Egipte passa full de la tragèdia de Port Saïd

Pancarta d'homenatge a les víctimes on hi diu "No us oblidarem"

Pancarta d’homenatge a les víctimes on hi diu “No us oblidarem”

El Caire.-El tercer aniversari de l’episodi més dolorós i cruent de la història del futbol egipci, en el qual van morir almenys 72 joves seguidors del club cairota de l’Al-Ahly al final d’un partit celebrat a la ciutat de Port Saïd, va passar quasi desapercebut. Els principals diaris del país àrab amb prou feines van dedicar ahir tres paràgrafs a un humil acte de commemoració celebrat dilluns a la seu del club. Tres anys després d’aquell funest 1 de febrer, els incidents de l’estadi de Port Saïd continuen envoltats d’un halo de confusió.

“No us oblidarem”, diu una gran pancarta amb les fotografies i els noms dels 72 “màrtirs” situada a l’entrada de la seu social del club cairota. Els familiars de les víctimes, però, se senten abandonats i consideren que la direcció del club no ha dedicat prou esforços a aconseguir que es faci justícia. Per això, i com a mesura de protesta, 70 de les famílies dels joves assassinats van decidir boicotejar l’acte d’homenatge organitzat per la junta directiva.

“Lamentem que algunes famílies no volguessin assistir a l’acte. Però no és cert que el club els hagi donat l’esquena. Totes les famílies reben una mensualitat com a compensació, i hem finançat una peregrinació a la Meca a totes les que ho han volgut”, explica Ahmed Abu Talib, portaveu del club. “També ens hem encarregat de contractar un equip d’advocats perquè representin les víctimes i el club en el procés judicial d’aquells fets”, afegeix.

La massacre va tenir lloc en acabar un partit d’alta tensió que enfrontava els equips de l’Al-Ahly i de l’Al-Masry, que jugava com a local. Tan bon punt l’àrbitre va xiular el final del matx, milers de seguidors de l’Al-Masry, molts d’ells armats amb pals i navalles, es van dirigir cap a la grada on eren centenars d’aficionats de l’equip rival i els van atacar brutalment davant la passivitat de les forces de l’ordre. A més de les 72 víctimes mortals, més de 500 persones van patir ferides de diversa gravetat. Els jugadors i el cos tècnic de l’Al-Ahly van poder fugir del terreny de joc i refugiar-se als vestidors.

El març del 2013 un tribunal egipci va dictar sentència sobre el controvertit cas i va condemnar a pena de mort 21 seguidors de l’Al-Masry de Port Saïd i a cadena perpètua cinc més. Deu persones més van rebre pena de 15 anys de presó, incloent-hi diversos alts càrrecs policials, acusats de negligència, i tres van ser condemnades a penes menors. El jutge va exonerar de tota culpa 34 acusats. Aproximadament un any després, però, un tribunal de cassació va ordenar la repetició del judici, que està previst que comenci a mitjans d’aquest mes. Al banc dels acusats s’hi asseuran nou oficials de policia, tres directius de l’Al-Masry i més de 50 seguidors d’aquest club.

Després dels fets, moltes veus -incloent-hi la de l’entrenador de l’Al-Ahly, el portuguès Manuel José- van denunciar que la matança havia sigut orquestrada. A banda de la inacció policial durant la batalla campal, aquell vespre no es van fer els escorcolls habituals a l’entrada a l’estadi, i durant els enfrontaments es van tancar les portes del recinte, cosa que va impedir la sortida dels seguidors visitants. “No crec en aquestes teories. La policia va intentar evitar l’agressió però no va poder”, diu Abu Talib.

En canvi, els Ultras Ahlawy -el grup de seguidors més fanàtics, al qual pertanyien la majoria de les víctimes- creuen que va ser una venjança de la policia pel seu rol durant la revolució del 2011 que va deposar el dictador Hosni Mubàrak. En els anteriors aniversaris de la massacre els ultres havien organitzat marxes de protesta, però en canvi aquest any -amb les manifestacions prohibides pel nou règim militar- han mantingut un perfil baix. Egipte vol girar full de la tragèdia de Port Saïd.

Retorn del públic als estadis amb comptagotes

Després de la matança, i com a mostra de dol, la Federació de Futbol d’Egipte va decidir suspendre la lliga de Primera Divisió, que es va reprendre l’any següent, el 2013, però amb els estadis buits com a mesura de precaució. A finals de l’any passat la federació va optar per revocar parcialment la seva decisió i permetre l’assistència d’un nombre limitat d’espectadors als partits de la Primera Divisió. Als camps de l’Al-Ahly i el Zamalek, els dos clubs més històrics i amb més seguidors, així com també al Burg al-Arab Stadium d’Alexandria, hi poden assistir un màxim de 10.000 aficionats.

A la resta d’estadis la xifra màxima permesa és de 5.000 assistents. Durant els últims dos anys la federació ha fet algunes excepcions en els casos de partits internacionals. Per exemple, el 6 de desembre més de 25.000 persones van accedir al camp de l’Al-Ahly per veure un matx decisiu de la versió africana de la Champions, que el centenari equip cairota ha guanyat en vuit ocasions, la qual cosa el converteix en el més llorejat del continent.

Article publicat al diari ARA el 03-02-2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s