Xipre, sense un horitzó per la reunificació

??????????????????????????????????????????????????????????????Nicòsia.-”La última capital dividida”, resa el pas fonterer de Lidra, l’únic del casc antic de Nicòsia que permet creuar d’una banda a l’altra de la “línia verda”. Dividida després de la invasió turca de 1974, la tensió a l’illa entre els dos cantons ètnics independents, el turcoxipriota i el grecoxipriota, s’ha rebaixat força durant l’última dècada. Desde l’obertura de la frontera el 2003, ciutadans d’ambdues parts creuen diàriament a l’altra banda amb tota tranquil•litat per fer compres o fins i tot per treballar. Aquests intercanvis faciliten la reconciliació entre les dues comunitats, però a la vegada, reforcen el status quo, allunyant la reunificació.

Totes dues bandes han experimentat un boom econòmic la passada dècada, frenat ara per la crisi financera europea. Per la seva condició de paradís fiscal, el ministre de Finances francès, Pierre Moscovici, va definir recentment la part sud de l”illa com “una economia de casino”. No obstant, la descipció també s’adiu perfectament la zona turcoxipriota, on els darrers anys s’han obert 25 casinos, convertint-la en un popular destí d’oci per a la classe mitjana turca.

En atravessar el pas fronterer de Lidra, el viatjer no percep grans diferències, més enllà del canvi lingüístic. El centre històric de la banda turca també està ben preservat, gràcies a la restauració duta a terme de forma conjunta per l’ONU i la UE l’any 2004. Llavors, la comunitat internacional va apostar decididament per a la reunificació de l’illa, sotmetent a referéndum l’anomenat “Pla Annan”. Tot i que la unió és una aspiració nacional de la majoria grecoxipriota, la proposta va fracassar al sud, rebent només un 25% de suport al referéndum. Paradoxalment, entre els turcoxipriotes, reticents històricament a convetir-se en minoria, el “sí” va guanyar amb el 65% dels sufragis.

“Els grecs van votar en contra perquè no volien compartir la seva prosperitat adquirida els últims anys”, va declarar a l’ARA Ozkan Yorgancioglu, líder del CTP, el principal partit de l’oposició al nord. La República Turca de Xipre, només reconeguda internacionalment per Turquia i considerada “ocupada” per l’ONU, té un PIB per càpita d’uns 16.000 dòlars, quasi la meitat de la part grega.

No obstant, la versió al sud és molt diferent. “El pla era dolent perquè creava dos enclaus semi-independents, no un vertader país. Clar que volem la reunificació, però no a qualsevol preu”, afirma Michalis, un músic grecoxipriota. A més de les competències de les dues federacions d’una Xipre unida, els altres esculls per a un acord són els drets de propietat de les terres ocupades arran de la partició, i el futur dels colons turcs, que representen quasi la meitat dels més de 300.000 habitants de la part nord de l’illa.

Esperonats per la seva afinitat ideològica progressista, els ex presidents de les dues repúbliques de Xipre, Demetris Christofias i Mehmet Ali Talat, van estar a prop d’un acord en 2009. No obstant, l’any següent, Talat va perdre les eleccions i va assumir el poder el Partit de la Unitat Nacional, contrari a la reunificació, tot avortant el procès de reunificació.

“La greu crisi al sud ens pot afectar negativament des del punt de vista econòmic, ja que es reduiran les nostres exportacions. No obstant podria tenir un efecte positiu per a la reunificació”, sostè Yorgancioglu. “Si la recessió a la part grega és profunda, i fa que s’anivelli una mica la renda dels turcoxipriotes i dels grecoxipriotes, potser aquests darrers seran més proclius a la reunificació en un nou referéndum”, afegeix. De moment, però, sense cap banda predisposada a fer noves concessiones, no es divisa la reunificació a l’horitzó.

Article publicat a l’ARA el 2-04-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s