Un Bouteflika malalt preten eternitzar-se a Argèlia

El Caire.-Les eleccions presidencials a Algèria del proper dijous no passaran probablement a la Història pel seu resultat, ni tampoc pel nivell dels seus candidats, o els debats entre ells. Més aviat tot el contrari, per la seva absència. I és que el gran favorit, sinó segur vencedor, l’actual president, Abdelaziz Bouteflika, està tan delicat de salud que ni tan sols ha pogut participar en cap acte de campanya electoral. Els ciutadans argelians només han pogut veure al seu raïs, de 77 anys, un cop durant els darrers mesos. Va ser per televisió i en diferit, en motiu de la visita de John Kerry a principis d’aquest mes.

Els aires de revolta que es va desfermar al Món Àrab el 2011 van passar de llarg per Argèlia, un país dominat amb mà de ferro desde fa més de cinc dècades pel FLN, el partit que liderà la lluita per la independència, en aliança amb l’exèrcit. No obstant, es pot argumentar que Argèlia va ser el primer país en experimentar una revolta popular a favor de la democràcia. Va ser a finals dels anys 80, poc després de la caiguda del Mur de Berlin. Les primeres eleccions lliures les van guanyar els islamistes, tot i que no van poder arribar mai a governar. Un cop d’Estat “preventiu” va sumir el país en una cruel guerra civil que es va saldar amb més de 200.000 morts en una dècada.

Argèlia és un país molt important, tant pels seus abundants recursos naturals com per la seva posició geostratègica. Amb más de dos milions de km2 (quatre vegades la superfície de França), el seu terrirori s’estén del Mediterrani fins a la regió del Sahel, convertida un camp de batalla clau contra el terrorisme islàmic. Ara bé, són sobretot les seves ingents reserves de gas natural -és el sisé exportador mundial d’aquest hidrocarbur- les que el converteixen en un soci prioritari per la Unió Europea i sobretot per Espanya, que importen d’aquest país àrab prop del 15% i el 50%, respectivament, del gas que consumeixen.

Arran de la crisi d’Ucraïna i les tensions amb Rússia, principal exportador de gas a la UE, tot apunta que el subministrament de gas argelià a la Unió augmentarà significativament en el futur. La “diversificació de les fonts d’energia” és un concepte de moda a Brussel·les. Per aquesta raó, i veient una excel·lent oportunitat de negoci per les empreses espanyoles fent de nexe d’unió entre Argèlia i el centre d’Europa, el ministre d’Afers Estrangers, va visitar ahir Argèlia i es va entrevistar amb el seu homòleg i amb el ministre d’Indústria. L’objectiu de Margallo és construir un gran gasoducte entre Espanya i França que passaria per Catalunya.

Així doncs, no és d’esperar que la UE presenti gaires objeccions als comicis de dijous, que pràcticament cap observador independent qualifica de lliures. “La població algeriana viu en una règim polític que sempre ha estat governat per clans i per les regles d’un Estat policial. Les eleccions són un show”, comenta a l’Ara el professor James Le Sueur, autor del llibre “Algeria desde 1989”. Enfrontats a les xarxes clientelars del FLN i al poder de l’Estat, cap analista atorga cap opció de victòria als altres cinc rivals de Bouteflika, que assumí el poder en 1999 i ja ha completat tres mandats presidencials.

Afectat per els mateixos problemes socials que els seus veïns, el mes passat Alger va experimentar diverses manifestacions anti-governamentals. No obstant, hi van participar només uns pocs centenars de persones, i les protestes semblen haver perdut pistonada.

Els altres candidats

A banda de Bouteflika, a les eleccions es presenten uns altres cinc candidats. Tots ells menys una, Louisa Hanoune, líder del Partit dels Treballadors, s’han format políticament a les files del nacionalista FLN, o a l’ombra d’algun dels seus líders. Ali Benflis, va ser primer ministre entre el 2000 i el 2003, quan va caure en desgràcia després d’un enfrontament personal amb Bouteflika. Tant Moussa Touati com Abdelaziz Belaïd van ser dos joves promeses del FLN, que van optar abandonar l’organització i crear els seus propis partits per desavinences amb la direcció. Faouzi Rebaïne és un activista que va crear una organització de drets humans.

Article publicat a l’ARA el dia 14-04-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s