Les contradiccions de l’ultima “víctima” dels mercats

IMG_4334Nicòsia.-La narrativa que circula pels carrers de Nicòsia sobre la dura crisi que pateix el país és tan simple com atractiva: són víctimes de la voracitat dels “poderosos”. Ara bé, la realitat és més complexa.

Tant polítics, com mitjans de comunicació i ciutadans de totes les tendències polítiques comparteixen una mateixa explicació sobre la catàstrofe econòmica que assetja l’illa mediterrània. La Unió Europea, amb la cancellera Merkel al capdavant, voldria convertit Xipre en un taller de proves per satisfer els seus interessos egoïstes. Els seus estalviadors serien simples víctimes innocents. Ningú qüestiona l’elecció d’un model controvertit.

Xipre pateix avui les conseqüències d’una aposta decidida per convertir-se en una important plaça financera. Amb la seva combinació de baixos impostos i llibertat de moviment de capitals, es va convertir en una mena de paradís fiscal dins la UE, que va atraure estalvis de dubtosa procedència. La festa va acabar quan va petar la bombolla immobiliària, estimulada per l’arribada de milers “d’inversors estrangers”, i Grècia es va tornar un Estat insolvent. I es que els bancs xipriotes havien adquirit molt de deute grec.

Tot i això, ningú ha volgut canviar aquest model, la qual cosa no és d’extranyar quant al DYSK, el partit governant, conservador i neoliberal. Més sorprenent es la posició del principal partit de l’oposició, l’AKEL. En el poder fins fa un parell de mesos, és un dels partits comunistes més grans d’Europa. Una relíquia ideològica del passat amb una curiosa relació amb la realitat del país.

“Si hi hagués hagut un forat negre dins la Guerra Freda, allà hi trobaríem l’AKEL”, opina Michalis Persianis, un analista polític grec. I és que el model econòmic actual es va fraguar amb els comunistes al poder. Alumne avatatjat de l’escola neoliberal de Chicago, Xipre va experimentar un creixement vigorós durant l’última dècada amb una mitjana del 4%, impulsat per un impost de societats de només el 10%, inferior fins i tot al d’Irlanda. Les males llengües asseguren que l’explicació d’aquesta política es troba a la nutrida xarxa d’interessos creada entorn al partit, i que inclou el gran sindicat del país, posseîdora de nombroses empreses.

En la present crisis, l’AKEL s’ha oposat frontalment a qualsevol impost sobre les grans fortunes. “Estem en contra d’una quitança als inversors de més de 100.000 euros. Això els faria fugir i seria dolent per l’economia”, va declarar a l’ARA Pambos Papagorgio, representant del partit al Comité de Finances del Parlament. Ortodòxia capitalista pura. Mentrestant, els seus militants, concentrats davant les portes del Parlament, feien onejar banderes rojes i corejaven: “No més atur. La crisi l’han de pagar els plutòcrates!”.

Fins i tot l’esquerra extraparlamentària més radical sembla formar part d’aquest consens. “Els alemanys volen que els inversors russos marxin d’aquí i s’enduguin els seus diners cap allà. No ho hem de permetre” deia un jove que s’identifica amb la xarxa d’inspiració anarquista Anonimous, i que sostenia un cartell que rezava “Som el 99%”, el lema d’Occupy Wall Street.

L’altra gran contradicció dels xipriotes és la seva confiança en un rescat a la russa. A la vegada que hi ha el convenciment que els grans països de la UE es volen apropiar les seves recent descobertes reserves de gas, no tenen problemes per entregar-les en safata a Moscou. Costas, un jove manifestant, intentava explicar l’aparent contradicció: “Sabem que els russos busquen el seu interés, però s’han comportat amb molt més respecte que la UE”. ¿Despit envers la Unió o solidaritat cristiana ortodoxa?

Article publicat a l’ARA el 24-03-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s