Un any després del cop, Egipte torna al passat

El Caire.-Cada dia que passa és més evident que el nou president d’Egipte, Abdelfattah al-Sissi, preten restaurar l’antic règim de l’ex dictador Hosni Mubarak, si bé ho farà amb alguns retocs cosmètics. La contrarrevolució es va iniciar poc després de la dimissió forçada de “l’últim faraó”, però no va trionfar fins fa tot just un any, el 3 de juliol del 2013, amb el cop d’Estat militar que va deposar l’islamista Mohamed Mursi, el primer president egipci elegit democràticament. Des de llavors, les autoritats han anat intensificant i ampliant la seva campanya repressiva amb l’objectiu de domesticar una societat en estat d’efervescència revolucionària.

La coalició de partits pro-Mursi, que lidera l’històric moviment islamista dels Germans Musulmans, ha fet una crida a la població per a què participi en les protestes massives organitzades pel dijous, una jornada que defineix com “l’inici de la fi del cop”. Les mobilitzacions representen tot un test de popularitat per la confraria islamista, que ha vist com els darrers mesos les seves manifestaciones setmanals anaven perdent pistonada fins a veure’s reduïdes a marxes de només centenars de persones en barris perifèrics.

Els activistes i líders dels Germans Musulmans han estat les principals víctimes de la repressió de l’Estat. Després d’haver estat dessignada com a “organització terrorista”, s’han prohibit totes les activitats de la confraria i s’han congelat els fons dels seus membres i entitats afins. La pràctica totalidad de la seva cúpula, inclòs l’ex raïs Mursi, es troba entre reixes i s’enfronta a un reguitzell de processos judicials que els poden comportar unes dures condemnes. De fet, el seu Guia Suprem, Mohamed Badie, ja compta amb una sentència ferma a la pena de mort. El moviment, que era tolerat durant l’era Mubarak, no patia un cop tan dur des de fa més de sis dècades.

Amb les protestes severament restringides per una draconiana llei de manifestacions, la principal expressió contestària són els atemptats terroristes atribuïts a grups d’inspiració jihadista. Després de prop de dos mesos de relativa calma, el passat dimecres es va iniciar una ofensiva amb l’esclat de quatre bombes de poca potència en el metro d’El Caire que van provocar ferides a almenys 6 persones. Els dies següents, una sèrie d’atacs a la capital i al Sinaí han segat la vida de dos civils egipcis -els primers després del cop- i de vuit policies.

L’amenaça terrorista s’ha convertit en la principal lògica legitimadora de la repressió estatal que, un any després, presenta un balanç esfereïdor: més de 2.000 persones han mort en enfrontaments amb les forces de seguretat, mentre que prop de 20.000 han estat arrestades, moltes d’elles sotmeses a tortures a comisaries i presons.

Des de finals de l’any passat, l’assetjament policial i legal s’ha estés també als activistes laïcs, inclosos alguns símbols de la Revolució del 2011, com Ahmed Maher o Alaa Abdelfattah. Dotzenes de joves revolucionaris han estat condemnats a llargues penes de presó pel simple fet d’haver participat en “manifestacions il·legals”. En un esforç per silenciar qualsevol veu dissident, s’han clausurat diaris i televisions afins a l’oposició. Prop d’una vintena de periodistes i col·laboradors de la cadena Al Jazeera van rebre una dura sentència d’entre set i deu anys de presó en un judici amb un gran impacte mediàtic, .

Després de les recents eleccions presidencials, en les que es va imposar clarament al-Sissi, el general executor del cop d’Estat, està previst que la fulla de ruta de la transició culmini a la tardor amb la celebració d’eleccions legislatives. El resultat d’aquests comicis, així com la reacció popular davant les retallades als subsidis públics previstes al pressupost de l’Estat, presentat aquesta mateixa setmana, constitueixen els principals desafiaments per a la consolidació del règim actual. Fins ara, la generosa ajuda de les petromonarquies del Golf Pèrsic, xifrada en més de 15.000 milions d’euros, ha evitat un col·lapse de l’economia. Tanmateix, el Govern egipci és conscient que l’assistència financera del Golf no és infinita.

CRONOLOGIA 

30-06-2013 Movilitzacions i ultimàtum

Convocats per l’oposició laïca, milions de persones surten al carrer per demanar la dimissió del raïs Mohamed Mursi. L’Exèrcit li dona un ultimàtum de tres dies per arribar a un acord amb l’oposició.

3-07-2014 Cop d’Estat liderat per al-Sissi

Amb el suport de les principals autoritats religioses del país, el general al-Sissi anuncia la deposició de Mursi, la dissolució del Senat, i la suspensió de la Constitució. Els tancs ocupen els carrers.

14-08-2013 La massacre de Rabà

La policia desallotja brutalment el campament de protesta pro-Mursi de Rabà al-Audauia, a El Caire, provocant la mort de centenars de simpatitzants islamistes. S’inicia una escalada de la repressió.

14-01-2014 Aprovació de la Constitució

La ciutadania ratifica en referéndum la nova Carta Magna, elaborada per una Assemblea Constituent nomenada a dit pels militars. El text elimina la majoria provisions d’un caràcter més marcadament islamista

26-05-2014 Eleccions presidencials

Al-Sissi arrassa a les eleccions presidencials amb un 96% dels vots, per només un 3% del seu contrincant, el progressista Hamdin Sabahi. Hi ha dubtes sobre la xifra de participació oficial, d’un 47%.

Article publicat el dia 03-07-2014 al diari ARA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s