“La crisi l’han provocada perquè volen el nostre gas”

IMG_4228

Els carrers de la capital de Nicòsia van recuperar ahir el pols de la vida quotidiana després d’un llarg pont festiu marcat per l’inesperat anunci de les mesures draconianes pactades amb la troika. Les botigues van tornar a obrir les seves portes, els caixers ja dispensaven efectiu, i els turistes passejaven tranquil·lament pel pintoresc casc antic de la ciutat.

La imatge de normalitat no podia amagar completament l’estat d’inquietud que viu la majoria de la població, enganxada ahir al televisor per conéixer l’última hora de les notícies sobre l’estira i arronsa de les negociacions a tres bandes del govern: amb la troika, els seus socis de coalició gubernamental i Rússia.

Al café libanès Fanos, la clientel·la fumava les“xixes”, les pipes d’aigua tradicionals de l’Orient Mitjà, mentre comentava apassionadament la delicada situació que viu la petita illa mediterrània. El rebuig a la quitança, o “impost excepcional” sobre els dipòsits bancaris era unànime. “Aquest pla és il·legal, perquè contra els propis principis sobre els que es va construir l’euro. I a més, és nociva pels altres països de la zona euro, inclosa Alemanya. Ha estat una gran errada”, afirma en Giorgios, un veterà advocat.

“Tota aquesta crisi està provocada perquè volen ficar mà al nostre gas natural. Ens volen posar de genolls, i així influir directament en les nostres decisions sobre qui I com explota els nostres recursos. Però no se’n sortiran”, diu en un to exaltat en Trefkos, un empressari de mitjana edat. “Hem perdut la confiança amb la Unió Europea. Només podem confiar que Rússia ens traurà d’aquest mal tràngol”, va reblar.

D’acord amb les prospeccions realitzades durant els darrers anys, sota les aigües territorials del país s’acumulen uns ingents jaciments de gas natural, un preuat combustible per l’economia europea, dependent fins ara del subministrament de països conflictius políticament, com Algèria o Rússia. Està previst que a l’octubre es faci la perforació definitiva per determinar la quatitat exacta de les reserves de gas. Atesa la dificultat I el cost de l’explotació dels jaciments, es calcula que no serà fins el 2018 que el país podrà començar a exportar el mineral.

Quan es van iniciar les prospeccions, a l’estiu del 2011, va esclatar un conflicte amb Turquia, que rebutja qualsevol explotació del subsòl de la illa fins que no hi hagi un tractat que delimiti les aigües territorials d’ambdós països. Amb el suport de les potències occidentals, Xipre no ha fet cas de les amenaces turques. Si bé la crisis actual és de caràcter financer, és evident que les seves ramificacions són també geopolítiques.

Publicat a l’ARA el dia 20-03-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s