L’exèrcit es fa fort al carrer i els islamistes es repleguen

El Caire.-El govern egipci sembla disposat a posar tota la carn a la graella en el seu pols amb els Germans Musulmans. Almenys 36 islamistes van morir quan intentaven escapar-se d’un camió que els conduïa a la presó, en un incident que el ministeri de l’Interior va justificar explicant que intentaven escapar-se amb un grup d’homes armats. El general Abdel Fattah al-Sissi, el veritable home fort del nou règim, va fer ahir les seves primeres declaracions públiques després del brutal desallotjament dels campaments islamistes dimecres passat, amb un resultat de més de 600 morts. Al-Sissi va tornar a mostrar una actitud ferma i va advertir que la violència “no doblegarà l’estat” i que les autoritats no es quedaran “impassibles davant la destrucció del país i les amenaces contra la població”.

El primer ministre interí, Hazem al-Beblawi, va declarar que les autoritats es plantegen dissoldre l’històric moviment islamista, que continua amb les seves protestes diàries malgrat la matança dels últims dies. Mentre els protagonistes del conflicte estudien quins seran els seus pròxims passos, la capital del país va començar a recuperar ahir el pols de la vida quotidiana. Tot i que la confraria va organitzar diverses manifestacions, no van tenir un gran seguiment i no van desembocar en enfrontaments de gravetat. Els Germans Musulmans van reduir l’escala de les seves protestes en assabentar-se d’informacions que hi havia franctiradors apostats als edificis que flanquejaven el transcurs de les marxes.

“No hi haurà reconciliació amb els que tenen les mans tacades de sang i que han dirigit les seves armes contra l’estat i les seves institucions”, va dir en una roda de premsa Al-Beblawi. El ministre d’Afers Socials ja va anunciar fa un mes que no li tremolaria la mà a l’hora de prohibir els Germans Musulmans. L’únic que necessitava, va afegir, era una ordre judicial, la qual cosa no sembla improbable, ja que hi ha diversos processos oberts als tribunals contra l’organització islamista.

Fundada el 1928 per un mestre d’escola, Hassan al-Banna, la confraria ha passat bona part de la seva història sota la repressió i la clandestinitat. Durant l’era Mubàrak, les autoritats van optar per tolerar les activitats de la confraria sense tornar a legalitzar l’organització, la qual cosa permetia al govern augmentar o suavitzar la pressió sobre els seus líders en funció de cada moment. De fet, el grup islamista va tenir diputats a l’Assemblea Popular en diverses legislatures presentant-se com a independents. Després de la caiguda de Mubàrak, va constituir un partit polític, el Partit Llibertat i Justícia, triomfador en totes les eleccions celebrades durant la convulsa transició.

Unes hores abans el ministre d’Afers Estrangers, Nabil Fahmi, va anunciar en una roda de premsa la formació d’una comissió d’investigació sobre els esdeveniments que han tingut lloc al país a partir del 30 de juny, el dia del cop d’estat, i que han provocat ja més de 1.000 víctimes mortals. Fahmi va reclamar a la comunitat internacional que deixi “les decisions que afecten Egipte en mans dels mateixos egipcis”.

Les últimes declaracions dels membres del govern interí són tant de consum intern com internacional. I és que les massacres de l’última setmana han compromès la imatge d’un nou règim al qual Occident no feia fàstics, malgrat haver arribat a través d’un cop d’estat. En canvi, la regió està més dividida. Les monarquies del golf Pèrsic, amb Aràbia Saudita al capdavant i l’excepció de Qatar, han donat un suport incondicional al govern, mentre que el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, acusava les noves autoritats de comportar-se com Baixar al-Assad.

La recent dimissió del vicepresident, el premi Nobel de la pau Mohamed ElBaradei, molt respectat a Occident, ha suposat un cop dur per a la imatge exterior del nou govern. Ahir ElBaradei va abandonar Egipte per la porta falsa -sense fer cap declaració-, en direcció a la seva residència austríaca. El diplomàtic ha estat el blanc de les mofes de les vinyetes dels diaris progovernamentals, que l’han acusat de traïdor.

Mentre al carrer esclatava la violència, el comitè encarregat d’esmenar la Constitució avançava en les seves tasques i està previst que avui presenti en públic el nou esborrany. Segons una filtració a Al-Ahram , el text conté canvis profunds respecte a l’aprovat per les forces islamistes al mes de desembre.

Els cristians: boc expiatori

La minoria cristiana copta, que representa un 10% de la població, està patint de manera especial la tensió que es viu a Egipte. Turbes d’islamistes han assaltat i cremat durant els últimes dies unes 40 esglésies que pertanyien a la comunitat cristiana copta i han malmès una vintena més de temples en una onada d’atacs que es va iniciar després que l’exèrcit desallotgés brutalment els campaments de protesta islamistes que demanaven la restitució del president Mohammed Mursi davant de la mesquita de Rabà al-Audawiya i la plaça Nahda. Comerços i apartaments propietat de coptes tampoc s’han lliurat de la ira dels islamistes, desfermada sobretot a les zones rurals d’Egipte. Almenys dues persones haurien mort i desenes haurien resultat ferides en els atacs.

La violència contra els cristians coptes pot ser un intent d’utilitzar-los com a boc expiatori, davant de la impossibilitat de cobrar-se una revenja amb l’exèrcit per la mort de prop de 800 persones durant els últims cinc dies. Els activistes coptes la interpreten com una estratègia per evitar l’activisme polític dels cristians. Tot i que l’onada s’ha desfermat arran de la violenta repressió de l’exèrcit dels seguidors de l’expresident Mursi, té unes arrels profundes en la intolerància de sectors de la població musulmana egípcia cap a les minories religioses. El fet que el patriarca copte hagi donat públicament suport al cop no ha fet més que atiar l’animadversió d’alguns contra els cristians.

Article publicat a l’ARA el dia 19-08-2013

One thought on “L’exèrcit es fa fort al carrer i els islamistes es repleguen

  1. Doncs avui m’han passat per facebook una imatge esperançadora respecte a aquest tema, on es veia com un grup numerós de musulmans egipcis acordonava una església copta, per protegir als fidels cristians que hi havia dins, on tenia lloc una celebració religiosa. Aquesta és la manera millor d’ajudar-se els uns als altres, i es perquè no hi ha fanatisme, sinó sentit comú i pertenença a un mateix país, on haurien de poder conviure diferents religions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s