Al Jazira, un imperi mediàtic en declivi

El Caire.-Gràcies a la seva cobertura alternativa de la invasió de l’Iraq del 2003, l’emissora de televisió per satèl·lit Al-Jazira es va convertir en tot un referent mediàtic a l’Orient Mitjà. Amb un ambiciós desplegament de mitjans, la cadena qatarí va oferir un punt de vista diferent al de les televisions nord-americanes, molt controlades pel Pentàgon. El seu tractament de les notícies domèstiques també va trencar motlles en donar veu als partits i moviments d’oposició, ignorats pels mitjans nacionals, simples portantveus d’unes dictadures fossilitzades. Tot i això, la frescor del seu enfoc s’ha anat marcint. Atrapada per la polarització desencadenada per les Primaveres Àrabs i assetjada per nous competidors, el seu prestigi i influència es troben en declivi.

“Al-Jazira ha perdut la condició de mitjà de referència en el món àrab que posseïa fa uns anys. Ja no és capaç de determinar la narrativa dels esdeveniments. El seu esbiaix i les seves nombroses errades factuals han malmès la seva credibilitat “, sosté Rasha Abdullah, professora de Periodisme i Comunicació a la Universitat Americana del Caire.

Tot i que no hi ha dades oficials sobre els seus ratings al món àrab, la percepció majoritària entre els analistes és que la seva popularitat ha minvat substancialment, mentre que els seus competidors dins el panorama mediàtic pan-àrab, com el canal saudita Al Arabiya, han guanyat posicions. Aquest anàlisi val pels seus canals de notícies, però no pels altres dedicats als esports. Gràcies a posseir els drets televisius de les competicions de futbol europees, els caps de setmana al vespre, Al-Jazira guanya per golejada els seus adversaris si hom pren com a referència els cafès del món àrab.

L’esclat de les revoltes àrabs, tot just fa quatre anys, va ser una benedicció per al conglomerat de Qatar, que va veure com es disparava el seu nombre de teleespectadors. Ningú tenia una xarxa de corresponsals a la regió tan espessa com la d’Al-Jazira per cobrir un esdeveniment tan inesperat com espectacular: la caiguda en cadena de diversos dictadors àrabs, vistos com totpoderosos. La seva cobertura, que simpatitzava amb els moviments revolucionaris, coincidia amb la posició majoritària de l’opinió pública àrab. No obstant això, la nova lluita pel poder entre els diversos actors polítics va ressuscitar vells odis sectaris i en va crear de nous, tot fragmentant i pol·laritzant la ciutadania. Inevitablement, la imatge de la cadena se’n va ressentir.

Una crítica que acompanya el conglomerat televisiu des de la seva fundació, el 1996, és la seva deferència envers els interessos del govern de Qatar. No en va, és propietat de la seva família reial. Ara bé, aquestes acusacions no havien ressonat mai amb tanta força com fins ara. “Durant els seus primers anys, vaig escriure assatjos elogiosos de la cadena. Però últimament, s’ha produït una pèrdua d’independència i professionalitat enorme. Ara simplement difon les tesis dels Germans Musulmans, un aliat de Qatar.”, comenta Abdul·là. Precisament, aquestes són les raons que han adduït desenes de reporters per abandonar la cadena desde el 2011.

L’analista Georges Fahmi, del think tank Carnegie Endowment, amb base a Beirut, matisa les crítiques dels seus detractors i recorda que “tots els mitjans tenen un esbiaix”. “Al-Jazira s’ha vist atrapada per l’actual polarització entre islamistes i laics en el món àrab. En donar suport als islamistes, han perdut una part del seu adiència “, sosté Fahmi. Ossama Saed, un portantveu de l’emissora, nega que qualsevol tipus d’esbiaix i la caiguda de la seva popularitat. “Nosaltres donem veu a totes les parts, incloles les figures de l’oposició. Se’ns ataca perquè la norma a la regió és només cobrir els governs”, rebla.

Si en algun escenari és evident especialment evident la politització de la cadena, aquest és Egipte. L’emir de Qatar va segellar una estreta aliança amb els Germans Musulmans, que es van imposar a les primeres eleccions lliures del període post-revolucionari. Després del cop d’Estat que el va enderrocar l’islamista Mohamed Mursi, Al Jazira es va convertir en l’únic mitjà hostil a les noves autoritats militars. Diversos periodistes de la cadena van ser detinguts, entre ells l’australià Peter Greste, recentment posat en llibertat després de 400 dies de captiveri.

Tanmateix, Al Jazira ha suavitzat les seves crítiques al president egipci, Abdelfattá al Sisi, durant les últimes setmanes. A més, ha suspès les emissions de la seva cadena d’informació dedicada exclusivament a Egipte. “El fet que aquests canvis hagin tingut lloc just després de la reconciliació entre els govern d’Egipte i Qatar demostra la nul·la independència de la cadena”, etziba Fahmi.

Articlevpublicat a l’ARA el dia 05-02-2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s