Un any de Mursi: un balanç decebedor

Un any després, lluny queda l’eufòria de la nit electoral. Entre els quadres i simpatitzants dels Germans Musulmans, les cares són ben llargues. Saben que el seu president està en una posició de debilitat per afrontar l’embat de l’oposició. Segons l’última enquesta, la seva popularitat se situa per sota del 30%, quan el passat setembre superava el 60%. Per la majoria d’egipcis, el balanç de la presidència Mursi és decebedor. La llista de fracassos és ben llarga, i la d’èxits ben minça.

Cop de força a l’exèrcit

Sens dubte, el moment més brillant de la presidència Mursi va arribat l’agost passat, quan va substituir la cúpula de l’exèrcit que pretenia tutel·lar la vida política del país. Tot i consolidar la primacia del poder civil, les Forces Armades han mantingut un alt grau d’autonomia, i no està clar que el seu suport a Mursi sigui incondicional. L’altre gran èxit del raïs islamista va ser la seva mediació durant la guerra de Gaza del mes de novembre, que va tornar a restaurar el rol d’Egipte com a gran potència regional, encara que només fos durant un curt període de temps.

Més polarització política

La declaració constitucional de mitjans de novembre marca el punt d’inflexió en la caiguda de popularitat de Mursi. Arrogant-se uns poders absoluts per blindar l’aprovació d’una Constitució sense el consens de les forces laïques, el president va obrir la caixa dels trons. La polaritizació política es va multiplicar, i per primer cop, van haver enfrontaments entre grups de civils armats que van deixar diversos morts.

L’economia no revifa

En un clima polític tan tòxic, el president Mursi no ha comptat amb el suport polític suficient per aplicar les reformes que necessita l’economia del país, ja que algunes són doloroses. De fet, ni tan sols ha pogut tancar un acord amb el FMI que aportí una baló d’oxígen a les finances estatals. Sense una recuperació del turisme per la manca d’estabilitat, l’economia es manté estancada, i la taxa d’atur continua a l’alça. A més, els serveis públics, com la provisió de l’electricitat o la sanitat donan senyals d’estar a la vora del col·lapse.

Un president aïllat

Mursi no ha complert les seves promeses electorals de satisfer les demandes de la revolució i de recolzar-se en altres formacions polítiques per governar el país. Bàsicament, s’ha rodejat de membres dels Germans Musulmans, o d’alguns petits partits islamistes. El mot polític de moda és la “germanització de l’Estat”. Fins i tot el Nur, el gran partit salafista, li dona ara l’esquena. Sense aliats ni credibilitat, el raïs té un marge limitat de maniobra per fer front a les protestes.

Article publicat a l’ARA el 29-06-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s