La diada vista des d’Egipte

“El nacionalisme es cura viatjant”, diu un tòpic que parteix d’una certa arrogància intel•lectual. Sempre he pensat que era fals, i les fotografies de les petites vies catalanes organitzades arreu del món en són una clara demostració. El que sí et permet viure a l’estranger és posar les coses en perspectiva. Aquest any, des d’un Egipte convuls i angoixat, alguns dels missatges que arriben des de la caverna mediàtica madrilenya semblen més inconsistents que mai.

L’ex president Aznar va advertir ja fa mesos que en el seu intent de “trencar Espanya”, Catalunya es “desintegraria” com a societat. L’editorial de EL MUNDO després del 11-S insistia en la idea d’una possible “confrontació civil” al nostre país. Un any després de l’acceleració del procés independentista, aquestes prediccions funestes semblen exagerades. La societat catalana ha mostrat que és capaç de discutir aquest assumpte apassionadament, però sense arribar a les mans.

Si algú vol veure una societat fracturada de debó, que vingui a El Caire. Un cop desallotjats del poder per un cop d’Estat, els Germans Musulmans ni tan sols poden manifestar-se en pau. El profund odi que es respira a la societat egípcia fa que hi hagi ciutadans que els llencin aigua o escupinades dels balcons … quan no són pedres o perdigonades.

L’altre mite de l’espanyolisme recalcitrant és que als catalans ens han rentat el cervell els nostres mitjans de comunicació. Només així poden explicar que tanta gent “hagi perdut la raó”. No obstant, fent un recorregut per diverses televisons catalanes la nit de la Diada, sempre hi vaig trobar algún invitat als diversos platós que rebutjava la independència.

Els egipcis només poden somniar amb la pluralitat i professionalitat dels nostres mitjans. I no només ho dic pel tancament de totes les televisions que simpatitzaven amb l’islamisme des del cop d’Estat, sinó per la campanya de mitjans públics i privats d’imposar una visió excloent del país. A totes les televisions, fa setmanes que es transmeten diàriament publi-reportatges amb música de fons destinats a inculcar a la ciutadania l’amor a les Forces Armades, i l’odi als “terroristes” dels Germans Musulmans, el partit més votat a les darreres eleccions. I tot, sempre amb el missatge de “Egipte lluita contra el terrorisme” imprès a un recó de la pantalla.

Veient la mobilització pacífica del sobiranisme català des d’Egipte, es multiplica l’orgull i l’admiració. Per desgràcia, la noció que tot canvi és possible gràcies a la força de la voluntat, i sense recórrer a la violència, no predomina al nostre món. Aquesta és la gran lliço de la via catalana.

One thought on “La diada vista des d’Egipte

  1. Sí, sí, Ricard, va ser un exit, pero les portades d’alguns diaris l’endema parlaven d’una participació de milers de persones, quan en realitat vrem ser 1.600.000. També van fer el ridícul dient que hi havia uns figurants a la via catalana per donar-hi més força, i penso es referien als gegants de diversos pobles i ciutats, perque el to era emotiu pero alhora de gran festa i de franca conversa amb la persona que tenies al costat sense haver-nos vist mai.Pero sempre hi ha qui vol aigualir la festa dient mentides que no es sostenen tan a la premsa escrita com per radio o tv. El resultat és mes que evident i els números de persones que hi varem participar són els que són, i una demostració palpable del que volem..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s