Agitació a Egipte la vigília de l’ultimàtum

El Caire.-Mursi i l’oposició s’atrinxeren, mentre les Forces Armades amenacen de susprendre la Constitució i augmenten els disturbis al carrer. Sis ministres dimiteixen d’un govern cada cop més feble.

Egipte viu un moment d’incertesa, expectació i agitació quan falten menys de 24 hores per a què es compleixi l’ultimàtum que va donar l’exèrcit a la classe política per resoldre l’actual crisis de forma negociada. Per cinquè consecutiu, es van produir a les principals places i carrers de les ciutats de tot el país manifestacions de diferent signe polític. En diversos punts, es van produir violents enfrontaments entre seguidors i detractors del president Mursi, que es van saldar amb una vintena de morts i més de 500 ferits.

Fins a última hora de la nit, es van multiplicar les trobades per evitar un xoc de trens. El raïs Mursi es va reunir per la tarda amb el ministre de Defensa, Abdelfattah al-Sissi, i el primer ministre, Hisham Qandil, si bé no va trascndir cap detall de l’encontre. En les converses amb l’exèrcit també va participar Mohamed al-Baradei, que va ser ahir escollit com a representant de l’anomenat “Front 30 de juny”, la nova plataforma de l’oposició laïca i que reuneix tant partits polítics com moviments socials, entre ells “tamarrud”, el que va llençar l’actual mobilització amb la seva recollida de firmes contra Mursi.

El dia d’ahir va estar ple de rumors i filtracions. La més relevant, feta per l’agència Reuters, desevela el “full de ruta” que imposarà l’exèrcit en cas que no hi hagi acord aquesta tarda. Citant fonts militars, l’agència apunta que se suspendria la Constitució que es va aprovar el desembre sense el concurs de les forces laïques, se dissoldria el Senat, dominat per les forces islamistes, i es convocarien noves eleccions anticipades. És a dir, s’ajustaria de forma quasi perfecta a les demandes de l’oposició laïca.

No obstant, la filtració podria ser una estratègia de l’exèrcit per forçar a Mursi a dimitir. És a dir, pura guerra psicològica. I és que, de moment, el president es nega a donar el seu braç a tórcer i rebutja l’ultimàtum. En una roda de premsa celebrada la matinada de dimarts, el portantveu presidencial va mostrar una actitud desafiant. “El president no va ser consultat sobre la declació [de l’exèrcit] … i la presidència confirma que tirarà endavant amb el seu pla inicial per per promoure la reconciliació nacional”, va dir el portantveu, que va advertir que el gest dels uniformats por crear “confusió” i “aprofundir les divisions”.

Tot i la seva obstinació, és evident que Mursi es troba en una situació de debilitat. Ahir el seu govern va continuar el seu procès de descomposició amb la dimissió d’almenys sis ministres. Entre ells un pes pesant, el responsable d’Exteriors, Mohamed Kamel Amru. També va renunciar Ehab Fahmy, el responsable de comunicació de la presidència i del gabinet. Durant el dia, es va especular amb la possible dimissió de l’executiu en bloc, però no es va acabar confirmant.

En un altre cop dur per Mursi, un tribunal va confirmar que el seu nombrament del Fiscal General, Talat Abdul·lah va ser il·legal. El cessament d’Abdul·lah era una de les principals demandes de l’oposició durant els darrers mesos.

Els moviments de l’oposició van tornar a treure a centenars de milers de persone als carrers d’El Caire. A més de Tahrir i el palau presidencial d’Ittihadiya, l’altre centre neuràlgic de les protestes va ser el palau de Qobba, on Mursi ha situar la seva residència davant el setge d’Ittihadiya. Per la seva banda, els seguidors de Mursi també van fer una demostració a diversos punts de la capital.

“L’exèrcit no té cap dret a ficar-se en política. Hauria de respectar els poders que l’atorga la Constitució. Això no passa a cap país democràtic. Mursi no ha de cedir”, comentava l’Adel, un advocat barbut de tendència salafista que es va a sumar a les manifestació pro-Mursi a l’Universitat d’El Caire. “No hem de permetre la conxorxa dels EUA i Israel, que volen impedir que pugui haver un govern islamsita a Egipte. No ens agrada la violència, però si ens ataquen, l’Islam permet que responguem”, va afegir en un to de veu que es va anar elevant fins a convertir-se en crits.

L’ambient a la manifestació era força crispat, i diversos assistents duien a les mans robustos bastons. Tan sols uns minuts abans, s’havien produït enfontaments amb grups revolucionaris, i les ambulàncies encara estaven traslladant els ferits. La majoria havien rebut perdigonades. “Encara que el rais hagi fet errades, hauria de continuar els tres anys que li queden”, comentava en Mohamed, un enginyer amb el cor dividit entre els Germans Musulmans i els salafistes. Discrepant de la majoria dels seus correligionaris va apostar per què Mursi “ofereixi concessions”, i evitar així “una guerra civil si l’exèrcit dóna un cop”.

Publicat a l’ARA el dia 03-07-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s