Xipre acull amb angoixa el canvi del seu model

Una oficina del Laiki Bank amb una pintada de "lladres"

Una oficina del Laiki Bank amb una pintada de “lladres”

Nicòsia.-El president de Xipre, Nikos Anastassiadis, i els ministres de Finances de la zona euro van arribar ahir de matinada a un acord sobre el rescat de l’economia xipriota. Finalment, el país rebrà 10.000 milions d’euros de la troicaa canvi d’una reestructuració del sistema bancari i una abundant aportació de les persones amb més estalvis. De moment, Xipre evitarà la fallida i la sortida de l’euro. No obstant, ahir ningú va brindar als carrers de Nicòsia. Els xipriotes són conscients que els esperen uns anys de recessió molt durs i que s’han acabat els dies de vi i roses.

“Aquesta és una solució dolorosa, però és la millor donades les circumstàncies actuals. A partir de demà comença una nova era per a Xipre. Hem de mirar endavant”, va dir Anastassiadis en un discurs televisat a la nació en el qual va explicar el contingut de l’acord, que no requereix l’aprovació del Parlament després del paquet legislatiu de divendres. En canvi, els Parlaments nacionals dels altres estats membres sí que l’hauran d’aprovar, un procés que es podria allargar fins a l’abril.

Amb la reestructuració del sector bancari, l’acord de rescat certifica la defunció del model de negoci que ha convertit aquesta illa, fins fa poc subdesenvolupada, en un estat pròsper que supera la mitjana de renda europea. El Laiki Bank, el segon banc del país, serà liquidat, i els seus actius dividits en bons i dolents . I al segon paquet aniran a parar també els dipòsits superiors als 100.000 euros. A hores d’ara, ningú pot ni tan sols aventurar quin percentatge podran recuperar els grans estalviadors. Però podria fregar el 30%.

El primer banc del país, el Banc de Xipre, continuarà operant gràcies a l’assistència del Banc Central Europeu, tal com va confirmar ahir la institució en un comunicat. Els posseïdors de comptes bancaris de menys de 100.000 euros no patiran cap quitança, com tampoc ho faran els de cap altre banc, inclòs el Laiki. Es manté així el límit sagrat dels dipòsits garantits a la zona euro. Pel que fa als estalviadors que tenen més de 100.000 euros, Nicolas Papadoulos, president del Comitè de Finances del Parlament, va apuntar que serien gravats amb un “impost excepcional” del 30%, si bé va puntualitzar que la xifra encara no és segura.

Tot i que en un principi es va informar que almenys els bancs petits podrien obrir avui, i que només el Banc de Xipre i el Laiki (sumen dues terceres parts dels dipòsits) seguirien tancats fins dijous, a última hora es va saber que seran totes les entitats financeres les que seguiran tancades fins dijous. En la reobertura, a més, hi haurà restriccions en el servei.

Canvi de model

Del que no hi ha dubte és que el model de negoci del país ha mort. Aquest era un dels objectius de la troica i dels dirigents europeus, que no han estalviat durs adjectius per referir-se al sector bancari xipriota. Segons el ministre d’Economia francès, Pierre Moscovici, la de Xipre era “una economia de casino”. La directora de l’FMI, Christine Lagarde, ha dit en repetides ocasiones que la mida del sector bancari era insostenible, i que el 2018 s’hauria d’haver aprimat en més d’un 60%. Asseguren que Anastassiadis va lluitar per la millor solució possible per als bancs del país, i fins i tot va amenaçar de dimitir durant la maratoniana reunió de diumenge. Finalment, però, no ho va fer.

Més enllà de l’arribada de temps durs per al país, no hi ha consens de quina serà la gravetat del cop. Els analistes del banc francès Société Générale han pronosticat que el PIB haurà caigut un 20% el 2017. Una associació d’empresaris del país encara va més enllà, ja que assegura que el sector bancari aporta el 80% del PIB i un 70% dels llocs de treball, segons van explicar a la revista Bloomberg Businessweek . No obstant, aquesta última xifra sembla inflada. Les estadístiques oficials apunten que el turisme dóna feina a un 30% de la població ocupada i només el sector terciari en el seu conjunt arriba al 80%. Per fer-se’n una idea, el Laiki compta amb uns 3.000 treballadors i la població xipriota és d’1,1 milions de persones.

“Aquest és un mal acord i hi ha moltes opcions que Xipre es converteixi en una economia zombi i dependent de la zona euro i del BCE, amb poques esperances de creixement econòmic”, opinava en un informe elthink tank Open Europe, amb seu a Brussel·les, criticant un programa d’austeritat i un préstec voluminós que dispararan l’atur.

Ahir mentre la televisió es preparava per oferir el discurs d’Anastassiadis, al cafè Fanou de Nicòsia els joves xerraven, sense fer gaire cas de la pantalla. En altres cafès, els televisors oferien videoclips. Havent vist l’actitud de la troica durant la crisi, les esperances d’un acord s’havien esfumat. La majoria aprova que no s’hagin tocat els comptes per sota dels 100.000 euros. Ara bé, alguns ciutadans dubten ara si el pla inicial no era millor. “Jo crec que era més just perquè el dolor estava més distribuït. Per alguns, la quitança és tan alta que espantarà els inversors”, es lamentava el Giorgios, un veterà funcionari.

Article publicat a l’ARA el dia 26-03-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s