Aniversari sagnant de la Revolució Egípcia

El Caire.-Tres anys després de l’inici de la rebel·lió que va deposar el dictador Hosni Mubàrak, el clima a Egipte no és procliu a cap mena de celebració. Ahir, el dia abans de l’efemèride, entre atemptats i disturbis, una espiral de violència es va cobrar la vida d’almenys 18 persones i va deixar més d’un centenar de ferits. Lluny queden l’esperança i la il·lusió que va suscitar la revolució, reemplaçades avui per la violència i un creixent odi entre els diferents bàndols del conflicte.

Un total de quatre explosions van sacsejar ahir el Caire en la jornada d’atemptats més cruenta que ha viscut la capital des de l’inici de l’onada terrorista que es va desencadenar arran de la deposició del rais Mohammed Mursi, el primer president elegit democràticament a les urnes. La primera, un cotxe bomba, va tenir com a objectiu un dels principals complexos de seguretat al centre de la capital, situat prop del soc turístic de Jan al-Jalili, i va causar quatre morts i 76 ferits. Les autoritats estan analitzant les mostres d’ADN trobades al lloc dels fets per confirmar que l’acció va ser obra d’un suïcida.

El grup jihadista Ansar Bait al-Maqdis (Partisans de Jerusalem), amb base al Sinaí i autor dels atemptats recents més sofisticats i sagnants, va reivindicar l’acció a través del seu compte de Twitter.

La segona deflagració va tenir lloc tres hores després a l’estació de metro del barri de Dokki i va provocar la mort d’un policia i ferides a una desena de persones. Dues bombes més van explotar al barri adjacent a les piràmides. La primera, al migdia, era d’escassa potència i no va ocasionar víctimes mortals. La segona, a la tarda i emplaçada a prop d’una sala de cinema, va causar un mort.

Intercanvi d’acusacions

Els atemptats van desencadenar l’habitual cascada de condemnes i declaracions de fermesa per part de les autoritats egípcies. “És un intent vil i desesperat de les malvades forces terroristes de minar l’èxit d’Egipte i del seu poble… que han aprovat la nova Constitució” que s’ha votat aquest mes, va afirmar el primer ministre, Hazem Beblawi.

Per la seva part, la confraria islamista dels Germans Musulmans, designada oficialment “organització terrorista” des de finals de desembre, va condemnar “durament” la cadena de “covards atemptats” a través d’un dels seus comptes de Twitter i va oferir el seu condol a les famílies de les víctimes.

Amb les emocions a flor de pell, un grup de centenars de persones es van congregar minuts després de l’explosió a la direcció general de Seguretat del centre del Caire. “El poble vol l’execució dels Germans!”, cridaven enfervorits, mentre sostenien banderes egípcies i els pòsters del ministre de Defensa i comandant de les forces armades, Abdel Fattah al-Sissi, l’home fort del nou règim que governa el país. “Egipte necessita un líder amb puny de ferro que ens torni l’estabilitat perduda”, deia el Ramadà, un veterà seguidor d’Al-Sissi.

Els seus desitjos es podrien fer realitat aviat, ja que s’ha filtrat a la premsa que el general anunciarà de manera imminent la seva candidatura a les eleccions presidencials, previstes per als pròxims mesos.

País fracturat

Egipte és avui una nació severament fracturada. Actualment, qualsevol manifestació política pot desembocar en una batalla campal entre partidaris de l’exèrcit i dels Germans Musulmans, amb la policia prenent sempre partit pels primers.

En diversos aldarulls distribuïts per tota la geografia del país, ahir van morir almenys dotze persones més, i desenes van resultar ferides, tot un preludi sagnant per a la tensa jornada d’avui, en què tant el govern, tutelat pels militars, com els Germans Musulmans i els joves revolucionaris laics han instat els seus simpatitzants a sortir al carrer.

El país àrab travessa una greu crisi política arran del cop d’estat contra Mursi del passat mes de juliol, que ha disparat la violència, a més de colpejar durament les inversions i el turisme.

El nou règim va rebre un vernís de legitimitat democràtica la setmana passada gràcies a l’aprovació de la nova Constitució amb un suport popular en referèndum d’un 98% dels vots, tot i que la participació va ser del 38,6%, segons els resultats definitius publicats per la Comissió Electoral. A més, nombrosos observadors van apuntar que no es van donar les mínimes condicions per a un debat lliure, ja que es va detenir diversos activistes mentre feien campanya a favor del no. Més enllà de la repressió policial, el principal obstacle en la transició del país cap a la democràcia és la desaparició d’aquella fraternitat entre gent de diverses edats i religons que es respirava fa tres anys a la plaça Tahrir en l’esclat de la revolta que va derrocar Mubàrak.

Article publicat al diari ARA el 25-01-2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s