Tunísia vota entre el desencant i la polarització

Túnis.-En l’últim dia de la campanya, els militants de tres partits diferents reparteixen propaganda electoral a la plaça principal del barri de Marsa, situat a l’est de la capital. Bona part dels vianants reaccionen amb indiferència, i ni tan sols agafen els tríptics. I és que les eleccions legislatives a Tunísia, que han de culminar el procés de transició a la democràcia iniciat després de la revolució del 2011, sembla que susciten més interès en els mitjans de comunicació que entre la ciutadania.

“Jo no penso votar. Tots els polítics són iguals i només pensen en els seus interessos. No n’espero res, d’ells”, etziba el Helmi, un jove que vigila els cotxes aparcats davant de la platja a canvi d’una propina. La seva apatia és representativa de l’actitud de bona part del jovent, el sector de la societat més afectat per l’atur, un problema agreujat els últims tres anys. “Sento que els polítics ens han confiscat la nostra revolució. En tots els àmbits, com la llibertat d’expressió i els drets humans, hem experimentat una regressió respecte als primers mesos de la revolució”, explica Lina Ben Mhenni, una cèlebre activista i bloguera que va ser candidata al premi Nobel de la pau.

No és estrany que els joves se sentin abismalment lluny de la política institucional. Tot i que van jugar un paper clau en la revolta que va deposar Ben Ali, Tunísia és avui una gerontocràcia. El líder del principal partit laic, Nidaa Tounes, té 87 anys, i el del seu adversari islamista, 73 anys. “La frustració dels joves és comprensible. Però hem de ser pacients. Després de tota revolució, sempre hi ha un període de turbulències tant polítiques com econòmiques”, opina Omar Mestiri, un veterà periodista.

L’excepció tunisiana

L’evolució de Tunísia és esperançadora sobretot si es compara amb la resta de països sacsejats per les revoltes àrabs. Síria està immersa en una guerra civil sense final a la vista, mentre que Egipte, Líbia i el Iemen pateixen també espasmes violents reiterats. Després d’un període de gran tensió arran de l’assassinat de dos polítics progressistes, que va amenaçar de desencadenar una confrontació civil, les forces polítiques van ser capaces de consensuar la formació d’un govern tecnocràtic i l’aprovació d’una nova Constitució democràtica que garanteix les llibertats individuals. Les eleccions legislatives de diumenge i les presidencials del novembre són les últimes etapes del procés de transició.

Aquests progressos s’han vist eclipsats per l’estancament de l’economia, el repunt de l’atur i la inflació. Una part de la societat sent una certa nostàlgia per l’estabilitat de l’era Ben Ali, cosa que explica les bones expectatives electorals dels polítics de l’antic règim, disseminats en diverses llistes electorals. “El sol fet que es puguin presentar els símbols de l’antic règim em disgusta profundament”, confessa la bloguera Ben Mhenni. No obstant això, els analistes coincideixen que no és possible una marxa enrere precisament gràcies a les institucions de les quals s’ha dotat el país.

Segons les enquestes, el partit favorit és Nidaa Tounes, una aliança de personalitats de l’esquerra amb polítics i empresaris pròxims a Ben Ali. El naixement d’aquesta formació va estar motivat per la por a la consolidació de l’hegemonia dels islamistes d’Ennahda, que van guanyar en les primeres eleccions lliures del 2011 i van liderar el primer govern electe del país. Com als altres països de la regió, el principal eix de conflicte polític a Tunísia es configura al voltant de la pugna entre islamistes i laics. Però, en aquest petit país mediterrani, es dirimeix a les urnes i no a les trinxeres. A diferència de Nidaa Tounes, els islamistes no han volgut atiar el foc de la polarització en la campanya electoral i fins i tot han obert la porta a una gran coalició.

Sis morts en una operació contra el jihadisme

Sis persones, cinc de les quals eren dones, van morir ahir en una operació de les forces de seguretat tunisianes contra un suposat grup terrorista islamista als afores de la capital, Tunis. L’incident es va produir dos dies abans de les eleccions legislatives, vistes com un element clau cap a la transició democràtica del país.

El portaveu del ministeri de l’Interior, Ali Larwi, va dir en declaracions a l’emissora Jawhara FM que les dones no eren ostatges, sinó que formaven part del grup violent. De fet, es va produir un intercanvi de trets entre els islamistes i les forces policials. El grup terrorista estava atrinxerat en un habitatge des de dijous, després de violents enfrontaments amb les forces de l’ordre que van acabar amb la vida d’un policia. Els islamistes haurien utilitzat les seves dones i nens com a escuts humans mentre es folraven el cos amb cinturons explosius, i van evitar així que la policia donés l’ordre d’assalt.

El govern de Tunísia manté una línia dura contra els islamistes i jihadistes, i les forces de seguretat estan duent a terme un operatiu especial. Dijous es va ordenar el tancament de la frontera amb la inestable Líbia durant tres dies, per evitar cap risc afegit.

Article publicat a l’ARA el dia 25-10-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s