El règim egipci endureix el setge als Germans

El Caire.-Mig any després del cop d’Estat que va derrocar el raïs islamista Mohamed Mursi, Egipte continua instal·lat en la inestabilitat i la violència. Durant les últimes 48 hores, han mort almenys sis persones en enfrontaments entre les forces de seguretat i simpatitzants dels Germans Musulmans, l’històric moviment islamista que es va imposar a les primeres eleccions lluires del país. Amb les universitats convertides en el principal focus de resistència, un grup d’estudiants islamistes va incendiar ahir la Facultat de Comerç de la Universitat d’Al Azhar el primer dia dels exàmens finals. En els disturbis posteriors, va morir un estudiant i 60 van ser arrestats.

Els Germans Musulmans, una organització terrorista?

Així els va declarar el passat dimecres el govern egipci, en una escalada de la repressió contra la confraria. D’acord amb portantveu d’Interior, en aplicació de la legislació del país, a partir d’ara qualsevol persona que participi en una manifestació dels Germans Musulmans pot ser castigat amb 5 anys de presó, i els qui dirigeixin el grup o les seves activitats amb la pena de mort.

La declaració va arribar hores després d’un brutal atemptat terrorista que va causar la mort a 16 persones. Tot i que el grup jihadista Ansar Bayt al-Maqdis va reivindicar l’acció, el govern va preferir culpar la confraria. La motivació real de les autoritats sembla ser destruir el moviment islamista, l’únic prou robust com per disputar el control d’Egipte a la renascuda xarxa d’interessos i institucions que sostenia el règim de l’ex dictador Mubarak. Aquesta és l’opinió de l’ONG Human Rights Watch, que va qualificar la mesura de ser exclusivament “política”.

Quina és ara la estratègia de confraria?

Continuar resistint, tot i tenir la cúpula de l’organització a la presó. “Aquesta és una decisió invàlida perquè prové d’un govern il·legítim que va arribar al poder a través d’un cop militar. No canvia res. Continuarem amb les mobilitzacions al carrer com fins ara”, va declarar a l’ARA en to desafiant dels portantveus del grup.

Els càlculs dels Germans Musulmans passen per mantenir les mobilitzacions, evitant que el règim es consolidi, i sobretot, esperar que tard o d’hora una onada de descontentament per la difícil situació econòmica acabi escombrant el nou règim. L’enduriment de la repressió, que pretén imposar per la força l’estabilitat, posarà a prova de nou la soferta disciplina i la tenacitat dels membres del grup. Un dels riscs que afronta el grup és la deserció dels seus sectors més moderats i joves que estan en desacord amb algunes decisions dels líders de la confraria, que pertanyen a l’ala més conservadora.

Quin serà el paper de l’exèrcit?

Dependrà de la decisió clau que haurà d’agoptar les properes setmanes el ministre de Defensa, Abdelfattà al-Sissi, considerat el vertader home fort del nou règim, sobre el seu futur polític. Tot i que en un primer moment va negar tenir aspiracions presidencials, a les seves últimes declaracions el general ha deixat la porta oberta a presentar-se a les eleccions presidencials, tot disparant els rumors.

De la seva voluntat dependrà que l’exèrcit assumeixi de forma visible les regnes del país, exposant la institució a la ira popular si no es capaç de satisfer les expectatives generades. L’altre opció és que al-Sissi es mantingui al càrrec, i prefereixi exercir la seva influència darrera les bambolines. El fet que la lluita antiterrorista s’hagi convertit en la principal lògica legitimadora del nou règim incrementa les opcions que un militar torni a governar Egipte.

La nova Constitució, ¿paper mullat?

Abans de la celebració d’eleccions, la fulla de ruta estableix l’aprovació a mitjans de gener l’aprovació de la nova Constitució del país. En teoria, la Carta Magna reconeix i garanteix millor que l’anterior les llibertats individuals. Tanmateix, els activistes temen que les seves provisions es converteixin en paper mullat. “No hi ha cap país que, per exemple, reconegui a la seva Constitució la tortura. Ni tan sols Síria. La clau és que el govern i l’administració es comprometin a aplicar-la”, diu l’investigador Mohamed Zaree.

Tot indica que l’antic règim Mubarak s’està reconstituint, si bé amb alguns retocs per obrir-se a sectors socials abans reprimits, com els petits partits laïcs. Més enllà del curt plaç, l’èxit del projecte, però és dubtós. És possible mantenir una façana democràtica a la vegada que es reprimeix el principal partit del país? Serà possible el retorn de les inversions i el retorn del creixement econòmic sense una estabilitat vertadera i duradora?

Article publicat a l’ARA el dia 29-12-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s