Els Germans Musulmans perden el carrer

El Caire.-El setge de les forces de seguretat a la cúpula dels Germans Musulmans, i les severes mesures de seguretat dins l’estat d’emergència semblen haver fet minvar el vigor de les protestes contra el cop d’Estat.

L’actitud desafiant dels Germans Musulmans després de la dura repressió policial de les seves protestes la setmana passada, que es va saldar amb més de 900 morts, no va trobar ahir ressó als carrers de les principals ciutats egipcis. Cadascuna de les diverses marxes organitzades en el “divendres dels màrtirs” va comptar amb només uns centenars de participants, molt lluny dels milers de les anteriors setmanes. Si la confraria pretenia fer ahir una demostració de força, la seva va ser més aviat una demostració de feblesa. La impressió de la majoria de mitjans és que la militància està desmoralitzada i desorientada.

Només a El Caire hi havia convocades 28 concentracions, cadascuna devant d’una mesquita. A tot el país les manifestacions van discórrer en calma, si bé en algunes províncies va haver-hi enfrontamentes de baixa intensitat entre seguidors i detractors dels Germans Musulmans. A la ciutat de Tanta, al Delta del Nil, les batusses es van cobrar la vida d’un seguidor de la confraria, i van provocar diversos ferits.

A la capital, l’exèrcit va fer tot el possible per dificultar l’èxit de les marxes. A més de la presència amenaçadora dels tancs, es van tallar al trànsit els carrers que connectaven amb les manifestacions que es preveien més concurregudes. El toc de queda a partir de les 19.00 és vigent a14 de les 27 províncies egipcies, mentre tota la nació es troba sota l’estat d’emergència.

“Avui ha vingut menys gent perquè tenen por. Però estic convençut que la majoria de la gent està amb nosaltres”, comenta l’Adel Rahman, un taxista barbut que sosté un cartell de Mursi a la plaça Giza. Unes 200 persones l’acompanyen. La multitud crida “Raba, Raba!”, en homenatge als “màrtirs” caiguts la setmana en el desallotjament del campament de davant la mesquita de Rabà al-Audawia. “Sissi traïdor, Mursi és el nostre president”, és un altre dels eslògans corejats.

La concentració va viure alguns moments de tensió quan uns desconeguts van començar a llançar-los pedres. No obstant, els manifestants no es van dispersar. Segons els congregats, es tractava de “baltaguia”, el nom que amb els que es coneix als joves a sou de l’Estat que durant l’època Mubàrak feien la feina bruta a la policia: apallissar opositors, dispersar manifestacions, o intimidar els votants a les eleccions fraudulentes que organitzava el règim. Sovint, quan les manifestacions anti-cop són atacades per civils, els mitjans egipcis els defineixen com a “veïns” dels barris. No obstant, els islamistes creuen que són “baltaguia”.

“El cop d’Estat forma part d’un pla dels contrarrevolucionaris. La sortida de la presó de Mubàrak n’és l’última confirmació”, sosté l’Abdel Rahman. L’ex dictador egipci va passar ahir la seva primera nit fora de la garjola, a un hospital militar, després que un jutge ordenés que fos posat en llibertat condicional en haver superat el període de temps màxim de presó preventiva que preveu la llei. Un grup de joves revolucionaris va convocar una concentració de protesta per l’excarceració de Mubàrak que només va aconseguir reunir unes dotzenes de persones, que es van veure assetjades pels seguidors de l’exèrcit.

Després del fracàs de la convocatòria d’avui, és probable que durant els propers dies la confraria reavaluï la seva estratègia de confrontació amb l’Estat. Ahir, el diari “Shuruk” apuntava que algunes personalitats dins el moviment islamista apostaven per rebaixar la intensitat del conflicte. Diversos partits es van interessar per una proposta de reconciliació nacional presentada pel vice primer ministre, Ziad Bahai al-Din, considerat un dels “coloms” de l’executiu. La iniciativa es basa en dotze principis, entre ells, el de no exclusió de cap partit polític de les institucions, i l’aixecament de l’estat d’emergència.

Amb dotzenes dels seus dirigents empresonats, un dels reptes dels alts càrrecs de la confraria es trobar un sistema de presa de decisions, una tasca gens fàcil en una organització caracteritzada pel seu sentit de la jerarquia i la seva disciplina.

Article publicat a l’ARA el 24-08-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s