Final de campanya calent a Algèria

Argel.-Per ser unes eleccions pressumptament sense història, dissenyades per a l’aparell de l’Estat per a reelecció de l’actual raïs, Abdelaziz Bouteflika, la campanya presidencial a Argèlia s’ha tancat amb una elevada temperatura. Les campanyes del president i del seu principal adversari, i antic col·laborador, Ali Benflis, es van llençar greus acusacions mútues poques hores abans de l’apertura avui dels prop de 30.000 col·legis electorals als que estan cridats a depositar el seu vot més de 22 milions d’algerians.

“Això és terrorisme via televisió”, va denunciar Bouteflika en el transcurs d’una reunió recent amb un il·lustre convidat: el ministre espanyols d’Afers Estrangers, Jose Manuel García-Margallo. El tall va ser reproduït per la televisió argeliana introduent de forma tangencial a un descol·locat Margallo en la campanya el país àrab. Aquestes acusacions és una de les poques paraules que els argelians han sentit de la boca del seu raïs i gran favorit a les eleccions,. L’estat de salud de Bouteflika, que l’any passat va patir un ictus del que no s’ha recuperat completament, és tan delicat que no ha participat en cap acte electoral.

Tot i que no va mencionar noms, tothom va entendre que el blanc del seu dard enverinat era Benflis, que s’ha erigit en l’unic dels altres cinc candidats capaços de fer ombre a Bouteflika. Almenys des del punt de vista mediàtic. L’atac del veterà raïs, de 77 anys, era una resposta a les reiterades acusacions per part de Benflis de la segura existència de frau electoral, una valoració compartida per la principal part dels partits de l’oposició que van decidir boicotejar els comicis després de conéixer la decisió de Bouteflika de presentar-se a una quarta reelecció.

L’eternització al poder d’un governant que no disposa de les facultats mentals necessàries pel càrrec ha tocat la fibra sensible d’una part de la societat algeriana. Un grup d’oposició anomenat Barakat (prou!) ha convocat diverses manifestacions de rebuig davant unes eleccions que consideren una mascarada. La darrera prostesta, a la que van assistir uns centenars de persones, va tenir lloc ahir al centre d’Alger, i va ser dispersada sense contemplacions per la policia.

No obstant això, una bona part de la població mostra una actitud més aviat apàtica davant la contesa. “Jo no ho votat mai. Per què fer-ho si els resultats ja se saben amb antel·lació?”, comenta en Hassan, un jove que aventura una victòria de Bouteflika amb prop del 90% dels vots. Lofti Boumghar, un politòleg que exerceix de portantveu de la campanya de Benflis considera que aquest cop no es repetirà la història de sembre: “En anteriors ocasions, Bouteflika era el candidat del sistema, però ara només ho és d’una capelleta que només busca el benefici propi. Una part del règim entén que això no té sentit i que saben que hi ha un risc d’explosió social.

Des de la seva independència l’any 1962, Argèlia ha estat governada amb mà de ferro pels diversos clans del FLN, el partit que va liderar la violenta guerra d’alliberament. Arran de la malaltia de Bouteflika, als carrers d’Alger es rumoreja que és el germà petit del raïs, Saïd, qui talla el bacallà. I seria la seva voluntat de continuar exercint el poder a l’ombra la que va propiciar la presentació de Bouteflika a la reelecció.

Dos mesos abans dels comicis, la mà dreta de Saïd va mantenir un estrany enfrontament verbal a través dels mitjans amb el cap dels serveis secrets, Mohamed Madiene, alias Toufiq. L’incident es va interpretar com una expressió de les tensions existents al si del règim entre militars i líders del FLN. Des de llavors, no hi ha hagut cap més fisura visible dins el sistema, allunyant l’escenari d’un possible col·lapse del règim per les seves lluites intestines.

Tampoc sembla probable una rèplica de les revolucions populars que han tingut lloc als països veïns. “La gent té encara molt present el record de la guerra civil dels anys 90. Veient què passa a Egipte i a Síria, molts assumeixen la continuació del règim com un mal menor”, explica Radham, un comerciant de 50 anys que encara no ha decidit si boicotejarà les eleccions o bé votarà contra Bouteflika. Tot i no haver enviat observadors, la UE estarà molt pendent dels comicis. Els hidrocarburs del subsòl algerià cotitzen més alt després de la crisis d’Ucraïna, doncs constueixen la principal font d’energia alternativa si Rússia decideix tancar l’aixeta del gas natural.

Article publicat a l’ARA el dia 17-04-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s