L’EI refà el mapa d’aliances a l’Orient Mitjà

El Caire.-La fulgurant irrupció de l’Estat Islàmic (EI), el grup jihadista que controla una àmplia franja de territori a Síria i l’Iraq, ha sacsejat el mapa d’aliances al Pròxim Orient. Fins i tot alguns dels actors que durant dècades han mantingut una relació obertament hostil, com els Estats Units i l’Iran, estan col·laborant en la lluita contra un grup que, per diferents motius, representa una amenaça per a pràcticament tots els països i grups ètnics i religiosos de la regió.

Segons informava ahir la BBC citant fonts anònimes del govern iranià, l’aiatol·là Khamenei, el líder suprem del règim, ha autoritzat la cúpula de l’exèrcit a coordinar les seves operacions militars contra l’EI amb els EUA i els peixmergues, els combatents de la regió autònoma del Kurdistan iraquià.

La notícia, que va confirmar també l’agència Efe, suposa un gir copernicà en la posició de Teheran, que sempre havia rebutjat categòricament qualsevol intervenció dels Estats Units en els afers interns de l’Iraq. Des de la invasió nord-americana del 2003, els dos països han competit intensament per exercir la màxima influència sobre l’Iraq.

Atesa la condició de “gran Satan” de Washington -segons la propaganda oficial del règim dels aiatol·làs-, cap membre del govern iranià ha confirmat públicament la informació. De fet, el mateix president iranià, Hassan Rouhani, ha negat aquesta setmana en una roda de premsa que el seu país “estigui col·laborant o coordinant-se” amb els Estats Units. Tanmateix, diverses filtracions apunten que ja s’haurien celebrat diverses reunions entre els responsables militars dels dos països presents al nord de l’Iraq.

Tot i que aquesta col·laboració entre tradicionals adversaris és conjuntural, podria generar una dinàmica de cooperació que s’estengués a altres escenaris d’una regió farcida de conflictes. El binomi format pels Estats Units i l’Iran no és l’únic eix d’enfrontament que s’ha vist alterat per la creixent amenaça de l’Estat Islàmic.

Estats Units – Síria

El problema del binomi es diu Al-Assad

Reticent a qualsevol aventura solitària al Pròxim Orient, l’administració Obama ha començat a bastir una gran coalició per eliminar l’EI del mapa. En la cimera de l’OTAN que es va tancar ahir a Gal·les, Washington va aconseguir el suport de nou països, tots membres de l’Aliança Atlàntica, excepte Austràlia.

Tot i ser un dels principals interessats en la destrucció de l’EI, Síria no formarà part d’aquesta coalició. Washington s’està plantejant estendre a Síria els bombardejos contra posicions jihadistes que ja efectua en territori iraquià, però ha deixat clar que no pensa demanar permís a Damasc. De fet, pretén incrementar el seu suport a les milícies sirianes que combaten contra el règim de Baixar al-Assad.

El govern sirià, per la seva banda, ha declarat que no tolerarà una intervenció estrangera al seu territori. Ara bé, més enllà de la retòrica, Washington i Damasc podrien trobar alguna manera tàcita de cooperar contra un enemic comú.

Aràbia Saudita – Iran

Enemics de fa temps que són en tots els conflictes

Els executius de Riad i Teheran són els protagonistes d’una de les rivalitats més antigues en el tauler geoestratègic del Pròxim Orient, que les revoltes àrabs no han fet sinó estimular. En bona part dels conflictes de la regió, com els del Iemen, Bahrain, Síria i el Líban, es troben donant suport a bàndols oposats. No obstant això, per primer cop, la irrupció de la violència de l’EI els situa al mateix vaixell.

El règim saudita injuria el grup jihadista perquè qüestiona les seves credencials religioses. L’Iran, perquè l’EI considera els xiïtes com uns heretges que s’han de convertir o bé han de morir. Aquest realineament no s’ha traduït en una cooperació directa, com a mínim que se sàpiga. Malgrat això, es tracta d’un incentiu més per a un futur acostament entre les dues potències amb el qual s’ha especulat en els últims mesos.

Davant la possibilitat que les negociacions entre les potències europees i Teheran sobre el dossier nuclear culmini amb un acord, el règim dels aiatol·làs podria intentar suavitzar l’hostilitat saudita cap a l’acord fent alguna concessió important.

Kurdistan-Bagdad

Els peixmergues són la gran esperança al camp de batalla

La tensió entre el govern autònom del Kurdistan iraquià i l’executiu central de Bagdad havia anat creixent durant els últims mesos, sobretot a causa de la voluntat dels dirigents kurds de quedar-se íntegrament els ingressos derivats de l’exportació del petroli extret del seu ric subsòl.

A principis de juliol semblava que la crisi havia arribat a un punt de no retorn: van dimitir els ministres kurds de l’executiu central i el president kurd, Massud Barzani, anunciava la celebració d’un referèndum de secessió. No obstant això, l’exitosa ofensiva militar que han protagonitzat els milicians de l’EI contra alguns enclavaments importants del territori kurd a finals de juliol -que fins i tot va fer témer la caiguda de la seva capital, Erbil- va canviar substancialment l’equació política a la regió del Kurdistan iraquià.

Conscients del perill que representava el grup jihadista, els líders kurds van acceptar que els seus combatents, els peixmergues, formessin front comú amb l’exèrcit iraquià i van ajornar els anhels d’independència.

Turquia-Israel

Unes males relacions que podrien millorar

La lluita contra l’Estat Islàmic podria representar una oportunitat per millorar les pèssimes relacions entre Turquia i Israel. La participació de l’estat hebreu, que presideix Banjamin Netanyahu, en la coalició internacional que encapçalen els Estats Units contra els jihadistes del califat a l’Iraq i Síria és molt probable, tot i que es podria mantenir en secret per no espantar alguns dels socis àrabs.

El rol d’Ankara és més controvertit. Tot i que formalment s’ha afegit a la coalició, fa temps que se l’ha acusat d’haver fet els ulls grossos durant el període de creixement de l’Estat Islàmic. L’actual president -i etern primer ministre del país-, Recep Tayyip Erdogan, es veu ara empès a posar fi a qualsevol tipus d’ambigüitat, si bé haurà d’anar amb compte. Turquia també se la juga directament en aquest conflicte, ja que entre els ostatges retinguts pel grup jihadista hi ha els diplomàtics turcs i familiars seus capturats en l’assalt al consolat de Mossul l’11 de juny.

Article publicat a l’ARA el 06-09-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s