Gaza, una guerra a la recerca de mediador

El Caire.-Des de l’inici de la darrera guerra de Gaza, la comunitat internacional assisteix impotent al macabra degoteig de víctimes civils, practicament totes del bàndol palestí. Cada dia, la premsa es fa ressó de declaracions de consternació per la matança per part de líders mundials, de contactes d’alt nivell diplomàtic i de noves iniciatives d’alto al foc. No obstant, ningú sembla capaç de trobar la fòrmula que posi fi a una crisi ja s’ha convertit en la més cruenta en la zona des de la segona intifada.

En les darreres dècades, el paper de mediador havia correspost a Egipte. País àrab més populós i estendart del panarabisme sota el lideratge del raïs Nàsser, té frontera amb Gaza i un acord de pau amb Israel. Egipte és un dels pocs Estats capaç d’exercir d’interlocutor amb tots dos bàndols, una condició que es veu reforçada per la seva aliança estratègica amb els EUA. Tothom sap que qualsevol proposta egípcia compta amb la benedicció de la única superpotència mundial.

Això va ser així durant l’era Mubarak i també després de la Revolució. Aquest dossier sempre ha estat en mans dels serveis d’intel·ligència, liderats fins el 2011 per l’astut Omar Suleiman. A l’anterior guerra de Gaza, a la tardor del 2012, la infuència d’Egipte encara era més profunda, ja que el seu president era Mohamed Mursi, un dels líders dels Germans Musulmans. Hamàs no només comparteix ideologia amb la cofradia, sinó que neix de la seva matriu i fins i tot està afiliada a la seva organització internacional.

Tanmateix, després del cop d’Estat a Egipte de l’estiu passat tot va canviar radicalment. El govern egipci va acusar Hamàs d’estat involucrat en els atacs de la insurgència islamista contra les forces de seguretat egípcies al Sinaí, i una sentència judicial va prohibir les seves actitivats dins el país. L’agre fractura entre El Caire i la milícia islamista no només ha reduït la capacitat de pressió del govern egipci, sinó que ha compromès la seva credibilitat com a mediador imparcial.

La proposta de treva egípcia de la setmana passada no recollia la principal demanda de Hamàs, la fi del bloqueig de la franja, i per això la va rebutjar. De fet, un portantveu de l’organització islamista va assegurar que ni tan sols havien estat consultats sobre el seu contingut. Alguns analistes creuen que l’actitud del raïs egipci, Abdelfattah al-Sissi, respon al fet que no veia amb mals ulls la prolongació del conflicte. La seva condemna pública de l’ofensiva israeliana representaria només una llàgrimes de cocodril.

“Els egipcis semblen assumir que una continuació del conflicte, per ara, és bo pels seus interessos … Els israelians estan colpejant a Hamàs a un petit cost o sense cap cost per a Egipte”, sosté l’analista Steven Cook en un article a la revista Foreign Policy.

Així les coses, dos països han aparegut a l’escena internacional per intentar ocupar el buit deixat per Egipte: Turquia i Qatar. Tots dos eren aliats del raïs Mursi i mantenen bones relacions amb els líders de Hamàs. El problema és que s’han anat distanciant d’Israel, país al que reconeixen diplomàticament, la qual cosa els inhabilita com a mediadors.

Per acabar de dificultar la tasca negociadora, no hi ha cap sintonia entre els actuals governs d’Israel i els EUA, dos estrets aliats desde fa més de cinc dècades. Així doncs, les diverses veus i propostes de la comunitat internacional s’han convertit en una mena de cacofonia silenciada reiteradament per les bombes.

Article publicat a l’ARA el dia 28-07-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s