Xipre vol mantenir el seu controvertit model

Nicòsia.-Les autoritats comunitàries estan frustrades i descol·locades per l’actitud mostrada pel govern xipriota durant els darrers dies, segons va declarar un dels negociadors de la troica al diari Cyprus Mail. “Els grecs sempre volen prendre’t el pèl, però sabíem què volien. Però els xipriotes ens han deixat molt confusos”, va assegurar el funcionari. L’executiu presidit pel conservador Nikos Anastasiadis no només ha donat uns girs estranys a les seves posicions, sinó que no explorat possibles vies de solució que a Brussel·les semblaven més racionals.

Entre els mandataris europeus ha generat un alt grau perplexitat que Anastasiadis no volgués acceptar la idea suggerida per l’Eurogrup el dilluns a la nit de grabar només els dipòsits superiors als 100.000 euros, sobretot tenint en compte que una bona d’aquests part pertanyen a ciutadans estrangers.

Durant el dimarts, es va especular sobre la possibilitat que s’imposés una quitança del 15% als dipòsits superiors als 500.000 euros. No obstant, finalment, Anastasiadis va presentar un projecte de llei que incloïa un “impost” de només el 9’9%, la xifra inicial pactada amb la troica. L’explicació al comportament xipriota la va oferir indirectamente Iannakis Omirou, president del Parlament, en la seva intervenció durant el debat parlamentari sobre el rescat, quan es va preguntar: “És que som innocents? Si aprovem això, no marxaran tots els estrangers?”. Xipre no vol tocar les grans fortunes estrangeres perquè es la font de la seva actual riquesa.

Xipre ha experiment un creixement econòmic notable. Les seves tasses no van arribar mai als nivells sorprenents d’Irlanda, però la van situar en una posició capdavantera a la UE. En concret, durant l’última dècada, el seu PIB ha crescut un 4% de mitjana. La seva fòrmula va ser atorgar al país algunes polítiques pròpies d’un paradís fiscal dins de la Unió, acollint amb els braços oberts milers “d’inversors russos”. Mai va es preocupar excessivament el fosc origen d’algunes fortunes, que van convertir l’illa en la seu d’una lucrativa màquina de rentar diner negre.

Una de les condicions del paquet inicial, que Xipre va acceptar amb reticència, era augmentar l’impost de societats del 10% al 12,5%, una xifra molt per sota de la mitjana de l’Europa central, superior al 30%. L’arribada de capitals que buscaven evadir impostos va ajudar a inflar un bombolla inmobiliària que va esclatar a l’inici de la crisi financera internacional. Aquesta és una característica que Xipre comparteix amb l’Estat espanyol.

Però entre ambdós països hi ha una gran diferència: mentre a la península hi ha una àmplia consciència en la necessitat de canviar “l’economia de la totxana”, els xipriotes volen mantenir el seu model, considerat immoral per molts líders europeus. I aquesta és una de les arrels de la crisi de confiança entre la UE i Xipre.

Una proposta sense pare?

Els ciutadans xipriotes treuen fum dels queixals quan se’ls parla de la Unió Europea. La majoria senten que els pretenia imposar un injust assalt als seus estalvis, una política inèdita a l’Europa de l’euro. No obstant, segons fonts europees, la proposta de recórrer a una quitança sobre els comptes bancaris va provenir el president Anastasiadis.

Havent vist el fracàs de l’intent de rescat, i les reaccions contràries de bona part de la opinió pública europea, diversos líders han expressat el seu remordiment per haver donat suport a la mesura. A les seves declaracions, han volgut deixar clar que la responsabilitat principal recau sobre les espatlles d’Anastasiadis. Les seves paraules arriben massa tard. La majoria de xipriotes ha perdut la conficança en els líders europeus, i somnia amb un rescat rus.

Article publicat a l’ARA el 21-03-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s