Hamàs i Israel s’acosten a una treva

Amb la mediació indirecta d’Egipte, Hamàs i Israel estan negociant els últims serrells d’un alto al foc. Mentrestant, no hi ha treva als bombardejos, que ja s’han cobrat la vida de 135 persones.

A mesura que avançava el dia d’ahir, l’acord entre Hamàs i Israel semblava cada cop més a prop, però no es va arribar a concretar. Un dels líders de la milícia islamista fins i tot va arribar a informar a l’agencia Reuters que la violència s’aturaria a mitjanit. No obstant, anit el govern d’Israel encara no havia confirmat la veracitat de l’anunci. Pel que sembla, el principal escull és la durada de la treva, així com les condicions per a l’entrada i sortida de béns de Gaza.

“Israel vol ser un soci per a la pau”, va declarar el primer ministre israelià, Benjami Netanyahu, un missatge contradictori amb les octavetes que queien al mateix temps sobre Gaza i advertien a la ciutadania d’abandonar determinades àrees de la franja, senyal d’un bombardeig imminent. Probablement, les paraules de Netanyahu tenien com a finalitat alleugerir la forta pressió internacional. I és que ahir els principals de l’escena regional i mundial van esforçar-se per convéncer a les parts d’acceptar l’oferta per posar fi a la violència.

Recent arribat a la regió, el secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon, va advertir que una invasió terrestre de Gaza seria “una escalada perillosa” que s’ha d’evitar de totes totes. “Totes les parts han de respectar les seves obligacions sota la llei internacional humanitària de protegir els civils. Això val pels que porten armes, i pels que donen ordres d’utilitzar-les. El meu missatge és clar: totes les part han d’aturar el foc immediatament”, va dir Ban Ki Moon en una roda de prema a El Caire, abans de dirigir-se cap a Israel per entrevistar-se amb Netanyahu.

La secretària d’Estat, Hillary Clinton també va arribar ahir al vespre a Jerusalem per reunir-se amb el primer ministre israelià, així com també amb el “raïs” palestí, Mahmud Abbas. Avui està previst que viatgi a El Caire, convertida en la capital de la diplomàcia regional. La visita a la regió de Clinton suposa un gir respecte la actitud mantinguda pel president Obama durant la crisis. Fins dilluns, la Casa Blanca havia optat per un perfil baix, limitant-se a donar suport “a les decision que adopti Israel per defensar-se”.

La Lliga Àrab també va aportar el seu gra de sorra, enviant una delegació a Gaza presidida pel seu secretari general, Nabil al-Arabi, i formada per set ministres d’Exteriors àrabs, a més del seu homòleg turc, Ahmed Davotoglu. A la franja, la delegació es va reunir amb el primer ministre de Hamàs, Ismael Haniyeh.

Ara bé, la clau per a l’èxit de les negociacions és a les mans del president egipci, l’islamista Mohamed Morsi. Egipte, únic país que manté un contacte fluid tant amb Hamàs com amb Israel i ha liderat els esforços de mediació indirecta entre ambdues parts. A més, el pas fronterer de Rafá, a la península del Sinaí, és l’única sortida a l’exterior de Gaza que no està controlada per Israel. Així, cal que Morsi accepti el final del bloqueig de la franja, tal com demana Hamàs.

“Els esforços per concloure una treva entre els bàndols palestí i israelià produirà resultats positius a les properes hores”, va anunciar el president egipci a primera hora del matí, generant una renovada esperança per a la pau. “A banda de Hamàs i Israel, Egipte i el seu govern són els actors que es veurien més directament afectats per una guerra total a Gaza, la qual cosa explica la gran implicació de la diplomàcia del país d’aquest país”, explicà a l’ARA Khaled Elgindy, analista de la Brookings Institution, i ex membre de l’equip negociador palestí a les converses de pau amb Israel.

Mentre a El Caire es trobava enmig d’un autèntic frenesí diplomàtic, sobre el terreny, continuava el desigual intercanvi de projectils. En el seté dia de conflicte, van morir 21 persones a la franja de Gaza, i dues a Israel, un soldat. La xifra de víctimes en el bàndol palestí supera ja les 135, i els ferits arriben a un miler. Però els danys no són només físics, sinó també psicològics. “Els nens estan oferint cada cop més símptomes d’un estrés psico-social”, va afirmar Marixie Mercado, portantveu d’UNICEF, sobre les condicions dels menors a Gaza.

Les milícies palestines també van continuar enviant una pluja de coets en direcció al sud d’Israel. Un d’ells, va caure a les afores de Jerusalem sense provocar cap ferit. Segons fonts de l’exèrcit israelià, el seu sistema anti-mísils, anomenat “Cúpula d’acer”, va ser capaç d’interceptar més de la meitat dels projectils llençats ahir.

Diversos líders del món islàmic van renovar ahir les seves mostres de suport envers el poble palestí, i les condenes d’Israel. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va ser dels més durs, en acusar l’Estat hebreu. Després d’haver-lo acusat el dilluns de ser un “estat terrorista”, ahir va dir que duu a terme “una neteja ètnica” contra els palestins a base d’ocupar la seva terra “pas a pas”. Per la seva banda, el cabdill de Hizbul•là, Hassan Nasral•la va acusar de feblesa als Estats per no donar un suport més decidit als palestins. “Els països àrabs haurien d’enviar armes a Gaza per donar opcions a la resistència de repel•lir l’agressió, enlloc de només fer de mediadors”, va afirmar Nasral•la.

Article publicat a l’ARA el 21-11-2012

3 thoughts on “Hamàs i Israel s’acosten a una treva

  1. Profe,

    T’imagines el que passaria si Hamas dispara un coet a Jerusalem i aquest coet destrueix la mesquita d’Al-Aqsa? El món musulmà es tornaria boig i tindrem a les nostres mans una tercera guerra mundial. No estic segur que hi ha una possible sortida d’aquesta guerra sense l’expulsió del govern superior de Hamas de la Franja de Gaza. Però, de nou, jo no crec que això sigui possible. Nasral•la és un tipus de càncer al Líban que desestabilitza tota la regió, mentrestant que la seva organització segueix funcionant, haurà conflicte a la regió.

    una abraçada,
    Marcos

  2. Marcos, t’oblides de mencionar que Netanyahu també és un càncer per a la regió. Si alguna vegada es va estar a prop de resoldre aquest conflicte va ser a mitjans dels 90, quan el procés d’Oslo era recolzat per la majoria de l’opinió pública a Israel i Palestina. Llavors, Hamas i Netanyahu van fer una pinça contra Arafat i Rabin … i ja sabem com va acabar tot.

  3. Jo sé que Netanyahu és un burro i que els seus aliats a la Knesset són els més rabiosament fanàtics religiosos. No obstant això, el que va obligar a la gent a perdre la fe en l’acord de pau d’Oslo van ser la llarga campanya d’atemptats suïcides que va seguir. És cert que amb Netanyahu al poder, la pau és difícil, potser impossible, ell és un idiota.
    Espero que aquest alto el foc és permanent i que aquesta guerra ha acabat. Després que els colons il · legals van ser desarrelats i retirat de Gaza i Hamas va arribar al poder, immediatament van començar a disparar coets contra Israel. Aquesta situació no pot continuar per sempre. No estic segur del que és la solució en aquest cas.
    Seguiré a seguir el seu bloc, éts el meu corresponsal favorit al Pròxim Orient, molt millor que en Wolf (Llop) Blitzer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s