El Parlament de Xipre rebutja el rescat europeu

El Parlament de Xipre es va expressar ahir d’una forma clara i contundent rebutjant per un marge molt ampli la proposta de rescat del país presentada pel govern, i que incloïa unes mesures duríssimes envers seus estalviadors.

Poc abans de la votació al Parlament, el president xipriota, el conservador Nikos Anastasiadis, va anunciar crípticament que disposava d’un “pla B” en cas que el seu pla no rebés el suport necessari. Anit, Anastasiadis va mantenir una conversació telefònica amb la cancellera alemanya, Angela Merkel per explicar-li la seva nova proposta, i aquest matí es reunirà amb els líders de les forces polítiques del país.

El projecte de llei sotmès a votació ahir no era el pactat inicialment amb la troica de creditors (la Comissió Europea, el FMI i el Banc Central Europeu), sinó que incloïa una esmena per suavitzar la clatallada a la rendes més baixes.

En concret, els titulars de comptes per un valor inferior als 20.000 euros no haurien de fer front a cap quitança o “impost excepcional”. Per la resta d’estalviadors es mantindria les cláusules inicials: els dipòsits que superen aquesta els 20,000 euros però no arriben als 100.000, patirien un gravamen del 6’75%; i pels que sí superen aquesta xifra, s’imposaria un impost del 9’9%.

Reunits de forma extraordinària el dilluns, els ministres de Finances de la zona euro havien donat el llum verda a qualsevol retoc que suposés una garantia a la integritat dels comptes d’estalvis inferiors als 100.000 euros. Ara bé, van fixar una sola condició: que el nou paquet permetés recaptar els 5.800 milions d’euros previstos al pla original. No obstant, diversos experts van assenyalar que el projecte de llei es quedaria curt en uns 400 milions d’euros.

En tot cas, després de la votació al Parlament, la proposta és paper mullat, ja que no va rebre ni tan sols un vot a favor. Els 19 legisladors del partit del president van decantar-se per l’abstenció, mentre que 36 diputats hi van votar en contra. Entre ells, no només van figurar els membres de l’oposició progressista, sinó també els 9 diputats del bloc centrista DYKO, que forma part de la coalició gubernamental. “Aquest pla no era sinó una razzia sobre els fons bancaris … No als bons colonials, no a la subjugació i al xantatge”, va proclamar el diputat Yiannakis Omirou, del partit socialista.

Poc abans de la votació, els diputats van poder sentir la pressió popular al seu clatell. Diversos milers de persones es van concentrar a l’entrada del Parlament, fortament protegit per un cordó policial.

La manifestació va ser més concurreguda que la del dia anterior, gràcies a la mobilització de les bases del partit comunista AKEL i del sindicat majoritari del país. “No pensem acceptar cap mena de quitança. És injust que hagin de ser els treballadors els que paguin les errades dels bancs”, va comentar en Sergios, un estudiant de filiació comunista.

“Xipre pertany al seu poble!”, era una de les consignes més populars que corejaven els ciutadans congregats, que han esclatat en crtis de joia en saber el resultat de la votació. A més de banderes xipriotes, també n’hi havia d’altres paisos, com Russia, Espanya i Portugal. Desde l’inici de les mobilitzacions, els manifestants han apelat al suport dels altres pobles de la UE. “El que han fet amb nosaltres és una prova. Després vindran els espanyols, els italians … No es pot permetre, s’ha de frenar aqui”, opina la Ioanna, una jove advocada que sostenia una bandera espanyola.

A primera hora de la tarda, semblava que el ministre d’Economia, Michalis Sarris, seria la primera víctima política de la crisi. El president Anastasiadis el va criticar públicament per no haver defensat amb prou fermesa els interessos de nacionals de Xipre a les reunions de l’Eurogrup. Poc després que es filtrés el seu inminent cessament, el propi ministre va assegurar a Reuters que es mantenia en el seu càrrec.

Les seves declaracions del titular d’Economia es van produir a Moscou, on es va desplaçar per demanar un retard en els plaços del pagament del crèdit d’uns 2.500 milions d’euros que el govern rus va concedir a Xipre a finals del 2011. Rússia és un dels actors clau en la crisi actual. Es calcula que prop d’un 30% dels diposits de les entitats bancàries xipriotes corresponen a ciutadans d’aquesta nacionalitat. Una bona part d’ells són de xifres elevades.

Per això, si s’hagués dut a terme el pla pactat el cap de setmana amb la troica, els inversors russos haurien perdut uns 3.500 milions d’euros. A causa de la solidaritat per la seva condició de cristians ortodoxes, molts xipriotes confien que sigui Rússia i no pas la UE qui els tregui d’aquest mal tràngol.

La implicació de Rússia en la sortida de l’atzucac podria ser una de les claus del “pla B” que el president Anastasiadis va anunciar ahir en declaracions a una televisió sueca. Tot i que el president conservador no va voler desvelar el seu contingut, la CyBC, la televisió pública xipriota, va filtrar les seves línees mestres. El pla alternatiu consistiria en la creació d’un companyia estatal que oferís garanties als sectors més malmesos de l’economia del país, i molt especialment el bancari. Els fons per sufragar aquest pla provindrien tant de la UE com del govern rus.

La negociació a diverses bandes entre els actors implicats a la crisi es fa sota la pressió del rellotge. El Banc Central Europeu ha amenaçat a tancar de forma inminent la aixeta del seu finançament als dos grans bancs xipriotes, les comptes dels quals presenten un forat de 4.500 milions d’euros a causa la reestrructuració del deute sobirà grec. Si ho fa, les entitats financeres s’haurien de declarar en fallida, la qual cosa podria forçar el país a sortir de l’euro. I és que els actius dels dos bancs ascendeixen a uns 30.000 milions d’euros, quasi el doble del PIB de l’illa mediterrània.

En el pols d’alt voltatge que protagonitzen els partits xipriotes i les institucions comunitàries, ambdós juguen amb foc, i la pregunta que es fan els analistes és qui serà el primer a cedir per evitar endinsar-se en un escenari de conseqüències imprevisibles. Per guanyar temps, el president del comité de Finances del Parlament, Nicolas Papadopoulos, va suggerir que els bancs, que en teoria haurien de tornar a operar a paritr de demà, mantinguin les seves portes tancades “tant de temps com faci falta per tancar un acord”.

Publicat a l’ARA el dia 20-03-2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s