: en poc més d’una setmana, es van vendre bons amb un 12% d’interès per valor de prop de 8.000 milions d’euros, el cost aproximat del projecte. Ara cal veure si les falagueres previsions governamentals s’acaben complint.

La moneda nacional, una caiguda progressiva

Després d’haver-se mantingut estable durant una llarga temporada en un tipus de canvi de 7,15 respecte al dòlar, la lliura egípcia va començar a mitjans de gener una devaluació que l’ha deixat en 7,53. Tanmateix, els experts creuen que el seu descens pot continuar. I és que la disminució de l’entrada de divises per la fugida dels turistes ha obligat el banc central a cremar les seves reserves a marxes forçades per mirar d’atreure el turisme i millorar les exportacions.

Article publicat al diari ARA el 08-02-2015

One thought on “El nou Canal de Suez, qüestió d’orgull i divises

  1. A veure si amb aquesta obra Egipte aixeca el cap i la gent jove té més oportunitat de treball, perquè de cop que puguin treballar un milió de persones és una bona notícia, i si a més s’hi implanten prop indústries estrangeres, millor que millor. Menys mal que de tant en tant hi ha alguna cosa per explicar positiva, i tan de bo que els desitjos del govern s’acompleixin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s