Massacre al Caire contra els seguidors de Mursi

El Caire.-El conflicte polític que sacseja Egipte va derivar ahir en un bany de sang. En un altre enfrontament entre manifestants islamistes i forces de l’ordre davant del quarter general de la Guàrdia Republicana van morir almenys 51 persones i més de 300 van resultar ferides, algunes de gravetat. La matança compromet seriosament els esforços de les autoritats per engegar un nou procés polític inclusiu i obtenir el reconeixement de la comunitat internacional.

Deu hores després dels tràgics incidents, els detalls de com es van produir continuaven sent confusos. Les versions dels fets de l’exèrcit i dels Germans Musulmans, presentades en dues rodes de premsa, eren completament contradictòries. Segons el moviment islamista, els soldats van obrir foc contra els seus manifestants a trenc d’alba mentre feien la primera de les cinc oracions del dia i sense cap provocació prèvia.

Versions contradictòries

“De cop, l’exèrcit va començar a tirar gasos lacrimògens i a disparar trets sense cap consideració per les pregàries o la vida”, va declarar el portaveu de la confraria, que aquests dies es manifesta davant del quarter general on es creu que està retingut Mohammed Mursi, el president que van deposar les forces armades dimecres passat en un cop d’estat.

Poc abans, en un comunicat oficial, els Germans Musulmans van cridar el “poble egipci a aixecar-se” contra els militars colpistes i van sol·licitar el suport de la comunitat internacional per posar fi a les matances i restaurar el president Mursi. El seu braç polític, el Partit de la Llibertat i la Justícia, va veure com es clausurava la seva central per ordre judicial sota l’acusació d’haver incitat a la violència.

En canvi, el relat de l’exèrcit assegurava que un “grup terrorista armat” va intentar assaltar el recinte militar, cosa que va obligar els soldats a repel·lir l’atac. No obstant, Ahmed Ali, el portaveu dels uniformats, va negar categòricament que les forces de seguretat haguessin disparat amb munició real contra manifestants indefensos. Ali va assegurar que van detenir unes 200 persones, algunes armades amb còctels Molotovs i pistoles. Com a conseqüència del presumpte atac van morir un soldat i dos policies, i uns 40 més van resultar ferits.

Els testimonis dels veïns de la zona són també contradictoris, ja que alguns apunten a l’existència d’homes armats entre els manifestants, mentre que altres apuntaven que els trets provenien només del bàndol militar. Segons les informacions dels metges dels hospitals que van rebre les víctimes, el que és innegable és que la majoria presentava ferides mortals per impacte de bala. Només en uns pocs casos la mort semblava provocada per la inhalació de gasos lacrimògens.

El president interí, Adly Mansour, va ordenar l’obertura immediata d’una investigació judicial dels fets. Ahir a la tarda, un equip de fiscals es va desplaçar a la zona, on es van produir enfrontaments intermitents entre manifestants i soldats, separats per unes barricades i unes dotzenes de metres.

Condemna unànime

La majoria de partits polítics i institucions del país van condemnar la violència. El Front Nacional de Salvació, la plataforma que agrupa els principals partits de l’oposició laica, va expressar el seu “dolor profund” per la mort de desenes de persones. Un dels seus líders, Mohamed ElBaradei, va advertir que “la violència només porta a la violència” i va demanar una investigació independent.

Per la seva banda, el partit salafista Nur va qualificar de “desproporcionada” l’actuació de l’exèrcit “fins i tot encara que algú hagués intentat escalar els murs del quarter”. L’excandidat a la presidència del país, l’islamista moderat Abdel Moneim Abulfutuh, va anar més lluny, i va exigir la dimissió del president Adly Mansour. També va reaccionar el gran imam d’Al-Azhar, el xeic Ahmed Tayyeb, que juntament amb el patriarca de l’Església ortodoxa copta va avalar el cop.

El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, en preguntar-li sobre la matança va respondre que el govern nord-americà condemna “de manera contundent qualsevol tipus de violència, així com qualsevol incitació a l’ús de la força”, aquesta darrera, una referència velada als Germans Musulmans. Carney va rebutjar les pressions perquè Washington es posicioni “innecessàriament aviat” sobre si la destitució de Mursi constitueix un cop d’estat.

Article publicat a l’ARA el dia 09-07-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s