Llegint el tarot a Catalunya

Malgrat la suposada millora constant en la recol·lecció de dades que fan els instituts d’opinió, les enquestes electorals no poden ser mai un representació exacta de la realitat. Sempre hi ha variables que distorsionen els resultats, bosses de vot ocult, indecisos que no ho són … Les enquestes més aviat ofereixen senyals, donen pistes, i la gràcia està en saber-les interpretar. Són una mena de tarot aplicat a la política.

A partir de les enquestes sobre les properes eleccions catalanes publicades les darreres setmanes pel CEO de la Generalitat i per diversos diaris, aquesta és el meu anàlisi del què pot passar el proper 25 de novembre.

1) Unes eleccions excepcionals: El nombre de ciutadans indecisos és força superior a l’habitual, i segons el CEO seria del 35%. A més, es detecten fugues de vot força importants en totes les direccions. Això s’explica per la naturalesa trascendental i plebiscitària dels propers comicis, així com els girs que han fet alguns partits en la qüestió nacional després de la manifestació del 11-S.

Sembla lògic pensar que els electors nacionalistes estan més mobilitzats i il·lusionats davant el 25-N, i per tant, la seva força podria estar sobrerrepresentada a les enquestes. Però això només és així en part. Certament, és entre els votants del PSC i el PP del 2010 on hi ha la major franja d’indecisos, però el percentatge entre els votants d’ERC i IC no és insignificant. Per tant, no està clar que els indecisos s’hagin de decantar de forma massiva cap als partits d’àmbit estatal. El que sí sembla evident és serà molt més difícil que les enquestes facin aquest cop un bon pronòstic dels resultats.

2) Les coses pinten bé per CiU: Les enquestes “cuinades” de La Vanguardia, El Mundo o El Periodico registren un augment de vot dels convergents, si bé en alguns casos és mínim, i en altres suficient per arribar a la majoria absoluta. Tot i la imprevisibilitat de les eleccions, CiU pot afrontar-les amb optimisme. Els resultats d’intenció directa de vot del CEO situen a CiU a una distància sideral de la següent força, ERC. En concret, la federació nacionalista rebria un 26% dels suports, per prop d’un 6% dels republicns.

Però encara és més encoratjador per CiU la valoració que rep el seu candidat, Artur Mas. A la pregunta de “quin líder polític representa millor els seus interessos”, Mas arrassa amb un 44%. El següent, Oriol Junqueras amb prou feines arriba al 5%. El candidat del principal partit de l’oposició, Pere Navarro, es queda amb un magre 3%. Tant per Junqueras com per Navarro aquestes són les seves primeres eleccions. Tenint en compte les dades, Mas sembla el més probable candidat “refugi” d’aquells ciutatans -i cada cop són més- amb una ideologia líquida, i que voten a les persones més que no pas als partits. Més enllà de la intenció directa de vot, és l’elevada valoració de Mas allò que hauria de donar confiança a CiU

3) Les coses pinten fatal pel PSC: L’enquesta del CEO ofereix una dada insólita: el PSC és el quart partit en intenció de vot. El seu retrocés és espectacular. Tot just fa 4 anys, en unes eleccions generals va tocar sostre amb un 40% dels sufragis, i va copar el poder a quasi totes les institucions: govern central, Generalitat, i els principals ajuntaments. El retrocés del PSOE sembla generalitzat a tot arreu, també al conjunt d’Espanya i a Euskadi. Així doncs, seria una sorpresa majúscula que el PSC mantingués els seus resultats del 2010. A una marea recessiva espanyola, se li han d’afegir causes particulars de Catalunya, com la tria d’un líder desconegut i poc carismàtic, o la mala maror que ha provocat la marginació del sector més catalanista a les llistes. Ara mateix, al carrer Nicaragua només poden esperar que la batacada sigui menys dolorosa del que indiquen les enquestes.

4) La variable dels petits: Si ja és difícil estimar els escons dels grans partits, en el cas dels petits es converteix en tota una gesta, sobretot si tenim en compte que un dels grans dubtes en unes eleccions excepcionals és la participació. Per partits petits em refereixo a SI, C’s, Plataforma per Catalunya, i les CUP. Atès que el marge d’error de les enquestes se sol situar entorn al 3%, i que aquest és precisament el llindar que estableix la llei per poder emtrar al Parlament per la província de Barcelona, és molt difícil de pronosticar quins d’aquests partits passarà el tall. Sota el meu punt de vista, C’s ho té molt bé per tornar a ser present al Parlament. Ara bé, els altres tres són una incògnita. Segurament, anirà de dècimes, i la seva entrada podria canviar de forma substancial el panorama electoral. I és que si entressin tots tres, obtindrien en conjunt uns 9 escons, que caldria restar a les altres forces. És a dir, que si CiU frega la majoria absoluta, aconseguir-la pot dependre de l’entrada al Parlament d’aquests petits partits. La nit electoral pot ser d’infart.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s