En un cop d’efecte, Morsi acapara tot el poder

Aprofitant la seva popularitat per la crisis de Gaza, Morsi emet una declaració constitucional que prohibeix a la judicatura fiscalitzar el seus actes, i blinda l’Assamblea Constituent, dominada pels islamistes.

Fins el dia d’ahir, el “raïs” egipci posseïa el poder executiu, el legislatiu, i la capacitat de nombrar els membres de l’Assemblea Constituent. Després d’haver arribat a un acord amb l’exèrcit el mes d’agost, rellevant-ne la vella guàrdia, només les altes instàncies del poder judicial li eren hostils.

Per això, abans que s’esfumessin els rèdits polítics del seu èxit diplomàtic mediant en el conflicte de Gaza, Morsi va neutralitzar la independència del poder judicial signant paquet de mesures legals que el situen per sobre de la llei. Ni tans sols Hosni Mubarak va arribar a acumular mai tant de poder, tot i que sigui de forma temporal, fins que s’hagi redactat la nova Constitució que estableixi la distribució de poders i competències.

Les noves provisions, que tenen rang de declaració constitucional per l’absència d’una Carta Magna, tenen diverses conseqüències de gran importància. Per començar, cap de les ordres, lleis o decrets aprovats pel president Morsi des de la seva investidura podran ser revocats per qualsevol altra institució de l’Estat, inclòs el poder judicial.

En un gest de complicitat envers els joves revolucionaris, un dels decrets de Morsi ordena tornar a celebrar els judicis als acusats dels assassinats i abusos comesos durant els 18 dies de la revolució egípcia de l’any passat. Amb poques excepcions, entre elles la de Mubarak i el seu ministre de l’Interior de l’època, tots els responsablse de les forces de seguretat han estat absolts per falta de proves. Precisament, reobrir els processos judicials era una de les principals demandes de les force revolucionàries, que Morsi va prometre complir abans de la segona volta de les presidencials.

A més, el president cessa el fiscal general de l’Estat, Abdel Maguid Mahmud, substituint-lo per Talat Abdulla. Mahmud era una figura molesta per Morsi i els Germans Musulmans. Romanent de l’antic règim, se l’ha culpat del fracàs de la majoria de judicis contra figures rellevants de l’era Mubarak. El president ja va cessar fa un mes Mahmud, enviant-lo d’ambaixador al Vaticà. Tanmateix, fiscal general, un càrrec vitalici segons la normativa vigent, es va aferrar al seu càrrec, i va aconseguir que Morsi desistís, temporalment, en el seu objectiu.

Finalment, el “rais” islamista blinda l’Assemblea Constituent i el Senat, ambdós òrgans sota l’amenaça de dissolució imminent pel Tribunal Constitucional. A més, Morsi amplia el termini a diposició del comitè constituent per redactar la nova Carta Magna en dos mesos. L’Assemblea, que havia d’acabar els seus treballs a principis de desembre, es troba davant una greu crisi, ja que la setmana passada es van retirar els representants dels partits laics, així com també els de diverses institucions de la societat civil, argumentant la majoria islamista vol imposar les seves tesis.

Amb la seva sobtada decisió d’ahir, Morsi demostra tenir determinació i una afilada intuïció per entendre les dinàmiques de poder i sobretot la importància en política del “timing” en un període tan confús com una transició. D’un sol cop, el president deixa tocats els dos sectors de la societat egípcis més hostils als seu govern, i en un conflicte obert amb el seu partit: les forces laïques, i les altes instàncies de la magistratura.

Liderat pel Tribunal Constitucional, un sector del poder judicial ha desafiat en repetides ocasions els Germans Musulmans, adoptant sentències que comprometien els seus interessos vitals. Per exemple, la dissolució de la primera Assemblea Constituent i el Parlament, totes dues institucions dominades pels islamistes. D’aquí l’interès de Morsi per neutralitzar els seus poders, tot carregant-se el pilar central del feble Estat de Dret de l’Egipte post-revolucionari.

El cop d’efecte de Morsi és tan audaç com arriscat per dues raons. En primer lloc, embolica encara més el marasme legal en el que està immers el país, i que és fruit d’un procès de transició sense cap consens. La lluita descarnada entre diversos moviments polítics i centres de poder ha acabat provocant que els conflictes polítics s’acabin resolent als tribunals. I de retruc, ha politizat el poder judicial, que en les seves altes jerarquies està format per magistrats de la confiança de Mubarak i hostils a la ideologia islamista.

En segon lloc, perquè el moviment pot servir per galvanitzar i unir els diversos grups d’oposició al poder dels Germans Musulmans, fins ara enfrontats entre ells. Avui hi ha convocada una manifestació a Tahrir contra la brutalitat policial en la repressió d’una manifestació a principis de setmana, però l’acte es pot convertir en un clam contra l’anomenada “germanització” de l’Estat. El seu èxit o fracàs serà un bon termòmetre per mesurar el grau de suport entre la societat egípcia del nou faraó.

 

Cronologia del conflicte entre jutges i Germans

-Dissolució de l’Assamblea Constituent: El passat mes d’abril, un tribunal va anul·lar el comité encarregat de redactar la nova Carta Magna adduint que no representava la societat egípcia. El Parlament en va triar una de nova, encara vigent, amb una majoria islamista un pèl més curta. Els laïcs van tornar a impugnar la nova Assemblea.

-Dissolució del Parlament: Just unes hores abans de la segona volta de les presidencials, el 17 de juny, el Tribunal Constitucional va dissoldre el Parlament, on els Germans Musulmans posseïen quasi la majoria absoluta. El veredicte va escalfar les eleccions, i va provocar una onada de manifestacions a Tahrir. La legitimitat democràtica s’enfrontava a la legalitat.

-Inconstitucionalitat del decret Morsi: Els Germans Musulmans mai van acceptar la dissolució del Parlament. Una setmana després de la investidura de Morsi, el 30 de juny, el “rais” va decretar la restitució del legislatiu, generant un seriós conflicte de competències. El Constitucional va negar la capacitat al president d’anul·lar els seus veredicts, i Morsi va acabar cedint.

-Desafiament del Fical General: El mes d’octubre, Morsi va cessar el fiscal general, Abdel Maguid Mahmud, considerat un vestigi de l’antic règim, i el va nombrar ambaixador al Vaticà. Sent un càrrec vitalici segons la llei, i només podent-lo abandonar voluntàriament, Mahmud es va negar a obeir les ordres del president. Després d’un tens pols, Morsi va acceptar la seva permanència.

Article publicat al diari ARA el 23-11-2012

One thought on “En un cop d’efecte, Morsi acapara tot el poder

  1. Que agosarat i prepotent sembla ser l’actual president d’Egipte, Morsi. No sé com li anirà aquesta jugada d’atorgar-se ell el poder judicial, però em temo que no sentarà gens bé ni als jutges ni al poble egipci, a excepció de la seva formació dels Germans Musulmans que diuen “amén” a tot el que ell fa. .
    A més, inclús la manera en què ho ha fet és molt descarada. És com si fos el premi a la mediació a Gaza, que tot i haver estat decissiva, amb aquesta jugada li pot costar cara pels part dels habitants del seu propi país. Donem temps al temps i ja en veurem els resultats, però no crec que els senti bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s