Xipre vol garantir els dipòsits per sota de 100.000 euros

Nicòsia.-A Xipre es va viure ahir una jornada frenètica de reunions entre els principals líders polítics del país i representants del seu banc central per dissenyar un pla de rescat alternatiu després que el Parlament rebutgés categòricament el primer acord amb la troica .

Els legisladors van preparar un paquet de mesures -que es votarà al Parlament aquest matí- per reestructurar el sector bancari del país, seriosament amenaçat de fallida. Les noves normes també inclouen l’establiment d’estrictes mecanismes de control de capitals per evitar una fuga massiva de fons dimarts vinent, quan els bancs tornin a obrir les portes després de deu dies de corralito .

Si bé no se’n saben tots els detalls, el pla podria coincidir amb un objectiu expressat reiteradament pels líders europeus: la reducció d’un sistema bancari sobredimensionat. Actualment els seus actius multipliquen per sis el PIB nacional. “Aquest procediment de consolidació frenarà el risc de fallida de la banca i protegirà íntegrament els dipòsits assegurats de fins a 100.000 euros”, va declarar Panicos Demetriades, el president del banc central.

Segons es va filtrar a la premsa, el pla inclouria la separació dels actius tòxics per als dos principals bancs del país, que són en una situació d’insolvència, i la creació d’una nova entitat (un banc dolent com el que s’ha creat a Espanya) que gestionaria els actius tòxics. Altres rumors apuntaven a la possibilitat del tancament del Laiki Bank, el segon més important del país, però Demetriades va assegurar que es farà tot el possible per evitar-ho.

Centenars d’empleats d’aquesta entitat es van concentrar a les portes del Parlament mentre acabaven de redactar les noves lleis. Els nervis estaven a flor de pell, i es van viure moments de tensió amb la policia. “Una bona solució no pot ser enviar 3.000 persones al carrer. S’ha de buscar una altra solució. Si el banc desapareix, també ho farà la meva pensió”, deia l’Andreas, cap del departament d’informàtica d’una entitat en què ha treballat 27 anys.

De bon matí ja s’especulava que el Laiki Bank no obriria mai més les portes, cosa que va provocar llargues cues davant els seus caixers automàtics. “La gent intenta treure tants diners com pot per si de cas fa fallida i els seus estalvis s’esfumen de la nit al dia”, explicava el Marios, treballador d’una banca cooperativa. Incapaç de satisfer la demanda, a mitja tarda l’entitat va reduir de 1.000 euros a 260 euros la quantitat màxima que es podia retirar diàriament dels caixers.

Després de la ronda de reunions matinal, fonts de la presidència van assegurar que hi havia consens en la creació d’un fons de solidaritat que hauria de servir per recaptar el capital que Brussel·les demana a canvi de concedir un préstec de 10.000 milions d’euros. La quantitat en qüestió és de 5.800 milions d’euros, si bé Averof Neofytou, líder del partit governamental, va afirmar ahir a la nit que la factura es veuria reduïda a 3.500 milions d’euros després de la reestructuració bancària.

Per garantir la viabilitat d’aquest fons, es podria utilitzar com a garantia els fons de pensions de les entitats semipúbliques, les propietats de l’Església o els ingressos futurs derivats de l’explotació dels nous jaciments de gas. Tampoc no es descarta que es pugui aplicar un “impost excepcional” o quitança als dipòsits superiors als 100.000 euros.

Mentrestant el ministre d’Economia, Michalis Sarris, va prosseguir ahir les negociacions amb les autoritats russes per explorar una alternativa al rescat europeu. “Estem sol·licitant ajuda, clarament, però de manera que tingui sentit per a l’interès econòmic de Rússia”, va dir Sarris. En lloc d’un nou préstec, el ministre hauria ofert garanties a l’entrada d’inversos russos en els sectors de les finances i el gas natural xipriota. Per la seva banda, el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va carregar durament contra la proposta de rescat inicial de la UE, i la va qualificar d'”absurda”.

Article publicat a l’ARA el dia 23-03-2012

One thought on “Xipre vol garantir els dipòsits per sota de 100.000 euros

  1. No sóc economista i potser el que escriuré és una barbaritat pels entesos en el tema, però hi ha dues qüestions importants i sense massa sentit en el que proposen fer.
    La primera és, com és possible que de cop vegin que la reestructuració bancària -que encara no tenen gaire clara com la faran- els pugui fer passar de 5.800 milions d’euros que han de pagar per obtenir el préstec dels 10.000 milions d’euros, a 3.500 milions, és a dir que se’n estalviarien 2.300 milions?
    En segon lloc com a garantia parlen de fer volar coloms pel que fa al gas, doncs s’hi ha treballat molt poc i en altres articles deien que fins el 2.018 no es veuria si realment fóra viable o no extreure gas, i els guans que suposaria. A més compten en disposar dels fons de pensions d’entitats semipúbliques, però que han estat pensats per anar a parar a les butxaques dels treballadors d’aquestes entitats, i el govern si en fa ús, s’apropia de diners dels seus ciutadans.
    Ja anirem veient com se’n surten, però em sembla que als xipriotes els tocarà patir uns mesos o anys molt durs. No els ho desitjo pas, però és que no s’albira cap sol.lució

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s