La inseguretat i la desafecció marquen les eleccions a Líbia

El Caire.-Líbia va celebrar ahir en un clima d’apatia i angoixa les seves terceres eleccions legislatives després de la caiguda i assassinat del dictador Moammar Gaddafi, a la tardor del 2011. Tot i que el país es troba immers en una greu crisis política, econòmica, i sobretot de seguretat, els comicis es van desenvolupar en una relativa calma, i no es va registrar cap esclat de violència notable. Amb les eleccions, que serviran per elegir els 200 membres del nou Parlament, es preten dotar d’un nou lideratge un Estat molt dèbil, afectat per una inestabilitat crònica, i que ja ha canviat de primer ministre tres cops des del passat mes de febrer, amb un intent de cop d’Estat inclòs.

Malgrat disposar de les majors reserves petrolíferes de l’Àfrica, el govern es troba davant un risc de fallida, ja que no és capaç d’explotar els seus propis recursos naturals. Les milícies que van derrocar Gaddafi no s’han arribat mai a desarmar i el govern no ha estat capaç de crear un exèrcit funcional, convertint Líbia en una mena de regne de taifes. Són aquests grups paramilitars, que s’escapen al control del govern, qui controlen els principals ports del país i eviten la sortida del cru. Actualment, el país amb prou feines exporta 200,000 barrils de petroli al dia, mentre que abans de la guerra civil la xifra superava els 1,5 milions de barrils.

Davant aquest context, no és estrany que la desafecció s’hagi apoderat de la ciutadania. Només 1,5 milions de libis s’han registrat per a exercir el seu dret de vot, un descens considerable en comparació amb els 3,5 milions que ho van fer l’any 2012. Sense una tradició de partits polítics forts i ben arrelats, ni tampoc enquestes fiables, els resultats de les eleccions d’avui són una incògnita. A les eleccions del 2012, els partits islamistes van obtenir un resultat decebedor, però la seva influència s’ha incrementat desde llavors. Dels 200 escons, 32 estan reservats per a les dones.

Després d’un intent de cop d’Estat el mes de febrer i de l’escàndol del vaixell pirata norcoreà Morning Glory -que va aconseguir carregar tonelades de petroli per vendre’l de contrabán-, el primer ministre Ali Zidan va dimitir i va fugir del país. El seu relleu el va prendre Abdul·là al-Thini, però amb prou feines va romandre tres mesos al càrrec. A principis de maig, el Parlament va nomenar pel càrrec l’empresari Ahmed Maitiq, un empresari originari de la ciutat de Misrata. Tanmateix, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el nomenament, ja que en la votació només van participar 113 diputats, mentre que el quòrum exigit és de 121 membres.

Com a afegitó a aquest galimaties institucional, Khalifa Haftar, un ex general amb bones connexions amb els EUA, s’ha erigit en un nou centre de poder alternatiu. Al capdavant d’una coalició de tribus de l’est del país, s’ha proposat “purgar” el país de milícies islamistes, la qual cosa ha generat violents combats al voltant de la ciutat de Bengazi. La comunitat internacional observa amb preocupació la deriva cap al caos d’un país immens però poc poblat, d’una gran importància geostratègica en la lluita contra el jihadisme internacional, envalentonat amb l’èxit dels seus correligionaris a l’Iraq.

Article publicat a l’ARA el dia 26-06-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s