Els islamistes egipcis aproven una Constitució express

Els Germans Musulmans intenten sortir de la crisis política provocada pel decret que atorga al “raïs” poders absoluts accelerant l’aprovació de la Constitució. No obstant, el moviment encara afegirà més llenya al foc.

Després d’accelerar de forma sobtada el ritme de les seves labors, l’Assemblea Constitucional egípcia va celebrar ahir una sessió plenària per aprovar el redactat final de la seva Carta Magna, la primera de l’Egipte post-revolucionari. La decisió de clausurar el debat constitucional, presa tot just un dia abans, representa un intent del Germans Musulmans de superar la greu crisis política desencadenada pel “rais” Mohamed Mursi en signar un decret que el situa per damunt de la llei. Tot i això, el moviment pot inflamar encara més les tensions entre islamistes i laïcs.

Precisament, una de les provisions més controvertides de la declaració constitucional de Mursi va és el blindatge de l’Assemblea Constituent davant d’una possible dissolució per part del Tribunal Constitucinal. Estava previst que la cort es pronunciés sobre la legalitat del comitè, dominat pels corrents islamistes, a partir del proper 2 de desembre. Les forces laïques confiaven que la seva dissolució pogués portar a un nou comitè més equilibrat a nivell ideològic.

Atès que es van retirar la majoria dels representants dels partits laïcs, així com també de les esglésies cristianes i els sindicats, la sessió de l’Assemblea va comptar només amb uns 80 dels seus 100 membres. La presidència no va poder sustituir tots els absents pels reserves. No obstant, això no va ser impediment per procedir a l’aprovació del text, ja que només es necessitava el vot afirmatiu de de 57 representants. El ritme de la votació va ser vertiginós, ja que la majoria es van aprovar sense cap mena discussió. La mitjana per la tarda era de dos minuts per article.

Els líders laïcs van criticar ahir amb molta duresa l’aprovació de la Carta Magna a corre-cuita i de forma unilateral per part de Germans Musulmans i salafistes, una corrent ultraconservadora de l’Islam que comptava amb el 25% del Parlament dissolt. Mohamed elBaradei va ser força contundent, i va advertir que la Constitución “enviarà el país a l’Edat Mitjana”.

L’analista Issaner Amrani era crtícic, pero sostenia que elBaradei exagerava amb el seu catastrofisme. “La Constitució és mediocre, però no és un malson. Simplement es conservadora i [en línea] amb l’antic règim”, va piular Amrani desde la seva compta de twitter. De fet, el text aprovat respon sobretot a la visió dels Germans Musulmans, si bé alguns articles són fruit d’un compromís amb els salafistes, i altres inclouen també les aportacions dels laïcs abans de retirar-se.

L’article que ha fet córrer més rius de tinta és el segon, que defineix la identitat del país àrab, i el rol de la sharia o llei islàmica a la vida pública. Finalment, el seu redactat ha quedat igual que a la Constitució de 1971, que defineix “els principis de la sharia” com la principal font de dret, però no l’única. Així mateix, estableix que les minories cristiana i jueva podran governar-se d’acord amb els seus propis textos religiosos.

Els moviments de drets civils han criticat l’esborrany final en considerar que no ofereix suficients garanties per les llibertats individuals, sobretot les d’expressió i de culte. Respecte a la qüestió de la igualtat de gènere, queda regulat a l’article 38, que prohibeix qualsevol discriminació per raó de “gènere, origen, llengua, religió, creença, opinió, estatus social o minusvalia. Els laïcs volien un article que explicités la igualtat de gènere, però els salafistes insistien a incloure l’afegitó “sempre d’acord amb la sharia”. La sortida de compromís va passar per retirar l’article.

Per avui està prevista una gran manifestació a la plaça Tahrir de rebuig a les darreres mesures dels Germans Musulmans. El partit islamista ahir es va fer enrera de la seva decisió de convocar també una concentració Tahrir, la qual cosa podria haver provocat un autèntic bany de sang.

A més de l’escena política, l’altre escenari de la greu crisis actual és la judicatura. La rebel•lió dels jutges continua escalant a mesura que passen els dies. El Tribunal Constitucional va carregar durament contra Mursi, a qui va acusar de dur a terme una campanya contra la institució. El Tribunal de Cassació, per la seva banda, va declarar que també se sumava a la vaga de la judicatura.

 

Els principals punts de la Constitució

La sharia: L’article 2 de la Constitució estableix que “els principis de la sharia” constitueixen la principal font de dret, mantenint el mateix redactat que a l’anterior Constitució del 1971. Fins ara, aquest precepte s’ha interpretat de forma laxa. No obstant, aixó podria canviar, ja que un article a les disposicions addicionals defineix “els principis de la sharia” d’una forma més àmplia, i els liberals temen que obri la porta a una teocràcia.

Les Forces Armades: L’exèrcit ha conseguit que es respectin les seves línees vermelles i comptarà amb una àmplia autonomia per gestionar els seus assumptes. Es limitarà l’elecció del ministre de Defensa a oficials de l’exèrcit, el Parlament no tindrà la potestat d’establir el pressupost de les Force Armades, i es permetrà els judici a civils en tribunals militars, una provisió durament criticada per les organitzacions de drets humans.

La forma de govern: La nova Carta Magna redueix els poders del president, molt amplis a l’anterior Constitució. El sistema s’apropa al model francés, conegut com a semi-presidencialista. El president té la capacitat de dissoldre el Parlament, però necessita que ho ratifiqui la ciutadania en un referéndum. A més, el “raïs” nombra al primer ministre, aquest ha de comptar amb el suport de la majoria de l’Assemblea Popular

Les llibertats individuals: Els laïcs creen que les garanties a les llibertats no són prou robustes. Per exemple, tot i que es reconeix la llibertat d’expressió als mitjans de comunicació, s’afegeix que hi haurà una “supervisió limitada, podent donar peu a la censura. A més, hi ha un altre limit especificat: es castiga l’insult a les persones i “els profetes”. Respecte a la llibertat de culte, es restringeix a les tres religions d’Abraham, excloent la religió dels bahais.

Article publicat al diari ARA el 30-11-2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s