La “marea verda” s’asseca a Algèria

IMG_6273

Mesquita “al-jedid” al cor d’Alger

Alger.-Com cada divendres, els seguidors del Front Islàmic de Salvació (FIS), l’il·legalitzat partit islamista que va guanyar les primeres eleccions lliures a Algèria a l’any 1991, es troben a la mesquita “Aprofal” del barri de Kuba, situat als afores de la capital. Centenars de policies, bona part anti-disturbis, rodegen el temple i impedeixen als fidels organitzar una manifestació de protesta per la reelecció del raïs Bouteflika per un quart mandat. Després d’alguns moments de tensió, les forces de seguretat arresten diversos militants islamistes, així com el seu líder històric, Alí Benhadj.

“Ni tan sols ens deixen organitzar manifestacions pacífiques. Aquest règim és feixista”, es queixa l’Elies, un seguidor del FIS de mitjana edat vestit amb texans i una jaqueta de cuir. “Conec Benhadj des de fa molts anys, i és l’únic líder polític decent que té Algèria”, afegeix mentre mira de reüll els policies. Tant Elies com el seu amic Abu Ossama, un barbut que s’ajusta a l’estereotip islamista, expliquen van passar quatre anys a la presó, on van patir tortures, acusats de “finançar una organització terrorista”. Ambdós estan convençuts que si hi haguessin eleccions lliures a Algèria i els FIS es pogués presentar, tornarien a véncer.

No obstant, els analistes polítics rebutgen aquesta idea. “El FIS està molt debilitat per l’assetjament policial durant més de dues dècades, i pel fet que la població els atribueix part de la responsabilitat de la violència extrema de la guerra civil”, sosté Louisa Dris-Aït, professora de Ciències Polítiques a la Universitat d’Alger. El FIS no va poder arribar a governar mai. Després de la seva aclaparadora victòria electoral a la primera ronda de les eleccions generals del 1991, l’exèrcit va donar un cop d’Estat que va desencadenar una brutal guerra civil en la que van morir més de 150.000 persones.

A banda del FIS, existeixen tres partits islamistes legals a Algèria amb un cert suport social. El més influent és el Moviment Social per la Pau (MSP). Fundat el 1990 per un carismàtic líder islamista, Mahfud Nahnah, està inspirat en la ideologia dels Germans Musulmans d’Egipte, si bé manté un discurs més moderat. “Nosaltres no només ens hem desmarcat de la violència, sinó que la hem patit a les nostres pròpies carns. Uns 400 dels nostres quadres van ser assassinats, probablement per grups jihadistes, durant la guerra civil”, assegura Faruq Edaheb, un dels dirigents del MSP.

El MSP va optar per boicotejar les eleccions presidencials de la setmana passada, si bé té un passat de col·laboració amb el règim algerià, dominat per una aliança entre l’exèrcit i el FIS, el partit que va liderar la lluita per la independència. De fet, fins els 2012, el MSP va comptar amb diversos ministres al govern. Veient l’èxit dels seus correligionaris islamistes a les eleccions de Tunísia i Egipte, el MSP va decidir trencar amb el règim per liderar una aliança islamista a les legislatives del 2012. L’experiment va sortir malament, ja que només van obtenir 48 diputats sobre un total de 462. Tanmateix, els seus responsables estan convençuts que hi va haver un frau massiu.

En tot cas, és evident que l’islamisme algerià s’ha vist desplaçat de l’eix de la política algeriana, i no és capaç de marcar l’agenda política, ni de mobilitzar milers de persones als carrers, com si passa al Marroc. Curiosament, el primer país àrab en experimentar a les urnes una “marea verda” -el color de l’Islam-, és on l’islamisme polític té avui una menor capacitat d’influir sobre la vida política del país. Ara bé, amb un president malalt i un règim amb signes d’esgotament, no es pot descartar el seu retorn.

Algèria, un mirall per a Egipte?

Sovint s’han destacat a la premsa els paral·lelismes entre el cop d’Estat a Argèlia del 1991 i el d’Egipte de l’estiu passat. En ambdós casos, la deposició d’un govern islamista democràtic per part de l’exèrcit va comportar una política d’erradicació de l’islamisme, i el naixement d’una insurgència armada. Si l’experiència del FIS serveix de referent, els Germans Musulmans haurien d’estar preocupats pel seu futur polític. Ara bé, hi ha diferències entre ambdós partits: la insurgència algeriana va massacrar civils, l’egípcia (de moment) no. A més, els Germans Musulmans estan més arrelats a la societat egípcia que el FIS a la algeriana, ja que el primer va ser fundat l’any 1928, i el segon el 1989, poc abans de les eleccions.

Article publicat a l’ARA el dia 26-04-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s