Al-Sissi apuntala l’arquitectura legal de la repressió

IMG_2331

Un grafiti contra la repressió policial a Tahrir

El Caire.-A mesura que s’ha anat consolidant el règim del rais Abdel Fattah al-Sissi, s’ha fet més evident que és una versió renovada de l’antiga dictadura de Hosni Mubàrak. Els canvis són més de forma que de fons en molts àmbits, com el del marc legal de la repressió. Mentre Mubàrak va recórrer a la renovació periòdica de la llei d’emergència durant tres dècades per atorgar cobertura jurídica als seus abusos, Al-Sissi ha dissenyat una nova arquitectura legal a partir d’un reguitzell de decrets llei que limiten severament els drets d’expressió, d’associació i de reunió.

El més conegut és l’anomenada llei de manifestacions, que atorga al ministeri de l’Interior la capacitat de prohibir qualsevol protesta i que estableix llargues penes de presó per als que la infringeixin. És precisament basant-se en aquesta normativa que va ser empresonat l’activista Ahmed Maher, un dels símbols de la Revolució del 2011. Però n’hi ha moltes més, com la llei que permet a la fiscalia l’empresonament indefinit d’un sospitós sense necessitat de presentar càrrecs en contra seu o la normativa que garanteix el retorn de la policia als campus universitaris i la que permet processar en tribunals militars els que participin en protestes que danyin infraestructures públiques.

Les autoritats han recorregut a aquesta última norma, promulgada a l’octubre, per jutjar militarment més de 820 persones en les últimes setmanes. “La limitació de l’ús dels tribunals militars per jutjar civils va ser un dels pocs guanys de la Revolució del 2011, però ara se l’han carregat”, es lamenta Sarah Leah Whitson, la directora de l’ONG Human Rights Watch per al Pròxim Orient. Per a més inri, la llei s’està aplicant de manera retroactiva, ja que els actes delictius presumptament comesos per bona part dels acusats van tenir lloc abans de l’octubre. Això és, de fet, una violació de l’article 95 de la Constitució egípcia.

Un altre dels decrets de tall autoritari és el que reforma el codi penal per castigar amb cadena perpètua la recepció de fons no declarats de l’estranger, i que té com a objectiu controlar amb mà de ferro les activitats de la societat civil. Davant l’assetjament constant, alguns activistes i ONGs, sobretot les especialitzades en la defensa dels drets humans, estan marxant del país. Com que Egipte no té Parlament des de l’estiu del 2013, les noves normatives han sigut aprovades per la presidència a través de decrets sense cap mena de debat públic i sense la participació dels actors socials implicats.

El legislatiu va ser dissolt després del cop d’estat contra el president islamista Mohammed Mursi i les eleccions generals previstes per a la passada primavera encara no s’han celebrat. D’acord amb la Constitució, el president té la capacitat de firmar decrets llei en situacions excepcionals, però Al-Sissi ho ha convertit en un fet habitual.

Carta blanca occidental

Tots aquests abusos ja no sembla que preocupin les cancelleries occidentals, que prefereixen prioritzar la cooperació amb les autocràcies àrabs en la lluita contra l’Estat Islàmic. “No hem parlat de la situació interna a Egipte”, va declarar taxatiu ahir el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, a la sortida d’una reunió oficial amb Al-Sissi al Caire. El rais egipci ja té carta blanca per esclafar qualsevol mostra d’oposició al seu govern.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s