Xipre limita els moviments de capitals

Un cop fracassada l’opció d’un rescat a la russa , el Parlament xipriota va aprovar ahir un paquet de nou mesures dissenyat per, en principi, satisfer la troica i desbloquejar el préstec de 10.000 milions d’euros que Xipre necessita per salvar-se de la fallida i mantenir-se dins de l’euro. A diferència del primer acord, l’anomenat pla B protegeix la integritat dels dipòsits inferiors a 100.000 euros.

No obstant, sí que tindrà una mateixa conseqüència: el desmantellament del model econòmic sobre el qual es va basar el seu creixement vigorós de l’última dècada. Els ministres de Finances de l’eurozona es reuniran demà a Brussel·les de manera urgent per validar el nou pla. A la trobada també hi assistirà Nikos Anastassiadis, el president xipriota.

La votació al Parlament es va ajornar diverses vegades mentre continuava la “dura negociació” entre el govern xipriota i la troica (UE, Banc Central Europeu i FMI) sobre els serrells del nou rescat. “El Congrés aviat serà cridat per prendre decisions difícils. Hi haurà aspectes dolorosos, però hem de salvar el país”, va escriure al vespre Anastassiadis a Twitter. Tot i que la votació havia de començar al matí, finalment ho va fer ja entrat el vespre.

Entre els projectes de llei aprovats ahir hi ha el que permet al govern imposar estrictes controls de capitals, cosa que pot allargar indefinidament la situació de corralito que viu el país. Per exemple, es limitaran els diners que es poden retirar cada dia i l’emissió de xecs, es prohibirà retirar fons de les comptes a termini fix i es restringirà l’ús de targetes de crèdit i dèbit, així com els moviments de capital i les transferències.

A part, també es va aprovar la reestructuració del sistema bancari, cosa que comportarà la desaparició del Laiki Bank (o Banc Popular), la segona entitat financera del país. Els dipòsits inferiors a 100.000 euros passaran a ser gestionats pel Banc de Xipre (el primer banc del país, que també està amenaçat de fallida si no hi ha un acord de rescat abans de dimarts). A més, es crearà un banc dolent que adquirirà els actius tòxics del Laiki i gestionarà també els comptes d’estalvis superiors als 100.000 euros.

Tos sembla indicar que els propietaris de comptes superiors a aquesta quantitat, es veuran obligats a pagar una quitança. “L’impost està damunt la taula”, va declarar el ministre d’Economia, Michael Sarris, si bé va donar a entendre que no hi havia acord respecte a la seva quantitat. Segons la televisió local RIK, els dos partits de la coalició governamental haurien proposat una quitança del 15%, superior al 9,9% inclòs en l’acord inicial. Està previst que aquest mateix cap de setmana el Parlament es torni a reunir per votar aquest punt.

El Parlament també va aprovar la creació d’un fons de solidaritat que estigui garantit amb el sistema público-privat de pensions i que permeti recaptar una part dels diners que Xipre necessita. Aquest fons era un dels esculls que retardava l’arribada d’un acord, ja que deixa enlaire el futur dels plans de pensions dels dos grans bancs del país.

Un punt que encara no s’ha aclarit és quants diners ha de recaptar el país per satisfer les demandes europees. La troica oferia inicialment 10.000 milions d’euros a canvi que Nicòsia en recaptés per la seva banda 5.800. Però ahir es va especular que potser aquests 5.800 milions s’hauran d’apujar fins als 6.700. Per assolir aquesta quantitat el legislatiu ahir va aprovar la creació d’un fons sobirà.

Un dels esculls que retardava l’arribada a un acord era el futur dels plans de pensions privats dels dos grans bancs del país. “Estem intentant salvaguardar els plans de pensions del Banc Popular de Xipre, que estan valorats en més de 600 milions d’euros”, va declarar a Reuters una font pròxima a les negociacions entre la troica i el govern xipriota. La xifra per al Laiki Bank seria de 160 milions d’euros. A Xipre les pensions públiques són força baixes i molts ciutadans tenen plans privats.

 

La fi d’un model

Tot aquest conjunt de polítiques certifiquen la mort del model econòmic de Xipre, basat en la conversió del país en un paradís fiscal i que explica que el valor dels actius dels bancs multipliqui per sis el PIB. “Xipre s’ha d’adonar que el seu model de negoci actual està mort”, havia advertit la cancellera Merkel. En un primer moment, els partits xipriotes s’hi van resistir i van votar contra qualsevol quitança. No obstant, no els ha quedat altre remei que empassar-se aquest xarop amarg, sobretot després que Rússia no apostés per l’operació de salvament.

Durant tot el dia centenars de treballadors del Laiki Bank es van congregar davant les portes del Parlament. En una intervenció amb megàfon, el màxim responsable del sindicat de treballadors del sector bancari va assegurar que han rebut “garanties” que es mantindran els llocs de treball, però que s’aplicaran jubilacions anticipades. “Confio en ell, fa molts anys que dirigeix el sindicat”, assegurava l’Andreas, un empleat del Laiki que s’arrisca no només a perdre la feina, sinó també el dret a cobrar un subsidi d’atur i a perdre el pla de pensions. Així s’acabava la primera setmana de corralito a la petita illa del Mediterrani que ha trasbalsat Europa.

Article publicat a l’ARA el dia 23-03-2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s