La passió dels cristians coptes a Egipte

Església de la Verge Maria d'Imbaba

Església de la Verge Maria d’Imbaba

El Caire.-La Mary mostra orgullosa el seu dit petit, encara tenyit de tinta lila, senyal que ja ha passat pel seu col·legi electoral. “Sí, jo ja he votat, i ho he fet pel mariscal Al-Sissi, com la gran majoria de cristians. Només en conec un que hagi votat el seu rival, Sabahi”, afirma aquesta comptable de 30 anys. El mariscal Abdel Fattah al-Sissi és el flamant rais egipci després d’arrasar en les eleccions presidencials recents. L’estiu passat va posar fi a un any de govern dels Germans Musulmans, l’històric moviment islamista egipci, a través d’un cop d’estat. Per aquesta raó Al-Sissi és vist com un heroi per molts coptes, membres d’una de les comunitats cristianes més antigues del món i que representen aproximadament el 9% dels 85 milions d’habitants d’Egipte.

“Hem patit molt aquests últims tres anys. Tant de bo que a partir d’ara amb el nou president les coses millorin, confiem en Déu”, diu el Hani, un home de mitjana edat que fa les tasques de conserge i guàrdia de seguretat de l’església de la Verge Maria d’Imbaba, escenari d’un dels pitjors atacs sectaris dels últims anys. La porta del temple és oberta i ara ja no hi ha policies al voltant per protegir-lo. “La situació s’ha tranquil·litzat una mica. Els feligresos ja no vénen a resar amb por”, afegeix.

La comunitat cristiana va participar molt activament en les multitudinàries manifestacions del 30 de juny de l’any passat contra el president islamista Mohammed Mursi, i va celebrar alleujada la seva caiguda tres dies després. Els coptes culpen els Germans Musulmans de l’expansió del fonamentalisme islàmic a Egipte a partir dels anys setanta, i del consegüent increment d’atacs sectaris contra la minoria cristiana. Molts veuen amb optimisme el nou panorama polític, i confien que se solucionarà la discriminació que dificulta el seu ascens a càrrecs públics de responsabilitat i que augmentarà la seva seguretat.

“A la nova Constitució se simplifiquen els tràmits per construir o reparar esglésies. Algunes cauen a trossos i és fins i tot perillós per als feligresos”, explica la Mary. És una vella reivindicació de la comunitat copta, ja que durant l’era Mubàrak per fer qualsevol obra en una església era necessari un permís presidencial que podia trigar dècades. Els coptes són una comunitat molt devota, i cada diumenge les esglésies s’omplen de gom a gom. “És molt més sacrificat ser un cristià pietós que un musulmà a Egipte. Ells fan dejuni només un mes, durant el Ramadà, però nosaltres en fem més de 200 dies a l’any!”, explica el Mina, un jove mestre, si bé reconeix que no tothom compleix totes les obligacions al peu de la lletra.

“NO HEM OBLIDAT”

El cop d’estat del 3 de juliol de l’any passat va desencadenar, ben atiada pels mitjans de comunicació, una onada de patriotisme furibund i de veneració a les forces armades. Els coptes no van quedar-ne al marge, tot i la seva conflictiva relació recent amb l’exèrcit. I és que la pitjor massacre contemporània de cristians, la de Maspero, no la van cometre fanàtics barbuts, sinó soldats que lluïen la bandera tricolor d’Egipte. Va ser el 9 d’octubre del 2011, una data marcada amb sang a la memòria col·lectiva de la comunitat.

Aquell dia els soldats van obrir foc contra una manifestació cristiana i van provocar la mort de 27 persones. “No ho hem oblidat. Nosaltres no oblidem res. Tot queda ben registrat a la nostra memòria”, comenta el Hani. Un mig somriure amarg es dibuixa sota el seu espès bigoti. Tot i la massacre de Maspero, i en comparació amb els islamistes, l’exèrcit és vist com un mal menor. A més, els coptes desvinculen la seva nova generació dirigent, amb Al-Sissi al capdavant, d’aquells fets atribuïts a la vella guàrdia.

El malestar que va portar els cristians a rebel·lar-se contra la junta militar que pilotava la transició va gestar-se uns mesos abans, el maig del 2011, a l’església de la Verge Maria d’Imbaba. “Centenars de salafistes van congregar-se davant l’església, la van assaltar i la van cremar. Va ser espantós”, recorda la Mary, un membre actiu de la parròquia, avui reconstruïda gràcies al finançament de l’exèrcit. Tot va iniciar-se quan va circular el rumor entre grups salafistes -un corrent ultraconservador de l’islam- que una dona cristiana estava reclosa en una església per evitar que es convertís a l’islam.

Tot i que la policia va escorcollar el recinte i va desmentir públicament el rumor, aquell dia els salafistes, armats amb pistoles i còctels Molotov, van incendiar un total de tres esglésies del barri, conegut per ser un feu islamista durant els anys vuitanta. L’incident va desencadenar una autèntica batalla campal sectària que va durar diverses hores i es va saldar amb 15 morts -repartits quasi a parts iguals entre cristians i musulmans-, més de 200 ferits i la destrucció de diversos comerços de cristians. En els disturbis, els coptes també van enfrontar-se amb la policia, a la qual culpaven per la passivitat a l’hora de protegir els temples.

“Després d’aquells incidents ja no hi ha hagut cap altre atac greu. I quan han vingut salafistes a molestar els veïns musulmans del barri han sortit a defensar-nos. Les relacions entre les dues comunitats són bones”, assegura el Hani. “A les ciutats cristians i musulmans vivim barrejats, i és tradicional convidar els veïns de l’altra fe a compartir les festes religioses pròpies”, afegeix el Mina. Amb alguna excepció, aquesta és la posició oficial de les autoritats polítiques i religioses, així com de la majoria d’egipcis del carrer en ser qüestionats per estrangers. No obstant, darrere d’aquesta façana de bones paraules s’hi amaga una barrera de prejudicis, enveges, recels i complexos de superioritat moral.

L’assumpte que més intoxica les relacions sectàries són les històries d’amor interconfessional, associades sempre al tabú de la conversió religiosa, rebutjada violentament per les dues comunitats. A vegades les històries ni tan sols són certes, però fàcilment degeneren en enfrontaments sectaris, sobretot a les àrees rurals del sud del país, on el percentatge de cristians oscil·la al voltant del 20%.

CONVERSIONS I AMORS IMPOSSIBLES

Un dels rumors més habituals afirma que membres de l’altra comunitat han rentat el cervell d’alguna noia, utilitzant d’esquer l’enamorament, per forçar-la a abandonar la seva fe. “En la majoria d’ocasions es tracta d’un simple enamorament que no hi entén de castes i religions. No hi ha cap prova que demostri l’existència de grups que es dediquin a seduir noies per convertir-les”, explica Casper Jansen, un investigador especialitzat en relacions interconfessionals a Egipte.

En aquest país no existeix el matrimoni civil, de manera que l’estat es limita a registrar els casaments celebrats per les autoritats religioses. La xaria o llei islàmica permet el matrimoni d’un musulmà amb una cristiana, però no a l’inrevés. I la conservadora Església ortodoxa copta només permet el matrimoni entre dues persones de la mateixa confessió, i fins i tot exclou catòlics i protestants.

Tot i la seva disparitat demogràfica, totes dues comunitats viuen sota una mentalitat de setge. Els cristians, perquè han vist com el seu nombre s’ha anat reduint en passar els segles. Els musulmans, per la presumpta “invasió cultural” de l’Occident cristià. Per això les conversions són viscudes com una traïció que es castiga amb l’ostracisme social i fins i tot la mort. “Ni tan sols em plantejo la possibilitat de sortir amb una noia musulmana. Seria molt perillós per a tots dos. I l’única possibilitat de viure junts seria fugir d’Egipte. Conec algun cas així”, comenta el Mina.

Just enmig d’aquest període de neguits va morir el carismàtic patriarca Xenuda III, entronitzat el 1971. L’elecció del seu substitut va obrir un intens debat entre els coptes. L’opinió majoritària apostava per allunyar l’Església de la política. “Xenuda era molt polític, tenia una aliança amb Mubàrak, i durant la Revolució va instar la gent a no manifestar-se”, explica l’activista revolucionari Rami Kamel. “A canvi, aconseguia poder i privilegis per a l’Església, que aspirava a ser la interlocutora de tota la comunitat. Nosaltres no hi estem d’acord. Volem tenir drets individuals, no que l’Església parli en nom nostre”, diu.

Finalment, però, el nou patriarca, Tawadros II, ha acabat fent política i actuant com solen fer les minories en una situació precària: aixoplugant-se sota el paraigua protector de l’estat. No només va fer una crida a manifestar-se contra el rais Mursi, sinó que el patriarca flanquejava Al-Sissi quan va llegir el comunicat que feia efectiu el cop d’estat. A l’agost, després d’una matança de simpatitzants islamistes a mans de la policia, als feus dels Germans Musulmans es va desfermar una violenta venjança contra desenes de comissaries de policia, esglésies i propietats de coptes, agafats com a caps de turc.

“Com a norma, no volem que l’Església es fiqui en política. Però aquella era una situació excepcional. La majoria de cristians vam donar suport a la decisió del patriarca”, comenta la Mary, que té molt clara la seva principal demanda al nou president: “La millora de l’economia, i la creació de llocs de treball. Jo fa més d’un any que no he cobrat. La crisi no diferencia entre cristians i musulmans”.

Article publicat a l’ARA el dia 15-06-2014

One thought on “La passió dels cristians coptes a Egipte

  1. M’ha agradat molt l’article, doncs la majoria de coses que s’expliquen les desconeixia. Sap greu que barregin tant política i religió, i fins i tot que això impedeixi formar una família en segons quins casos, si la religió dels dos nuvis no és la mateixa. Aquesta manca de llibertat de religió no hauria d’existir, però ja es veu que és molt difícil aquí a tots els països islamistes o musulmans.
    De tota manera ara es nota que estan més tranquils i això ja és molt, encara que ho han pagat a un preu molt alt; la vida de desenes o centenars de persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s